Vies a Malanyeu. " Palpant l'infinit" , " La via de l'Amo" i "La placa del Joanet"

Ubicació de les 3 vies.

Aquest dissabte vaig pujar amb el Toni i el Joanet a Malanyeu per fer un parell de les vies que l'Amadeu ha obert darrerament: " Palpant l'infinit " i " La via de l'amo".  L'estil de les vies és el que caracteritza a l'Amadeu, poc equipades i amb algun trams una mica difícil de seguir la línia ja que no toca gaire la vegetació per on passa i no acabes de saber si vas pel bon camí, vaja que tens aventura assegurada.
Nosaltres vam fer una petita variant al final de la via palpant l'infinit que vam deixar equipada amb un pont de roca.
Com que a les vies hi hem trobat o deixat algun pont de roca més del que deien les ressenyes, ho he afegit a sobre de les ressenyes de l'Amadeu.

Un cop escalades les dues vies  de l'Amadeu vam anar a obrir una placa que hi ha a l'extrem Oest de la paret que va resultar preciosa. De fet la placa, segons em comentava fa temps l'Amadeu,  havia estat escalada per la seva aresta tot resseguint una fissura molt evident, ja que a dalt hi ha una reunió vella amb dos pitons. Nosaltres varem pujar pel centre de la placa i vam fer l'entrada a la reunió superarant un desplom, que varem sanejar i equipar amb un parabolt, i que li dona un punt picant a l'escalada.
Com que aquesta vegada ens va acompanyar el Joanet, li varem posar el seu nom a aquesta bonica placa.
Per arribar a aquesta placa es grimpa una tirada fàcil ja oberta, ( hi ha una fletxa marcada a peu de via)  que nosaltres vam fer amb les cordes a l'esquena però que te dos trams de III molt macos.

PALPANT L'INFINIT

 Inici de la via " Palpant l'infinit"

 2a. tirada amb una roca molt bona

 Equipant un pont de roca en la petita variant del final de la via.

LA VIA DE L'AMO

 1a. tirada. Entrant a la canal després de xapar el pitó.

 Reunió opcional ( recomanable) dins la canal.

 Lluitant amb els passos verticals de la 2a. tirada.

 4a. tirada.

LA PLACA DEL JOANET
Rectificació !!Una informació que m'ha arribat a través d'un comentari a aquesta entrada i que podeu llegir a sota, ens fa saber que aquesta placa ja estava oberta i que la via es diu " Any nou via nova"

 Llaçant un dels ponts de roca que trobareu a la via.

 El Joanet i el Toni al peu de la paret, a on comença la grimpada, amb la placa al fons.

El Gerro

Ara que el dia comença a allargar he començat la temporada de les tardes de dimecres i ahir em vaig afegir a la colla del Joan Asín per anar a Montserrat a escalar.
Mentre el Joan i el Manel anaven a fer la Xemeneia Estorach al Timbal, el Toni, el Lambert i jo anàvem al Gerro a fer unes vies que encara no havíem fet. En concret vam escalar les dues vies que pugen a la dreta i a l'esquerra de la via Africa. Un cop fetes vam acabar per escalar una de les que puja a l'agulla Veïna del Gerro, que fa uns dies em va quedar inacabada quan la pluja ens va fer baixar de la R.1.
Les tres vies estan equipades amb parabolts i només ens caldrà portar cintes exprés.
En ambdues agulles es pot fer una reunió inter-mitja o bé escalar fins el cim enllaçant les dues tirades.

 El Toni encarant els passos extra-plomats de la via que puja a la dreta de la via Africa.

 El Lambert arribant també al punt clau de la tirada.

 El Toni a via que puja a l'esquerra de la via Africa.

 El Toni un cop superats els passos difícils dels metres inicials de la via. Agulla Veïna del Gerro

El Toni muntant la Reunió al cim. No vam fer la R.1 que hi ha a sota. Els darrers passos abans del cim tenen una roca dubtosa i la dificultat puja, al nostra parer per sobre del V que marca la ressenya original.

