Restaurant vies a Malanyeu

Aquest dissabte anuncien pluges a ponent així que nosaltres ens dirigim a Malanyeu.Aquí hi podrem escalar fins que, a 2/4 de dues, la pluja ens fa marxar de la paret.
Ens decidim per repetir un parell de vies, de les que fa 3 o 4 anys vàrem obrir nosaltres, per tal de renovar alguna de les bagues velles dels ponts de roca.

 Inici de la Incondicionals de Malanyeu. Una via equipada només amb ponts de roca i 1 pitó.

 El Toni arribant a la R.2. Una cordada a la R.2 escalant la variant rapel de la via Carla.

 Aprofitant que rapalem per la via Carla, fem un flanqueig i escalem la 3a. tirada d'aquesta via.

 1.a tirada de la via Malalts de roca. Aquesta via puja a l'esquerra de la via Aina.

 Apurant en els metres més difícils de la 2a. tirada.

 Preciós i fàcil diedre de la 3a. tirada. Un cop a dalt ens desplacem 10m a la dreta (Est) a cercar el rapel de la via Aina.

Alòs de Balaguer."3 en una"

Aquest dissabte la previsió del temps era de pluja al Nord (Pirineu i Pre-Pirineu) i de temperatures més agradables a ponent, així que ens decidim d'anar a Alòs de Balaguer. Jo li proposo al Toni fer un popurri de tres vies que ja havíem escalat, així fèiem una cosa diferent i acabàvem per cercar una nova línia, més maca i escalable per la darrera tirada de la nostra via, "el pal de la W" ja que al obrir-la havíem vist, i els comentaris dels escaladors que l'han repetit ens ho confirmaven, que aquell final de via no era gens atractiu.
Dit i fet, comencem per les primeres tirades de la via lo Nik gall-lastir i, quan arribem a la gran placa superior, continuem per les dues tirades de los Misteris de lo Pepegall i, en el punt a on la via del pal de la W creua aquesta via, continuem fins la penúltima reunió i obrim una nova línia per escalar la darrera tirada de la via sense apropar-nos a la Misteris de lo Pepegall, i acabar al cim de la paret pujant per una aresta fàcil però molt bonica.Aquesta tirada surt a la dreta de la reunió i de moment només hi hem deixat un pont de roca, però més endavant mirarem de sanejar-la i equipar-la una mica més.

Material: 12 cintes i un jocs de friends.

1a. tirada de la via Lo Nik gall-lastir.

Via els misteris de lo Pepegall

Arribant al punt a on enllacem amb la via el pal de la W.

Iniciant l'obertura de la nova darrera tirada de la via el pal de la W. Surt de la R. a cercar l'esperó de la dreta per després travessar la canal que hi ha a sobre la R. i acabar per l'esperó  de l'esquerra i evitar així coincidir amb la via los misteris de lo Pepgall.

Arribada al final de l'esperó a on hi coincideixen les vies Olga Frontera i la misteris de lo Pepegall

Escalant a la fresca

Aquest dissabte la calor continua apretant de valent i cerquem l'ombra a la Nou, en concreta a la via  "Matins a la fresca" que vàrem obrir farà dos anys als cingles de la Creueta.
Aproximació de tres minuts a l'ombra i escalada a l'ombra. Que més podem demanar en un dia tant calorós.
Un cop feta la via comencem a netejar a la paret del costat i obrim una nova via al costat de la via del tronc. Aquesta nova línia, encara que ja està oberta, ens caldrà netejar-la una mica més per facilitar-ne l'escalada en els trams a on hi ha massa vegetació.
Material : 8 cintes i joc de friends.
Descens: rapel de 30m per l'aresta.

 Primers metres de la via Matins a la Fresca.

 Inici de la segona tirada.

Mirant la paret per on va la nova via.

Mirador de Gresolet. via Terror Tactyl

Ressenya a ona climb

Aquest dissabte anuncien molta calor i decidim tornar a cercar l'ombra a la cara Nord del mirador del Gresolet . Ara ja coneixem una mica la paret i també el rapel de descens fins els peu de les vies.
Decidim baixar per escalar la via n.3 "Traffic", però a mesura que rapelem ens anem fixant en la línia i les assegurances de la via Terror Tactyl.
Així que amb tres rapels ens plantem a la base de la paret i cerquem a on deu començar aquesta via n.4.
Jo rapelant baixo fins força avall, però els primers metres son molt fàcils i el Toni quan baixa s'atura en un parabolt a on la via sembla començar. La primera tirada te 7 parabolts i nosaltres la comencem , fent servir de R0, el primer parabolt.
La 1a. tirada comença fàcil i poc a poc va agafant verticalitat però mai és torna massa difícil i ens permet gaudir en la presa de contacte amb la via.
La 2a. tirada comença amb passos molt difícils per superar un desplom que ens faran tibar molt fort, continua amb un tram amable de V i acaba amb una entrada molt difícil, de presa petita i adherència per entrar a la R.2
La 3a. tirada comença amb una sortida de la reunió explosiva V+ per continuar fins la R3. amb passos molt macos de V.
La 4. tirada no passa del IV+ i ens regala amb una escalada maca i plaent fins arribar a la R.4 a on hi arriba la corda fixa.
La que podríem anomenar la 5a. tirada comença amb uns metres fàcils de roca a controlar i acaba amb un tram d'herba fàcil.

