19 d’oct. 2010

Codolosa.



Dilluns tarda amb el Jaume hem anat a la Codolosa. Ell encara tenia pendent la via Alimera i després hem fet una via que hi ha a una paret de la part baixa de la Codolosa, a sota mateix de l'Alimera.
He aprofitat una foto del bloc dels Puretas per dibuixar-hi aquestes vies. Hi ha tres vies curtes equipades amb parabolts i que estan entre el 5º i 6a. Una bona opció per completar una jornada.

Inici de la via Alimera.

Segona tirada, la més maca.


3a. tirada. Un cop a dalt es pot fer un rapel fins a la R1.

Imatge de les 3 vies equipades amb parabolts i reunió amb anelles.


1a. via de la Codolosa baixa. V grau fàcil.

Per aprofitar el temps, un cop a la R, el Jaume passa a la via del costat i pot pujar uns metres mes amunt.

18 d’oct. 2010

Passejant per la Garrotxa.

Aquest cap de setmana vàrem anar a la Garrotxa. La família ens havia regalat, amb motiu de l'aniversari de la Neus, un estada a l'Hotel "les Cols" que és un lloc molt especial.
Les habitacions son de vidre pels 6 cantons i, quan ets al llit, pots veure els estels i sents els ocells que hi ha als arbres de l'entorn.
Una experiència molta maca i interessant.

Dormint envoltats de vidre per tots cantons.

Ben servits amb l'esmorzar al llit.

Pujant cap a Santa Magdalena


Atravessant una fageda preciosa.

Les Olletes, una cova santuari que trobes a mig camí.

l'Ermita de Santa Magdalena i el Pirineu amb les primeres neus de l'hivern al fons.

L'Hostal a on es pot deixar el cotxe i que va ser l'inici i final del camí.

Combinació de "Somnis"


Aquest divendres, aprofitant que encara hi ha prou llum per fer una escalada ràpida, vaig poder fer cordada amb el Mingo després de molts mesos de ser companys en els blocs.
Li vaig proposar una combinació de les vies somni de Primavera i somni de Tardor per intentar aprofitar els millors metres de cada via.

El pas difícil de la 1a. tirada de la via somni de tardor no ho és tant com sembla i en canvi, en els de la darrera tirada de la somni de Primavera,cal tibar de valen, o passar-ho en A0 com vaig fer jo en els primers metres.
( nosaltres vàrem fer la via en dues tirades més la caminada d'enllaç entre la R1 i la R2)

El Mingo a la 1a tirada de la Somnis de Tardor.

Fent la darrera tirada de la Somnis de Primavera.

Un cop acabada aquesta primera escalada encara vàrem tenir temps de fer les dues primeres tirades de la via Imma, que esta més a la dreta d'aquestes i que puja molt aprop de la via Esther.
La primera tirada te encara molsa negre a la roca però és força interessant. La segona només serveix per apropar-nos a la darrera tirada, que no vàrem fer per falta de llum.

El Mingo a la primera tirada de la via Imma.

Segona tirada de la via Imma.

Per rapelar vaig utilitzar el sistema que em va ensenyar el Mingo de plegar les cordes i baixar portant-les penjades a l'arnés metres es van desfent. Trobo que aquest sistema és molt interessant per vies com aquestes, a on la verticalitat queda molt sovint retallada per trams arrampats, i per tant a on cal anar llençant i desembolicant la corda contínuament .

13 d’oct. 2010

Montserrat.Escalada amb aigua als Graus


Tot i la pluja, amb el Jordi finalment sortíem a escalar i varem acabar fent-ho a Montserrat, amb la roca completament mullada però que el vent es va encarregar d'eixugar una mica.
Vam començar fent una via al jardinet i finalment acabàvem a la placa Gandhi, que queda 50 m a la seva esquerra. La ressenya la trobareu a Kpujo
les línies amb més mullena les fèiem en top rope.
La via que més ens ha agradat és la nº2,"Tamborraju" molt vertical però amb preses molt bones!!

7 d’oct. 2010

Integral dels petits Nil i Guifré al Frare de baix.