Paret del Pont i Cilindre

Aquest dissabte érem sis i jo havia de tornar d'hora a casa, així que vam quedar a Sant Llorenç perquè per escalar no cal aproximació i tens força vies per triar i remenar.
La colla encara no havia escalat cap via a la Paret del Pont i per tant els vaig proposar que una cordada comencés per la via Normal i l'altre per la via Neura i acabéssim junts dalt de la cinglera.
El Toni , el Jonás i jo vam anar a la Normal, mentre que el Pany, el Jordi i el Joanet anaven a la Neura.
Nosaltres vam fer les 2 primeres tirades, i com que no teníem ganes de fer Ae en la tercera, vam fer un fàcil flanqueig a la dreta i varem retrobar-nos amb els altres companys per escalar junts el bonic esperó de la via Neura, i acabar al cim en una darrera tirada de la integral Pim Pam gens interessant, però que et permet arribar a dalt fent un únic pas d'escalada.
Combinació de vies fàcil i agradable de fer per conèixer aquell pany de paret, que te una roca molt més bona del que pugui semblar des de la carretera.

 El Toni a la 1a. tirada de la Normal a la Paret del Pont.

 El Jonás, fent un bonic pas de la 2a. tirada.

 Mirant la continuïtat de la via.

 Fàcil flanqueig a cercar la via Neura.

 El Joanet fent la bonica 2a. tirada de la Neura i jo apunt per seguir-lo.

 Fent l'únic pas d'escalada de la 4a. tirada.

Foto-cim de les dues cordades

La següent via que va fer la nostra cordada va ser la via Ribes -Sabaté al Cilndre  que jo ja havia repetit el 2010 amb el Jaume Planell i de la que en guardava un bon record.

Vaig començar la 1a. tirada, que és vertical i amb alguns passos força atlètics, fins a l'arbre a on es fa la 1a. reunió. Un cop allí una cordada que passava per sota i que acabava de fer la nostra via ens va advertir que a la tercera tirada hi havia un "escurço" prenent el sol al mig de la via !!!
Com que aquella tirada em tornava a tocar a mi, vaig intentar convèncer al Toni que fes la reunió intermitja (opcional) que et trobes a la segona tirada.... però com que a ell tampoc li feia cap gràcia trobar-se el bitxo en qüestió, va fer la segona tirada sencera i em va deixar a mi la feina de trobar al poc desitjat company d'escalada. La veritat és que, tot i que mirava cada forat a on posava les mans, quan de sobte vaig veure la serp, vaig fotre un crit acollonit.... no m'agraden gens les serps, em fan molta por !!
Per sort, la serp estava tranquil·la i jo juraria que no era cap escurço.
Sort que el punt a on descansava el rèptil et permetia passar pel costat, sense necessitat d'es barallar-t'hi, i continuar ràpid amunt !!

 Tibant a la 1a. tirada.

 Entrant a la R.2

 La serp que hi havia a la via.

Serp de ferradura 

(Hemorrhois hippocrepis)

Aquesta és una serp llarga i esvelta.

Rep el nom per la taca en forma d'U que té al cap. Viu en indrets rocallosos i arbustius, en vessants eixuts, i pot ser agressiva si se la molesta però no perillosa.

El Toni escalant sense ni mirar la serp que descansa tranquil·la a la seva dreta !!!!

"Via de l'Astoret"

