26 de gen. 2015

via " Sordenes mon guef "


Jo he posat en aquesta ressenya la dificultat que m'ha semblat que te la via. Opinió totalment subjectiva i personal.

Aquest dissabte vàrem cercar un lloc que estigués a recer del vent i al anar a Alòs de Balaguer ho vam encertar. Tot i el fred que hi feia de bon matí, quan a les 10 el sol va tocar a la paret, vàrem escalar amb una temperatura molt agradable i sense vent.
Al arribar al peu de via ens va fer dubtar una línia de parabolts nova que hi ha uns 5m a la seva dreta, però vàrem encertar la línia al posar-nos en la que hi ha un cercle(ou ?) i fletxa gravats a la paret.
La paret sembla bruta però un cop hi ets posat en resulta una placa molt maca, amb unes preses brutals que et porten a fer una escalada mantinguda en el Vº i algun pas puntual una mica més picant.
A uns 30m del terra hi trobem, després d'haver xapat uns 5 parabolts,  dos espits i per tant la possibilitat de fer una reunió. Jo no la vaig fer ja que la ressenya que portava no la marcava però em sembla que seria bo fer-la per evitar el fregament de les cordes en els darrers metres d'aquesta llarga tirada.
A partir d'aquell punt la via marxa en diagonal a la dreta a caçar un pitó i més amunt en trobem un altre. Son els dos únics ferros que vam trobar en aquesta segona part de la tirada. Per arribar a la R1 ( o R2) s'entra dins d'un tram de vegetació i terra.
La següent tirada no te cap assegurança i és la més fàcil de la via. Es tracte d'anar pujant uns ressalts trencats per la vegetació fins arribar a la placa de la 3a.(4a) tirada a on hi farem reunió. Aquí hi trobarem una roca excel.lent i els passos més macos i dífícils d'aquesta via. Una tirada extraordinaria que ens farà gaudir de l'escalada, semblant a la de les vies veïnes. ("Canto por soleares" i "dia de la prostitució")
Les altres dues tirades també estan molt bé tot i que combinen trams de roca excel.lent amb d'altres a on caldrà controlar uns grans blocs que semblen una força inestables.
Un cop al cim de la cresta farem la darrera reunió en una sabina i desgrimparem 3m fins arribar a un collet a on hi ha el rapel de 20m que ens deixa en una canal i al davant mateix hi ha un diedret, per on pujarem uns 5m per arribar a l'altre cresta de l'esmentada canal, a trobar un segon rapel de 25m que ens deixarà en el camí de baixada. En 20 minuts estarem de nou a l'alçada de les passarel·les del riu i poc després arribarem al cotxe.

Una via molt maca i recomanable.

Al costat mateix sembla ser que n'hi estan obrint més. Algú en te informació ???

 Primers metres de la via. A uns 10 o 12m hi ha el primer parabolt. 

 El Jordi iniciant la placa més bonica de la via. Assegurada amb 4 o 5 parabolts i un pont de roca.

 El Joanet i el Jordi abans d'arribar a la R.5

 El Joanet fent el 1er. rapel. Foto feta des de la instal·lació del 2on rapel.

 Retornant al cotxe per la passarel·les del camí que ressegueix el riu.

Foto-cordada amb la paret al darrera per on hi puja la via que hem fet, i a la dreta la clàssica Olga Frontera.

4 comentaris:

Lo Gall ha dit...

Hola Joan crec que els compis estan fen alguna via nova pel costat, pròximament mes informació al blog dels GALL, m'alegro que t'agradi aquesta via.

Lo gallnik.

Joan Baraldes ha dit...

Hola Nik,
Jo volia mirar-me una línia que passés per la placa en forma de V que hi ha entre els dos esperons per on pugen aquesta via i la Olga Frontera, però ja vaig veure que hi ha parabolts.....
Saps el perquè d'aquest nom tant estrany ? que vol dir ?

Joan

Lo Gall ha dit...

segurament sigui la nova via la linea deparabols que hi ha a l'esquerra, lo del nom es una mica de caxondeo vocabulari quillo, vol dir a sus ordenes gran jefe

SALUTACIONS
lO NIKO

Jaumegrimp ha dit...

Sembla interessant la zona, com dius de lluny no atreu, pero si la recomanaes.