15 de nov. 2012

Frares. La Monja. via " Goma 2"






La Monja és una agulla altiva que crida l'atenció i et demana que l'escalis quan la veus des de la vessant sud. Ja fa més de 3 anys que la vaig escalar per la seva via Josep Rigol i em va agradar força. Ja llavors em va costar trobar el peu de via i per això en la ressenya que vaig penjar al bloc hi vaig donar indicacions de com trobar-lo. Aquesta vegada varem decidir accedir a la via seguint les indicacions de l'Eduard i pujar per la canal del lloro. Però un cop vam arribar a l'agulla del Talp tampoc sabíem trobar el peu de via. Gràcies a la ressenya de la via Josep Monistrol,  i gràcies a poder pujar a una agulla del costat per tenir millor perspectiva, finalment vam arribar a trobar el peu de via. Cal  grimpar per unes plaques rocoses que hi ha a la dreta de la via Josep Rigol, com ja apunta l'Eduard en la seva ressenya. Ara hi ha el nom de la via a l'inici de la tirada.

La via desaprofita uns primers metres de roca molt verticals i et fa pujar per una llengua terrosa per fer la R.0 i arribar sense problemes al 1r. bolt.
La via és fàcil en general i està assegurada allí a on cal. Únicament trobarem uns passos més difícils a la segona tirada. Si com nosaltres sortiu per la via normal, caldrà fer una darrera tirada més expo i amb roca a controlar en els darrers metres. Aquí vam trobar el tram més difícil de la nostra escalada.

Via recomanable.



 El Jordi arribant a la R.1

 Iniciant la 3a. tirada

 En els metres més difícils de la 5a tirada.

Foto-cim envoltats per la boira, una mica de pluja i amb el Lloro al darrera.

9 de nov. 2012

El camí de Sant Jaume. País Basc

Un cop més hem anat cap al País Basc i aquesta vegada hem fet dos trams més del camí de Sant Jaume i de nou hem gaudit dels extraordinaris paisatges de Bizkaia.

Els tracks de les dues etapes que vam fer els trobareu a Wikiloc.
La primera fou des de Llunzar a Ajangiz (Gernika) de 22,5 km i 600 m de desnivell acumulat.
La segona de Gernika a Goikolejea de 15km i 518 m de desnivell acumulat

 Esmorzant a "Casa Artieta" el casserio de turisme rural de Ajangiz, a tocar de Gernika, a on ens varem allotjar

 Travessant un dels bonics pobles de la ruta

" Les 3 caminadores " i un pelegrí de veritat !!

 Fent "camino"

 La pluja ens va acompanyar en alguns moments de la ruta

 En algun punt la pluja va provocar esllavissades que ens barraven el pas

 Inici de la 2a etapa davant de la "Casa de Juntas de Gernika" amb el cotxe de suport i el Jordi que ens feia de director de logística



Un cop acabada la caminada tocava fer turisme per Bilbao i veure la victorià del Barça en un bar prop del museu Guggenheim.

8 de nov. 2012

Bizkaia. Parc Natural de Urkyola. Untzillaitz. 935m



Aquest pont de Tots Sants hem anat al País Basc a conèixer una mica millor aquest territori ufanosament verd i humit que ens fa recordar la Garrotxa i el centre d'Europa.
El matí del divendres el varem dedicar a pujar aquest cim que ja em va encisar en la darrera visita a Bizkaia.
La idea inicial era pujar per l'anomenada gran diagonal, però la grimpada que cal fer-hi en el tram inicial, no va engrescar gaire a la Neus i la Teresa, així que finalment vam decidir pujar per un corriol que segueix unes feixes, també molt aèries, que va per sota de la diagonal i a on no cal fer servir les mans quasi gens.
Aquesta pujada s'inici en un aparcament al costat de la carretera que puja al port d'Urkiola i ens 1hi15' podem arribar al cim. La baixada la fem per la ruta normal i per tant dibuixem una ruta circular.
La part més delicada de l'excursió és la baixada pel corriol de la ruta normal, ja que te unes pedres molt relliscoses a on cal anar sempre en compte.
El Track d'aquest ruta de 600m de desnivell acumulat i uns 7km de recorregut el trobareu a Wikilock

Excursió molt maca i recomanable que ens fa passar pel peu de moltes vies d'escalada que pugen per unes plaques de roca que sembla excel·lent.

 Recorregut de pujada

 Primera canal de pujada

 Una de les feixes de la ruta

 Arribant al coll previ al cim

 Foto-cim

Baixant amb molt de compte per no relliscar

29 d’oct. 2012

Pollegons. Via "Dersu Uzala"

 

Ja feia molts anys que havia escalat aquesta via i, quan em van proposar anar-hi, em va semblar bé la idea. Vam fer 2 cordades, el Toni i jo pugem primer i darrera nostre venien el Jordi, el Joanet i el Vicenç.
La roca estava molt mullada i això va dificultar algun dels passos de les primeres tirades.Van caure quatre gotes que ens van fer dubtar, però al final va sortir el sol.