Amb el Joan Asin vam fer aquesta bonica combinació de vies que et fan escalar molt i amb diferents tècniques: diedre, placa, artificial equipat...
Pel que fa a les graduacions hi he posat les que a mi em van semblar que hi havia i per tant és molt subjectiu.
Via Petit Nil
La primera tirada es fa tot en lliure. En el segon diedre de la 1a tirada del Petit Nil jo hi vaig trobar un pas molt difícil i, tot i que les altres ressenyes hi marquen V+, jo hi poso un 6a-.
La segona tirada d'artificial és fàcil ja que el bolts no allunyen, encara que en algun pas et quedes completament penjat, talment com si fossis una llangonissa !!. La sortida del Ae és fàcil i amb molt bona presa.
La reunió del cim es fa en una sabina i uns metres per sota hi ha les anelles del rapel que et porten a la feixa a on començarem la segona via.
Via Petit Guifré
Aquesta via comença amb una placa molt vertical i fina de presa petita que et fa gaudir molt.
La segona tirada comença amb una sortida un xic desplomada que te un pas difícil. Uns metres més amunt ens cal superar un altre desplom que sembla fàcil però, que un cop hi ets posat, el trobes més difícil i et convida a fer algun pas d'A0.
Nosaltres en varem saltar la següent reunió i vam arribar fins el cim fent una única tirada d'uns 45 m.

Integral molt maca i recomanable. Està totalment equipada però algun friend petit i mitja pot ajudar-nos a reforçar algun pas.


El Joan en el diedre dels primers metres de la via.

Superant els passos més difícils de la 1a. tirada.

Ara em toca a mi fer la 1a tirada.

En els passos d'Ae de la segona tirada. penjat com una llangonissa !!

El Joan sortint en lliure del Ae.

Pujant la 1a tirada de la via Petit Guifré.

Superat el desplom de la 2a. tirada.

Apropant-me a la R2. que no varem fer.


Contents un cop acabada la via. La instal·lació del rapel està uns metres per sota del cim a on s'hi pot arribar amb una corda fixe que es veu al darrera del Joan Asin.





4 d’oct. 2010

Sant Llorenç de Montgai. El Cilindre i la Formiguera.


Aquest diumenge amb el Jaume ens varem apropar a sant Llorenç de Montgai. Jo tenia dues vies a la llista que volia fer i al Jaume li va semblar bé la proposta.
La 1a ja l'havia fet feia molts anys i com que només recordava que em va agradar, tenia ganes de repetir-la.
La Ribes Sabaté al Cilindre és una via molt maca, que sense ser molt difícil et fa escalar molt i està ben assegurada.
Nosaltres, com que no portàvem una bona ressenya i la meva memòria ja falla molt, la varem anar descobrint i la varem fer en 4 tirades, així en vam fer dues cada un i, si no tens pressa, no és una mala idea.
Roca bona o molt bona.
Assegurada amb parabolts, es pot posar algun friend petit i mitjà per millorar les assegurances en els punts a on allunyen.
Dificultat que gira entorn del Vº, a la primera tirada te un parell de trams més difícils als que jo li posaria un +.
Via Molt recomanable


El Jaume en els passos més dificils de la 1a. tirada.

!a. tirada

El Jaume sortint de l'arbre a on varem fer la 1a. reunió amb 1 bolt, un clau i l'arbre.

El Jaume fent els passos finets de la nostra tercera tirada.

Un servidor a la nostra R2.

El Jaume arribant a la R.3


Iniciant la 4a. tirada. A la part superior no veus clar per on continua la via. Nosaltres varem anar a la dreta, la roca és més vertical però més bona i varem posar algun friend fins a trobar de nou el darrer parabolt de a via a l'esquerra de l'esperó final.

R.4 al cim de la paret del Cilindre.



Tot seguit varem anar a la paret de la Formiguera tot resseguint la cresta i més tard baixant per un corriol que ens porta a creuar la riera i la via del tren.
Aquesta via, més difícil que la Martineti, feia temps que la tenia a la llista però els passos difícils que te m'havien fet decantar per la seva veïna.
Ara que l'he fet puc dir que realment és més difícil però que es deixa fer, tot i que la calor que varem patir-hi i que ens va angoixar força.
Via ben assegurada amb espits del 10 la primera tirada i parabolts a la resta.
Via molt recomanable.

