"Via Bavària" a la cua del Bacallà. i via "Llimac Groc" a la carena del Dumbo

Aquest dissabte anunciaven pluges arreu i varem voler assegurar el tret i quedar-nos a Montserrat. De fet el dia va estar força tapat però no va ploure i unicament vam quedar molls per la suada de l'aproximació.
La via Bavària feia dies que la tenia a la llista de pendents.
A la meva ressenya hi he posat els graus de dificultat que a mi em va semblar que tenia aquesta via i que estan 1/2 grau per sobre de la majoria de ressenyes.

1. Tirada. 35m 7 parabolts. Ae.V+.  L'inici és molt vertical i la roca no dona gaire confiança. Amb l'Ajuda d'una tramposa vaig poder fer els 3 passos en A.0, però per sortir d'aquest tram i arribar al 4r. parabolt ja cal apretar, i la continuació fins el següent parabolt, que queda molt lluny, és molt fina i difícil. A mesura que vas pujant la tirada perd dificultat però sempre cal estar atent a la roca.

2a. Tirada.35m 5 parabolts i 1 baga. V.  La xemeneia es fa foça bé si no vas per dins, cal anar una mica per l'esquerra dels bolts per pujar més còmodament. Un darrer muret abans de la R.2 ens fa fer un pas força finet.

3a. Tirada. 40m  4 parabolts i 1 espit. V+ . Únicament trobarem un pas difícil a la sortida de la R.3, la resta és una agradable placa que es fa molt bé.

4a. Tirada 10m 2 parabolts. V-. Tirada curta que sembla molt fàcil però que cal para atenció amb la roca.

Material.  7 cintes exprés. Nosaltres no varem posar res més però algun friend petit pot ser útil per la 1a. tirada.

Descens: Un cop al cim cal baixar fins el coll Nord i tombar a l'esquerra( Oest) per baixar per la canal que ens separa de l'Agulla del Pas del Príncep fins el camí.
Via recomanable.

 Inici de la via. Vertical i de presa petita, quan surts del tram d'Ae, cal apretar i pujar amb decisió.

 El Toni a l'alçada del 3r. bolt que assegura el tram de xemeneia.

 Superat el pas de sortida de la R.2, la placa es tomba i ens proporciona una escalada fàcil i agradable.

 Inici de la darrera tirada.

 R.3 vista des de la R.4 

 Els companys ( Jordi i Joanet) fent la 3a. tirada.

 Mentre esperem als companys pugem fins l'aresta del bacallà, però el fort vent que bufa ens treu les ganes de fer equilibris per anar al cim. Hi haurem de tornar !!

Cercant el descens pel costat equivocat... cal anar per l'altre. Els companys a la R.3

 Foto-cordada i amb els companys a la R.4

Un cop acabada la via i com que el temps aguantava, vam tornar a anar a la zona d'Agulles per fer aquesta via, que jo ja havia escalat un parell de vegades, per poder acabar de completar la jornada.

Via Llimac Groc.

1a. Tirada. 25m 7 parabolts. V.  Escalada vertical i agradable, sobre bona roca.

2a. Tirada. 15m. 3 parabolts- V- Inici de la tirada amb un parell de metres finets, i a continuació la paret va perdent verticalitat.

Material: 7 cintes exprés.
Descens: Nosaltres, com que volíem tornar al cotxe pel coll d'Agulles, vam anar flanquejant fina a trobar la paret de l'Agulla M.Garcia i baixar fins l'Encantada.

Via Recomanable.

 El Toni a la 1a. tirada.

 Com que encara portava a la motxilla l'Estelada del dia de "la Via Catalana", vam aprofitar l'ocasió per onejar-la, ja que el dia 11 de setembre no vam poder fer cap cim i afegir-nos a iniciativa del Xavier Clotet " Estelades al cim"