Via Mompart a la Miranda de les Boïgues. Agulles, Montserrat

Aquest dissabte les previsions eren de pluja i varem decidir quedar-nos aprop de casa.
La via Mompart a la Miranda de les Boïgues és una d'aquelles clàssiques que jo havia fet als 17 anys amb bota rígida i clavant, que molts anys més tard havia repetit un cop ja havia estat re equipada i que tenia ganes de tornar a fer.

Varem coincidir a peu de via amb una cordada de Terrassa ( En Josep Berenguer i dos més) i nosaltres varem entrar per la primera tirada de la via Grimpanautes, més directe i equipada amb bolts, mentres que ells ho feien per la via original i fent el llarg i una mica exposat flanqueig de la primera tirada original.
Finalment ens trobàvem tots a l'amplia 1a reunió i els uns darrera dels altres continuàvem junts amunt.
Al darrera pujava una altre cordada i més tard diferents cordades escalaven l'agulla per altres vies, vaja que molta gent va tenir la mateixa pensada !!

La nostra primera tirada te un pas molt finet, que no és obligat, i quan arribes a la reunió,
( a uns 15 m) cal flanquejar 5 m a l'esquerra per entrar a la R1 de la via Montpart. La segona tirada de la via continua per l'esquerra a trobar un diedre que assegurat amb bolts i algun ferro vell ens portarà a la còmoda segona reunió. La tercera tirada és el diedre que parteix l'agulla de dalt a baix i que està equipat amb bolts i algun ferro vell. La roca està una mica descrostada en algun pas i cal anar-hi en compte.


Vista de la paret des del refugi Vicenç Berber

El Jordi sortint de la R2 per fer la tercera tirada.

3 cordades fent l'agulla per diferents vies.

Fi de temporada a Cerler

Per aquest cap de setmana, la Marta i l'Enric ens havien proposat aprofitar una oferta d'hotel + forfait a Benasc/Cerler i acomiadar junts la temporada de pista ( de fet ells encara pensen tornar a la Masella) .Així que amb la Neus el Manel i l'Anna Maria varem anar cap a Benasc i varem poder gaudir de dos dies de sol i bona neu, d'aquells que fan historia !!



Els cims de les Maladetes, l'Aneto, Tempestats... ben nevats al fons, auguren encara una temporada llarga d'esquí de muntanya.

Com que era el darrer cap de setmana de la temporada, l'Estació de Cerler havia organitzat un seguit d'activitats pels clients. Una d'elles consistia en regalar forfaits a aquells que baixessin esquiant en banyador !!
Varem ser més de 100 els que ens varem atrevir a despullar-nos i a baixar en banyador. La veritat és que hi havia unes quantes noies joves en biquini que es feien mirar ( ara no recordo si esquiaven gaire bé però...)

Calia aprofita l'oportunitat i tenir una excusa per tornar l'any proper !!








Però, a part de fer el friki en banyador, calia aprofitar la bona neu pols que hi havia.
Així que ens varem carregar els esquis a l'esquena i pujant per una de les carenes, varem anar a buscar un fora pista amb una neu pols d'aquella que recordes durant molt de temps ( i estem en el mes d'abril !!!)

Esquiant pels Alps

Aquestes festes de Setmana Santa hem tornat a l'Alberg de Seez, al costat de Bourg Sant Maurice, per anar a esquiar a les estacions que toquen a aquella vall.


El primer dia a l'Alberg de Seez, veient el partit i la victòria del Barça contra el Màlaga, 0-1 !!!
el darrer dia varem poder veure, pel canal France-1, la gran victorià del Barça davant del Bayer de Munich, 4-0 !!

La Neus a Val d'Isère amb la Grand Motte al fons.

Saltant per les rampes de les Arcs

Fent "esquí aquàtic" per la piscina de les Arcs. Tota una experiència, principalment per aquells que acaben caient i en surten ben molls !!!
Tota la colla dinant a Tignes

La família al complert als peu de la glacera de la Grand Motte
Als peus de l'Aguille Perse ( Agulla foradada) de Tignes, abans de començar el llarg descens fins el cotxe.
Prenent una tassa de xocolata calenta a una cafeteria de la vessant italiana de l'estació de la Rossiere/Sant Bernard

UNEO. martell percutor pneumatic

L'any passat em vaig comprar aquest martell percutor "pneumàtic" de 14,4 V i bateries de 1,3 ampers . És una joia pel seu escàs pes, 1'1kg, i per la rapidesa amb que perfora la roca. El "però" és que li manquen ampers, i per tant fa pocs forats ja que s'esgoten les bateries ràpidament i, com que les porta incorporades a dins de l'aparell, cal recarregar-les a casa i no es poden canviar un cop esgotades.
Aquest inconvenient es pot resoldre si ets un manetes, o bé si tens un amic que ho sigui, i saps conectar-hi una bateria suplementària amb més ampers, que es porta a la motxilla i que et doni molta més autonomia. Fet això tindrem una eina d'escassament 1Kg de pes que et permet equipar des d'abaix molt més còmodament que la resta de martells que hi ha al mercat.
El preu a Ebay d'aquesta petita joia està al voltant del 140 € i, amb les bateries suplementàries puja des de 25 € més fins a 75 € si les bateries son d'alta qualitat ( Lipo).
A tenir en compte que com a màxim accepta broques de 10mm
Aquí podreu trobar més informació de l'aparell les experiències i les adaptacions d'un equipador que em van fer decidir per comprar aquest aparell.