Ens caldrà portar material per anar millorant l'equipament en totes les tirades.
Via maca i mai massa difícil, te trams molts interessants. Via recomanable.



 El Toni en els primers metres de la via a on ens hi caldrà posar-hi algun friend.

 A la segona tirada, " navegant " entre la mullena de la paret 

 Superant el preciós diedre de la 3a tirada

 Encarant la 4a tirada després del gran flanqueig de sortida.

 El Toni en els passos més difícils i macos de la 5a. tirada.

Els darrers metres de la via.

25 d’oct. 2012

Integral a la Codolosa " La tribu s'enfila al balcó"



S'acaba el poder escalar per les tardes entre setmana, el dissabte el dia s'escurçara 1h com per art de màgia i la foscor ens aclapararà una mica a tots....
Aquest dimecres amb en Jordi Puig encara hem aprofitat la tarda i hem fet una integral a la Codolosa que ens ha permès escalar 170m tot fent 6 tirades.
Combinació interessant de dues vies: "La Tribu" i " El balcó de la Codolosa"
Les dues vies estan equipades amb parabolts i unicament necessitarem un friend mitja per fer la 4a. tirada de la tribu, que normalment no fa ningú i que no te cap expansió. La reunió d'aquesta tirada la farem amb una de 3 espits( difícil de veure) ja a peu pla, que suposo que és la de la via El Ultimo Mohicano.
A continuació haurem de recollir les cordes i caminar uns 60m fins a trobar de nou la paret vertical de la via "el Balcó de la Codolosa", que puja a uns 8 m a la dreta del tram superior de la via " la rampa"
Al inici d'aquesta via no hi ha R.0, així que un espit a 3m del terra i un parabolt 2m més amunt ens indicaran per on comença la via.

Un cop acabada aquesta integral, baixarem pel camí de la Drecera del fra Garí ( senyals grogues i blanques de PR) i en 10' o 12'. estarem de nou al cotxe.

23 d’oct. 2012

Via de nom desconegut a la Codolosa ( Nil)


La ressenya base és del bloc de la Tribu


Ressenya aportada pels escaladors que han obert la via ( 28 de novembre)


Aquest dissabte anunciaven molt mal temps i vam anar a la Codolosa . Allí ens varem repartir per cordades i el Toni i jo vam començar escalant la via del Pi que ell encara no havia fet. A continuació vam anar a escalar una via de la que no en teniem cap referencia.

 L'escalador que la va obrir m'ha informat que es diu "la via del Nil" 6c/Ae amb passos molt llargs (21 de nov)

Aquesta via comença uns 10 m a la dreta de la via Iona i te una primera tirada realment maca. La segona tirada te poc interès ja que la dificultat és baixa i te força vegetació. L'inici de la tercera tirada és realment difícil, nosaltres no podem dir quin grau te ja que la varem fer en Ae (passos molt llargs) i amb l'ajuda d'una antena. Un cop superats els 10 primers metres, la tirada perd verticalitat s'apropa a la via Iona i acaba fent la mateixa R.3 que aquesta via.
Per baixar podem utilitzar els rapels de la Iona o bé pujar una mica més i anar a cercar la drecera del Fra Garí

En resum una via més a tenir en compte en aquest pany de paret.

 Les 4 cordades compartint la paret de la Codolosa

 A la segona tirada de la via del Pi

 El Toni a la tercera tirada

 Els primers metres de la via de la que no en sabem el nom

 Escalant la segona tirada per anar a parar al costat de la R.2 de la via Iona

 Pujant amb estreps l'inici de la 3a tirada

foto-cordada

18 d’oct. 2012

Montgròs,Plecs del Llibre, via "Francesc Casanovas",

 
 Ressenya la noche del loro
El dissabte, amb el Toni i el Joanet vam anar a repetir aquesta via que ja havia fet fa uns quants anys, però que val la pena de tornar a fer. Jo en recordava la dificultat de la 5a tirada però no tant la de la 2a, i va ser en aquesta a on vaig haver de tibar més d'A0.
La via està equipada amb espits, t'obliga a escalar el V+ i la roca és bona.
A la meva ressenya jo hi he modificat la dificultat del pas de sortida de la R.2 ja que considero que és de V+
Per arribar-hi agafarem el camí dels francesos, que comença poc abans d'arribar a can Jorba venint de la Vinya Nova, i un cop a l'alçada del coll de l'Ajeguda, haurem de baixar a la canal de la llum ( fi de la canal del joc de l'Oca) i continuar un tros amunt fins que unes fites i senyals de pintura ens desvien a l'esquerra i ens porten al peu de via.
Per baixar podem fer un ràpel per la roca del Montgròs, paral·lel a la via blava, i anar baixant per l'aresta del costat de la que hem escalat fins a trobar el camí ( fites i senyals)

De material només ens caldrà portar cintes exprés.

 El Toni a la 1a. tirada

El Toni en els passos difícils de la 2a. tirada

Encarant el desplom de sortida de la R.2


 El Toni i el Joanet arribant a la R.3

 iniciant la 4a. tirada


 El Toni encarant els passos de 6a de la 5a tirada


Foto de la cordada amb la via escalada al darrera.