Aquest dissabte el temps tornava a ser insegur però tot i això vam pujar a Malanyeu a on encara hi tenim vies per escalar.
Mentre el Jordi i el Joanet anaven a fer la via "Adeu Espanya", el Toni i jo anàvem a fer una combinació de tres vies.
Un cop a peu de via va començar a plovisquejar i això va fer desistir als companys de fer la via prevista i anar a fer la Doraimon.
Nosaltres vam iniciar l'escalada per la via " La Dracera" per continuar enllaçant amb la via "Salvadora" i acabant per la 3a. tirada de la via "Montse Curtó" resultant-ne una via directa i atractiva.
Un cop feta aquesta via ens varem desplaçar 8m a la nostra dreta per escalar " la via de l'Astoret" , una de les darreres vies obertes per l'Amadeu Pagès.
Com que l'Amadeu no ha fet gaire neteja de la línia per on puja la via, en alguns moments vam dubtar si estàvem seguint-la correctament. També dir que hi varem trobar algun pont de roca de més dels que ell marca a la seva ressenya, tot i això la via està poc equipada i , especialment per la primera tirada, caldrà portar friends i tascons per assegurar els darrers metres abans d'entrar a la R.1,  que son els més verticals de la tirada.
La via te trams de roca molt bona i altres amb força vegetació que li trenquen una mica la continuïtat.
L'inici de la via està a la dreta de la via de la Drecera i a l'esquerra de la via de l'Escorpí . Un pont de roca a 4m del terra ens marcarà la línia a seguir.

Un cop al cotxe i contents d'haver escalat tot i la pluja que en alguns moments va mullar una mica la paret, vam conèixer i poder saludar a una cordada ( Josep Santasusana i Quim Gil ) que havien fet possiblement la segona repetició de la via "Adeu Espanya" i la " Farigola Indòmita"

 Aquesta és la ressenya de la via l'Astoret segons l'hem trobat al escalar-la.

 Ressenya original de l'Amadeu Pagès.

 El Toni a la via de "la Drecera"

 A la caça del buril de la via "Salvadora"

 El Toni a la 3a. tirada de la "Montse Curto"

 Inici de la" via de l'Astoret"

 El Toni a la bonica placa de la segona tirada que puja a la dreta de la via " Salvadora"

 Navegant entra la vegetació de la 3a. tirada

Pedalant pel Catllaràs

Aquest diumenge amb la Neus vàrem fer una ruta que surt de Vilada i, passant per Castell de l'Areny i La Nou, torna a Vilada després d'haver fet 31 km. 1.100 m de desnivell acumulat i de gaudir d'unes vistes extraordinaries .
A Wikiloc hi trobareu el track

 Visitant Castell de l'Areny

 La pujada és continua i comencem a trobar clapes de neu

 A la zona d'esbarjo del Clot, abans de Sant Romà de la Clusa fem un descans.

 A la part alta de la ruta la neu ja és omnipresent.

Tenim sort de les roderes dels cotxes per poder continuar sense enfonsar-nos

 A la baixada la neu ens fa fer unes quantes derrapades !!!

 Les vistes son extraordinaries.

 El Santuari de la Nou

 Sortint de la Nou deixem endarrera els cingles de la To

El Vermell. escalant tot i la pluja

ressenya del Joan Asín retocada

Aquest dissabte la pluja ens va tornar a fer la gitza, tot iaixò vàrem poder escalar fins a 2/4 d'una i fer 3 vies a la zona del Vermell.

Amb el Toni vam començar per l'aresta Brucs de l'agullla dels Cartutxos, i tot seguit vam anar al Gerro a fer la via "Africa" per acabar a l'agulla veina del Gerro fent una primera tirada interessant de la via dels nets.
Mentre el Jordi, el Joanet i el Pani escalaven la via Africa del Gerro i a continuació la via de la seva dreta que puja més vertical i difícil fins la R.1.

Pel que fa a la graduació de les vies:
L'aresta Brucs de l'agulla dels cartutxos, tot i no ser molt difícil, te alguns passos que jo penso que caldria graduar de Vº .

A la via Africa trobarem un desplom a la segona tirada que es pot superar per dues línies d'expansions. Si vas per l'esquerra el pas és, al meu entendre, un 6a ( A0) i així ho he posat tot retocant les ressenyes que he penjat.

ressenya retocada.

Escalant l'aresta Brucs de l'agulla dels cartutxos.

 1a. tirada de la via Africa del Gerro

 El Toni iniciant la segona tirada i el Jordi rapelant la via.

 Un ferro vell que podem trobar a la segona tirada.

1a. tirada de la via dels nets a l'agulla veïna del Gerro