19 de jul. 2010

Montserrat. 2 vies a l'Elefant

Aquest diumenge vam fer les vies al reves. La nostra intenció era anar a la cara Nord/Oest de l'Elefant per escalar a l'ombra. Havíem de començar per la via "el Mur" i tot seguit rapelar-la i fer la via Hispano- Suècia (Ludwing/Cassanelles/Tudó) que el Dani Brugaroles havia comentat en el seu bloc que s'havia restaurat una mica.
El camí d'aproximació és llarg ( 1h) i la suada està assegurada, tot i que de bon matí encara la calor no apreta gaire.
Algú a tret les cordes fixes que ajudaven a pujar la canal de la Mòmia i també les que ajudaven a desgrimpar fins el peu de la cara nord de l'Elefant . Son aquelles coses que a mi se'm fa difícil d'entendre ja que hi feien un bon servei.

Quan a les 09:15 arribem al peu de la via del mur, l'ombra ja hi és present i passa un aire molt fresc. El Toni comenta, sornaguerament, que encara passarem fred i, una hora més tard, em demana canviar de plans perquè s'està fotent de fred!!!
La idea que portavem era rapelar aquesta via i per tant deixem les motxilles a peu de via, fem les dues primeres tirades "del Mur", que son les més difícils i maques, i amb un rapel de 60m justets arribem de nou a peu de paret, uns 25m metres més amunt del peu de via. Agafem els trapans i anem a cercar l'escalfor del sol a l'altre costat de l'agulla, tot deixant la Hispano-Suécia per un altra dia, i fem la Cerdà Pokorski a on, tot i que hi pica el sol de valent, l'airet que també hi passa fa l'escalada suportable.
Havíem d'haver començat de bon matí fent aquesta via al sol, quan encara no escalfa massa, i després anar a l'ombra de la cara nord !!!

Ressenyes tretes del bloc de l'Eduard

La 1a. tirada de la via del mur comença 5m a la dreta d'una llastra caiguda a peu de via. El primer bolt està 8m més amunt, la resta de bolts allunyen però es van veient i la tirada és mantinguda, vertical i amb la presa justa per anar fent sense trobar-te massa fotut en cap moment. Hi ha un moment que cal anar a l'esquerra i passar d'una línia de bolts més rovellats que pugen recte amunt.
La 2a tirada és d'aquelles difícils d'oblidar. Tot i ser molt vertical et vas trobant un munt de preses grans i cantelludes que fan d'aquesta tirada una de les més disfrutones que he fet mai.
Equipada també amb bolts, trobarem 2 ponts de roca força junts a mitja tirada. Els darrers metres son extraplomats però les preses que hi ha, fan que amb unes tibades atlètiques puguis fer força bé el que, des de sota, sembla molt difícil.
Deixem un maillon i una baga a la R2 que uneix 2 bolts de la reunió i rapalem a peu de paret ( 58/59 m)
Via molt Recomanable.

El Toni a l'ombra del peu de via començant a passar fred !!

El Toni en els passos verticals de l'entrada a la R1

El Toni, tocat pel fred, amb cedeix la segona tirada que em feia il.lusió de fer de primer. ( gràcies)




Acabada ( no del tot perquè varem deixar la darrera tirada per un altra dia) la primera via del matí, grimpem per la canal, ara sense corda fixe i ens dirigim a la via Cerdà-Pokorski.
Nosaltres la comencem uns metres més amunt del que diu la ressenya i per tant ens perdem els primers metres de la 1a tirada. ( coses del Toni, je je je) Aquesta, tot i ser fàcil, te la presa justa i no gaire cantelluda. Les assegurances allunyen.
La sortida de la segona tirada em fa dubtar, ja que si bé a la ressenya de l'Eduard la marca per la dreta, a la del Kpujo la marca per l'esquerra. Finalment el Toni em convenç perquè surti per la dreta i trobo el primer i únic espit que xapo d'aquesta tirada, ja que havia d'anar cap a l'esquerra a cercar la línia de la via i jo en canvi tiro recte amunt sense trobar cap expansió en els 30m de tirada. Pujo tranquil, gaudint de la bona roca i poso 3 bagues en 3 bons marlets fins arribar a la reunió. Quan puja el Toni veu algun espit i un buril vell més a l'esquerra, ja que és per on puja la via. Potser per això el Kpujo indica que cal sortir de la R1 per l'esquerra.
3a. tirada. Amb un inici molt vertical i ben assegurat amb 3 espits, te molt bona roca i es fa curta. Molt maca.

Via molt recomanable.


1a. tirada.

Inici de la 3a. tirada.

5 comentaris:

Antoni Aymami ha dit...

No se pas si es pot creure que teníem fred. Però bufava un airet pèrfid que ens jodia el cutis.

Bona piulada, com sempre, Joan. Dues vies força interessants. La aproximació dureta, tant per l’hora com per el pateig.

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats per les vies! veig que t'estàs aficionant a vies amb poques assegurances...aquestes dues les tinc pendents, La Cerdà em sembla recordar que la tinc abandonada de fa molts anys, una incursió que vàrem fer amb el Pep.

Quiet ha dit...

Guai saber que allà dalt encara hi queda un petitr racó de frescor..seràq üesti´ño de emigrar-hi!

En quant a cordes...mmmmh...no sé...suposoq ue va a criteris...per allà dalt no s'estàn de pollardades...suposo que qui tingui dificultats per pujar la canal de la MOMIA o baixar a la cara NOrd del Mur segurament les tindrà a molts ( la majoria) de llocs de Montserrat, i per la mateixa eqüació segurament hi hauria d'haver cordes a la major part de la muntanya...

Aquest argument é sperfectament extensible a la major part de escalades sobreequipades, i un altre ho diria respecte a les equipades...i ja hi som...

Els criteris de maxims i mínims els acaben establint els locals ( o no)...generalment són els encarregats de preservar l'essència d'un lloc...que en el fons és el que compta i el que li dona "aquell" carisma especial que tant ens agrada...sinó tot seria un txiquipark...no?

El problema de la homogeneïtzació radica en la manca de diferencies i en la posterior delegació a un ens superior, de les nostres incompetències...al final es demanda a l'estat perquè no fa el possible per impedir que ens suicidem, travessant borratxos i en massa, una via d etren enmig de la nit...caldria un policia 24 hores "renyant-nos" i impedint que fessim allò que no hem de fer...bufff...

NO sé, les cordes MAI hi han estat, si hi són algu que rellisqui demandarà al qui les ha posat....potser millorq ue seguim com sempre..que pugi qui sigui capaç de grimpar un Ier inf...i els escaladors seguirem tant pantxos...

Joan B ha dit...

Toni, per aquella zona encara ens hi queda feina a fer i per tant haurem de tornar a suar-hi la cansalada !

Jaume, La Cerdà és una via que no és difícil i que la llunyania de les assegurances no son un problema .

Anonim.
Gràcies per les teves reflexions, crec que tens bona part de raó.

salut i a tibar

Bullarolas ha dit...

Hola!

Un molt bon accés a la nord de l'Elefant és pujar fins a l'ermita de Sant Salvador, però just abans d'arribar-hi agafar el camí principal que apunta cap a la Prenyada. Ens situem en un coll amb una antiga tanca de pals de ciment. Seguim el camí, sortint de Sant Benet i de seguida agafem un trencall a la dreta que grimpa una roca. Des d'aquí ja veiem l'Elefant. Baixem un canaló i ja som al peu de la paret.
És molt més senzill que pujar per la Mòmia, el camí està marcat i no hi ha verdisses.

Salut!