Jo, per escalar una mica més la 1a. tirada, vaig fer la R1 més amunt del que toca i vaig estar incomode. És millor fer la 1a. tirada curta i muntar la R1. en dos espits que et trobes en el replà, abans que la paret sigui del tot vertical.

Primers metres de la via. La Martineti queda 6 o 8 m a la nostra dreta.

La nostra R1. Havia d'haver-la fet 5m més avall del peu de la foto


El Jaume en els passos de 6a de la segona tirada.


El Jaume a la R2. Te una entrada molt difícil que es pot resoldre millor per la llastra/fissura que hi ha a la dreta.

Arribant a la R2.

En els passos de V+ de la tercera tirada. Una panxa que t'escup enfora però que te una fissura per l'esquerra que et permet superar-la.
El descens el varem fer resseguint el camí de la creta en direcció a la via del tren.
Aquella tarda varem veure passar 2 trens !! Cal anar en compte si es vol travessar el túnel.

Gorro Frigi. Via Gènesis

El dissabte vaig anar a Montserrat amb la Neus i l'Aina. Tenia ganes de seguir la línia que suposo que és la via Gènesis del Gorro.
Varem baixar a peu de la cara sud del gorro buscant l'inici de la via i no la vaig trobar. Únicament vaig veure el parabolts blaus de la GEDE o via blava. ( havia d'haver anat molt més a l'esquerra de la paret i pujar una mica canal amunt)
Així que mentre la Neus llegia un llibre al costat de l'hermita ? o bauma habitable ( no en se segur el nom) que hi ha a la cara sud del Gorro Frigi, amb l'Aina fèiem aquesta via que em sembla que va ser un popurri de varies vies.
La primera tirada va ser la de la via blava. Molt fàcil i sense cap interès. Els parabolts que al final varem trobar abans d'arribar a la R1. pugen molt més a l'esquerra i van a buscar la part més vertical de la paret. ( hi hauré de tornar per fer aquesta tirada)
La segona tirada també és fàcil però més interessant, està equipada amb parabolts i et porten a la R2 que està a 5m a l'esquerra de la R2 de la via blava. Aquesta reunió te 2 parabolts i 3 espits pintats de color taronja.
La tercera tirada està equipada amb espits de color taronja i es va separant de la via blava tot cercant més dificultat. La 3a. reunió està equipada amb espits i parabolts.
La quarta tirada te dues opcions. A la vertical de la reunió hi veiem un espit que et fa seguir recte amunt. Nosaltres varem seguir uns parabolts que van a la dreta per fer-te pujar a la placa per on tornarem a trobar la via blava. Està equipada amb parabolts i es una tirada maca.
Nosaltres varem fer la 4a. reunió a on hi ha la de la via blava. Llavors varem veure un parabolt que en flanqueig horitzontal ens portava a l'esquerra.
Cinquena tirada flanqueig fàcil a l'esquerra de 16 o 18m i et trobes una reunió amb 2 espits i un parabolt a 80 cm. Nosaltres la varem fer per tal de poder-nos comunicar millor i evitar el fregament de les cordes. tirada fàcil amb roca delicada.
Sisena tirada. Continua el flanqueig a l'esquerra assegurada amb parabolts per a continuació pujar vertical a buscar el cim del Gorro creuant en els darrers metres la via "Pere Navalón" i coincidint amb la via "lo Tio Gos".

Aquest és un recorregut molt variat, enrevessat i amb l'interès de pujar al Gorro Frigi d'una manera diferent.


La Neus pujant per la canal del Gorro.

R1. A l'alçada de l'Ermita.

Arribant a la R2.

Pujant cap a la R3.
4a. Tirada. Superant el desplom que ens porta a la placa de la cara sud.

R5. a mig flanqueig per sota de la gorra.

Arribant al cim i coincidint amb la via "Lo Tio Gos".
l'Aina al cim del Gorro.