Agulla del Cap del Guerrer

Aquest dimecres amb el Mingo hem pujat a Agulles per escalar l'agulla del Cap del Guerrer, que jo encara no havia fet, i "de torna" la Màquina de Tren, que el Mingo , tot i que sembli mentida, encara no havia fet.
La via de l'Ocell Garratibat del Cap del Guerrer és d'aquelles classiques mal equipades i a on no pots caure, ja que t'hi jugues una bona castanya. Actualment, a la primera tirada algú a equipat amb parabolts el tram més vertical fins a la reunió i per tant es pot fer aquesta variant que cerca més la verticalitat de la roca i és menys exposada. Jo vaig xapar un d'aquest parabolts però vaig continuar per la línia de la via a cercar el vell espit que hi ha a l'esquerra, per a continuació entrar a la Reunió sense trobar el pitó que alguna ressenya marca a sota la R.
La segona tirada te uns primers metres molt verticals i amb bona presa, que si bé al principi estan ben assegurats amb 2 espits, quan has d'arribar al 3r. torna a ser una escalada molt exposada ja que en cas de caiguda picaries a la lleixa de la Reunió. Més amunt trobem un vell bong al costat d'un forat a on podem posar un friend mitjà. Uns 3 metres a la dreta d'aquesta línia hi puja la darrera tirada de la via 40 aniversari, que em sembla que també és la via normal, i que està assegurada amb parabolts.
En resum una via maca però poc assegurada i per tant molt exposada.
Com alternativa, es pot fer una línia similar, més directa i vertical, pujant uns metres per la dreta i que està assegurada amb bolts.

A continuació varm anar a la Màquina de tren per escalar aquesta agulla fent-ho amb una sola tirada, tot i que es passa per la reunió de la clàssica Aresta Brucs.
La via troba un primer pas molt vertical, assegurat per un vell espit, arriba a la Reunió que no fem, i continua fins a un desplom assegurat per 2 espits a on haurem de refiar-nos d'unes preses relliscoses per superar-nos. Aquest és el pas més difícil de la via. Abans del cim trobem un darrer desplom assegurat per un espit rovellat, que caldria canviar, que protegeix els darrers metres de roca no gaire bona.
Una via interessant a la que li cal una restauració, com moltes d'altres, de les velles assegurances.