Al meu martell, gràcies a un amic manetes (el Pep) que hi ha adaptat una bateria de Liti polímer ( de les que fan servir els aparells de radio control) de 4 cel.les de3 ,6 V i 3,8 ampers que em donen molta més d'autonomia i solament pesa 85 grams.
Si amb les originals podia col.locar entre 8 i 10 parabolts de 8mm ( segons la duresa de la roca i que fossin de 55 mm o de 75 mm de llargada) ara amb l'altre bateria en puc col.locar 24 més. !!
O si treballes amb bolts de 10mm de diàmetre i 75 mm de llargada, abans en podia posar entre 4 i 5, i ara en poc col.locar 14 més segons la duresa de la roca !!

Tot això ho he provat en una roca que tinc a casa.
Ara cal anar a la paret i veure si els resultats son els mateixos.

Malanyeu. via "Esperó sud"

Avui diumenge pel matí continuava plovent i el Jordi m'ha trucat per dir-me que no pujaria. He anat feinejant per casa i, en ven dinat, quan ha sortit el sol, l'hi he demanat a la Neus que m'acompanyés a Malanyeu per assegurar-me, ja que volia acabar un projecte de via que havia començat la setmana passada. (tinc molta sort amb la Neus)
La via " Esperó Sud" no és gran cosa, però em feia il·lusió obrir-la i provar un nou i molt lleuger martell percutor que em vaig comprar. Aquesta via està situada al final de la paret del Devessó, te una primera tirada bonica, amb roca molt bona, i una segona tirada de transició, que ens permet arribar a la cresta però fàcil i amb únicament dos trams interessants.
La via està equipada i només calen 6 cintes exprés, però s'hi pot posar alguna cosa més, ja que hi ha fisures a dojo.
La via fa 60m, amb dues tirades de 30m equipades per rapelar. La dificultat és de A1 / 5+ ( 4+ obligat)

Per arribar a la via, cal deixar el cotxe al costat dels contenidors que hi ha 100m després del restaurant de l'entrada del poble.

Seguint 25m per la carretera trobarem un camí encimentat que porta a cal Frare i que haurem de seguir fins a travessar la riera.


Passarem una cadena que barra el pas als cotxes i anirem baixant fins a creuar la riera i seguint la pista que puja a l'esquerra, arribarem en 2 minuts a peu de via.


Pujant per les plaques de la primera tirada

Muntant la segona reunió

Passejant per Montserrat

Avui ens hem llevat i ja plovia, per tant hem decidit anar a Montserrat a caminar i trescar pels camins de la regió d'Agulles i el Bruc. En el Wikiloc hi trobareu el trak.
Hem fet una volta de 2 hores i d'uns 9 km i 530 de desnivell acumulat. Hem sortit de l'aparcament de can Massana, hi hem passat pel coll de la Guirló, el coll de les Portelles, el refugi Vicenç Barber, el coll del Pas del Príncep i pocs metres més endavant hem trencat a la dreta per baixar, seguint unes senyals vermelles, al torrent de les Grutes, la cova de l'Arcada, el vermell del Xincarró i de nou, seguint ara una pista ampla, i per l'anomenat "camí de les batalles", hem arribat a l'aparcament de can Massana.

En el camí cap el coll de les Portelles, amb el romaní completament florit.

Abans d'arribar al Coll de Porc, una fita ens senyala el trencall i les senyals vermelles que haurem de seguir per baixar al torrent de les grutes.

En el ressalt a on uns graons metàl·lics ens ajuden a baixar.

Aixoplugant-nos de la pluja i fent un mos a sota del gran bloc que hi ha al camí. D'aquí surt el corriol que amb senyals blaves ens porta al peu de la via "Primavera Marciana" de l'agulla La Miranda del pas del Princep.

Passant pel costat de la Cova de l'Arcada, sota una pluja constant.

Una salamandra, habitant d'aquestes contrades, ens deixa admirar-la al nostre pas.

Cargols Multi Monti per equipar vies

Darrerament s'està parlant d'uns cargols, els Multi Monti, que sembla ser que poden ser interessants per equipar vies d'escalada. Aquests presenten diverses avantatges interessants a tenir en compte respecte als altres cargols normalment utilitzats, els espits i parabolts.

- Es col·loquen fent un forat inferior al seu diàmetre i per tant estalvies bateria i ens pots col.locar més
- No es poden apretar més del compte i reduir-ne la seva resistència o petar-los, com passa amb els espits i els parabolts.
- Com que no fan expansió en la roca, en pots col.locar dos de ben aprop sense reduir la resistencia de la roca
- Si es volen treure, únicament cal desenroscar-los i no queda el metall a la roca i si posteriorment els vols tornar a col.locar, ja hi tens el forat i la rosca feta.

Aquí hi podreu trobar informació dels cargols Multi Monti , aquí opinions al respecte d'aquest material Donn Demetrinco , aquí les experiències d'us ens instal.lacions fetes pel Joan, i aquí teniu una botiga a on podeu comprar aquest material Nus

Compte amb els cargols de mètrica 10 ( broca de 8mm) perquè cal utilitzar la clau nº16 per cargolar-los i no la 17 com passa amb els bolts de 10mm. Pel que fa als cargols de mètrica 7'5, la clau és la del 13 ( igual que pels bolts de 8mm)

Jo de moment només he fet una prova a peu pla, amb un forat de 6mm i un cargol de 7,5mm, i la veritat es que em va entar molt facilment.