via " Sordenes mon guef "

Jo he posat en aquesta ressenya la dificultat que m'ha semblat que te la via. Opinió totalment subjectiva i personal.

Aquest dissabte vàrem cercar un lloc que estigués a recer del vent i al anar a Alòs de Balaguer ho vam encertar. Tot i el fred que hi feia de bon matí, quan a les 10 el sol va tocar a la paret, vàrem escalar amb una temperatura molt agradable i sense vent.
Al arribar al peu de via ens va fer dubtar una línia de parabolts nova que hi ha uns 5m a la seva dreta, però vàrem encertar la línia al posar-nos en la que hi ha un cercle(ou ?) i fletxa gravats a la paret.
La paret sembla bruta però un cop hi ets posat en resulta una placa molt maca, amb unes preses brutals que et porten a fer una escalada mantinguda en el Vº i algun pas puntual una mica més picant.
A uns 30m del terra hi trobem, després d'haver xapat uns 5 parabolts,  dos espits i per tant la possibilitat de fer una reunió. Jo no la vaig fer ja que la ressenya que portava no la marcava però em sembla que seria bo fer-la per evitar el fregament de les cordes en els darrers metres d'aquesta llarga tirada.
A partir d'aquell punt la via marxa en diagonal a la dreta a caçar un pitó i més amunt en trobem un altre. Son els dos únics ferros que vam trobar en aquesta segona part de la tirada. Per arribar a la R1 ( o R2) s'entra dins d'un tram de vegetació i terra.
La següent tirada no te cap assegurança i és la més fàcil de la via. Es tracte d'anar pujant uns ressalts trencats per la vegetació fins arribar a la placa de la 3a.(4a) tirada a on hi farem reunió. Aquí hi trobarem una roca excel.lent i els passos més macos i dífícils d'aquesta via. Una tirada extraordinaria que ens farà gaudir de l'escalada, semblant a la de les vies veïnes. ("Canto por soleares" i "dia de la prostitució")
Les altres dues tirades també estan molt bé tot i que combinen trams de roca excel.lent amb d'altres a on caldrà controlar uns grans blocs que semblen una força inestables.
Un cop al cim de la cresta farem la darrera reunió en una sabina i desgrimparem 3m fins arribar a un collet a on hi ha el rapel de 20m que ens deixa en una canal i al davant mateix hi ha un diedret, per on pujarem uns 5m per arribar a l'altre cresta de l'esmentada canal, a trobar un segon rapel de 25m que ens deixarà en el camí de baixada. En 20 minuts estarem de nou a l'alçada de les passarel·les del riu i poc després arribarem al cotxe.

Una via molt maca i recomanable.

Al costat mateix sembla ser que n'hi estan obrint més. Algú en te informació ???

 Primers metres de la via. A uns 10 o 12m hi ha el primer parabolt. 

 El Jordi iniciant la placa més bonica de la via. Assegurada amb 4 o 5 parabolts i un pont de roca.

 El Joanet i el Jordi abans d'arribar a la R.5

 El Joanet fent el 1er. rapel. Foto feta des de la instal·lació del 2on rapel.

 Retornant al cotxe per la passarel·les del camí que ressegueix el riu.

Foto-cordada amb la paret al darrera per on hi puja la via que hem fet, i a la dreta la clàssica Olga Frontera.