Via molt recomanable, assegurada amb parabolts, amb roca bona, tot i que caldrà no abaixar la guàrdia i controlar les preses. Material: només ens cal portar 10 cintes exprés, tot i que si portem friends també en podrem posar algun. Les dificultats més altes, que les trobarem a la 2a. tirada i en la sortida de la 3a, poden disminuir sensiblement fent us d'un estrep i per tant podrirem graduar la via de 6a(A0/V+)

 En els primers metres, la paret encara no és massa vertical, i ens hi acompanya el sol del matí.

 El Toni superant un dels trams més dificils de la via.

Preciosa i plaent 3a. tirada.

 En aquesta tirada, tot i que està prou assegurada, hi podrem posar algun friend.

Agradable i plaent 4a. tirada.

 Darres metres, pujant al costat de la corda fixa, fins a l'arbre del costat de la barana del mirador.

Pedraforca. via " Ventana indiscreta"

Aquest dissabte cercàvem una via a l'ombra i hem anat al Pedraforca, en concret al mirador de Gresolet, per escalar la via  "Ventana indiscreta".
Nosaltres no teniem clar, tot i la ressenya que portàvem, quina línia és la millor per rapelar i finalment ens decidim per fer-ho seguint una corda fixa que ens porta a la darrera reunió de la via nº 4.
Anem trobant reunions equipades amb anelles i arribem a la part baixa de la paret a on cerquem l'inici de la nostra via.
Dos pitons ens marquen el lloc a on fer la R.0.
La primera tirada només te un parabolt. Arribem a la R.1 amb una escalada fàcil i agraïda.
La segona tirada és molt maca i mantinguda en el Vº.
La 3a. tirada és la més difícil i llarga. Trobarem una U a 4m del inici i dos parabolts que asseguren el tram més difícil. Sortir del 1er. parabolt i arribar al segon és realment difícil i no estan prou propers com per fer-se en A0. Si es va just de grau caldrà portar l'estrep i la tramposa.
Més amunt i torna a haver un pas de 5+ molt aeri i atlètic.
La 4a. tirada, tot i estar marcada a la ressenya com de Vº, te un pas desplomat al que no hi hem vist color i per tant l'hem superat en A0. Jo no he vist la manera de passar-lo en lliure.
A continuació cal superar encara un parell de passos verticals que ens demanaran decisió ja que el darrer parabolt ja no ens queda proper.
La 5a. tirada és fàcil però cal anar en compte amb la roca ja que les assegurances estan molt llunyanes.
La roca no propicia trobar llocs a on posar els friends i, tot i que a la 4a. tirada hi ha alguna fissura, nosaltres no hem posat cap peça.
Bé, de fet els hem posat a sota la barana, ja que els havíem portat i ens sabia greu no haver-los fet servir.😅😅😅😅
Una paret amb la roca típica de la cara Nord, a tenir en compte quan fa molta calor.
Si algú te informació de la graduació de la via nº 4 o te la ressenya de la nova via que hi ha entre la 1 i la 2 s'agrairà que ens la faci arribar.

 Inici de la via.

 Bonica segona tirada.

 R.2. la corda ens marca el recorregut de la 2a. tirada amb clara tendència a l'esquerra.

 El Toni a la tercera tirada un cop superats els metres més difícils de la via.

 Inici en flanqueig  de la 4a. tirada.

 Escalant la 5a. i darrera tirada, escalada fàcil però amb les assegurances molt allunyades.

 Com que no havíem utilitzat els friends, vàrem aprofitar la paret del mirador per treure'ls a passejar !😅😅

Aresta dels Cantinals

Aquest dissabte feia calor i cercabem un lloc a on escalar protegits del sol. Finalment el David ens va proposar anar a repetir l'aresta dels Cantinals, a on ell hi va perdre un camalot del 2 la darrera vegada que hi va anar, i volia buscar-lo per si, amb molta sort, el podia trobar.
A l'aresta dels cantinals, tot i que hi toca el sol, totes les reunions estan a l'ombra i la calor es fa suportable.
El David es va fer en lliure els passos que estan marcats com A0 i Ae i nosaltres també vam poder apurar en lliure algun dels A0.
Finalment no vàrem trobar el friend perdut del David, però vam gaudir d'una matinal d'escalada en un lloc preciós i tranquil, i quan més picava el sol, vàrem escalar a l'ombra de la cara Nord de l'agulla superior dels cantinals.
La via està força equipada però haurem de portar un joc complert de friends per algun dels trams que, al tenir bones fissures, permeten assegurar-se amb friends.
Aquesta escalada no te gens de continuitat ja que després de cada agulla podem trobar el camí, però és prou interessant com per dedicar-hi un matí i descobrir un lloc nou a on hi podem arribar en 10 minuts d'aproximació en baixada si aparquem el cotxe al final de la pista que porta a la cara Sud del Pedraforca.
 

 Inici de la cresta, una paret de 30 m molt maca.

 R.1

 2a. agulla.

 Superant el pas aeri de V+/A0

 Inici d'un tram amb força vegetació.

 Superant els passos d'Ae (6b) de la penultima agulla.

 Equipant amb friends la bona fissura dels darrers metres de l'agulla.

 Superant els primers metres de la darrera agulla.

 A0,(6a) a l'aresta final.

 

Escalant a l'ombra de la cara Nord de l'agulla superior dels cantinals.