3 de jul. 2010

Montserrat. La Mòmia.




Aquest dissabte he pujat al Monestir amb la intenció d'anar a la panxa del Bisbe però el Toni, que ha vist que el sol hi picaria de valent, m'ha proposat caminar una estona més i pujar a la Mòmia a buscar l'ombra i fer la normal, que jo encara no havia fet, per després anar a l'Elefant i fer el "Mur" que també està a l'ombra i que ell encara no ha fet.
Ja a l'alçada del Monestir ens hem trobat amb el Moragues i la Imma que anaven a escalar a Gorros. Més tard, a l'alçada del contrafort de la Prenyada, ens hem trobat i conegut a un altre bloguer, el "Llembresku" i el Ricard, el seu company de cordada.
Suats i cansats hem arribat al coll on s'inicia la via normal de la Mòmia. Aquesta és una d'aquelles vies que s'ha de fer per molts motius. És una clàssica, te molt bona roca, te un pati impressionant, escales una agulla molt maca, te algun bolt que assegura les dues tirades però fas molts metres sense res ( a més els bolts estan mimetitzats amb la roca i costen de veure) es poden posar cordinos en alguns marlets

La primera tirada de 25m te 2 bolts, un cap de buril i un espit vell abans d'arribar a la R1. De fet la via original no puja per aquesta tirada sinó que fa una fissura fàcil i amb un parell de boixos que va a la dreta, per després flanquejar a l'esquerra.
La segona tirada comença amb un flanqueig a l'esquerra, a on hi ha un bolt i un burils junts, a partir d'aquest punt vas pujant amb tendència a l'esquerra i trobes algun bolt més i un buril amb filferro molt vell, suposo que col.locat durant les primeres ascensions.
Fas molts metres sense trobar ( o veure) res, i tot i que la dificultat no és molt alta, has de fer-ho amb tranquilitat perquè hi ha un bon pati !
La tirada te més de 50 m !!

Tot i que a peu de via i durant la primera tirada hem estat a l'ombra, a la segona tirada el sol ens tocava de ple a la cara i costava veure per on pujar.

A dalt del cim, amb l'Elefant al darrera

Un Cop al cim cal baixar una mica cap a l'Oest a cercar un gran cable que ens permet arribar a la instal.ació del rapel.
El Rapel es pot fer de 35m fins a una feixa, a on hi comencen varies vies, o bé fer-lo de 55m fins el peu de via. Tot rapelant ens trobarem amb una nova instal.lació intermitja de rapel/reunió.

Nosaltres ens hem quedat a la feixa i hem tornat a pujar a la Mòmia per una via equipada amb parabolts, que baixa seguint la línia del rapel, i que potser és la via " Castells - Villena" ja que hem trobat a l'alçada de la nova reunió intermitja, restes d'una de vella que havia estat equipada amb espits.
Nosaltres hem fet reunió en aquest punt ( no és necessari) i per tant hem fet la via amb dues tirades.
La primera tirada comença amb uns metres molt verticals i finets de 6a/A0 i continua amb passos molt verticals i macos de V+ i V fins a la reunió que deu estar a 20m.
A la segona tirada únicament hi hem trobat 1 bolt en els 18 o 20 m que te. La dificultat baixa força i es pot posar un alien en un forat 5m per sota de la reunió/Rapel del cable.

Un servidor apretant en els passos verticals d'aquesta via.

Foto treta del bloc del Llombresku en la que ens hi podem veure escalant la via



Podreu trobar aquesta ressenya a Kpujo

Molt recomanable i amb ombra tot el matí !!

6 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Una bona combinació! Ja va bé tenir referències de vies a l'ombra....

Antoni Aymami ha dit...

Dons si Joan una bona passejada per una excursió vertical ben maca.

Ja en passaràs les fotos quan puguis, també sortim al post del llembrescu, petitons però hi sortim.

Salut

Joan Baraldes ha dit...

Joan, Hi ha dues o tres vies més a l'ombra que tambés fan molt bona pinta.

Toni, Ara hem d'anar a fer el Mur i/o la del costat

Joan Baraldes ha dit...

.

Joan Baraldes ha dit...

.

Jaumegrimp ha dit...

Ep Joan! el Toni és un enamorat d'aquesta via, no sé quantes vegades l'haurà fet, a mí sempre m'ha impressionat aquest segon llarg, vertical i mantingut i amb tan poques assegurances...una via per anar-hi amb les idees clares!!
Enhorabona als dos.