9 de set. 2010

Agulles. Bessona superior. via Atardeceres.


El dissabte, amb el Joan Asin i el Ramon varem anar a Agulles a fer aquesta via que feia anys que tenia a la llista. Un cop iniciada l'escalada van arribar el Jordi i el Quiqui i també s'hi van apuntar.
Ressenya treta del bloc del Joan Asin.

La via ha estat recentment reequipada amb bolts, que continuen estant tant separats com ho estaven els antics espits.
La primera tirada, vista des del peu de via, sembla molt fàcil, però un cop hi ets posat et trobes amb preses petites i les assegurances molt lluny, per tant cal anar en compte i escalar amb cura els primers 20m. que son de V grau.
Es pot llaçar la branca d'un arbre per assegurar l'escalada fins el primer bolt.
La segona tirada te únicament un pas vertical que està assegurat amb un bolt que cal deixar força a la dreta.
La tercera tirada és mes fàcil, amb la roca una mica trencada i a on es pot posar algun friend.
La darrera tirada te el pas clau de la via. Arribar al primer bolt és molt difícil i exposat. Si com jo no aneu molt forts, cal portar alguna antena o tramposa que t'ajudi arribar a xapar-lo.
La sortida del tram d'artificial és molt vertical però te bona presa i es fa bé.

Via molt recomanable.
Cal escalar molt entre les assegurances de les 3 primeres tirades i te una pas molt difícil que trenca amb l'armonia de la via. Hi ha qui diu que, quan es va obrir la via, hi havia un pitó abans de a on ara ja el primer bolt i que amb una caiguda es va arrencar, això feia menys exposada l'inici de la darrera tirada.

Un parabolt situat un metre per sota del primer que hi ha, a on potser hi havia el pitó, faria més homogènia la via.

Inici de la via. El Ramon a llaçat un arbre per arribar al primer bolt

artificial de la 4a. tirada. La 3a. Reunió és molt amplia i còmoda.

Arribant al cim amb el refugi i la Miranda de les Boïgues al darrera.

Els tres membres de la cordada.

Al cim de l'agulla hi trobem una plaqueta molt curiosa que està reforçada artesanalment.

Les dues cordades al cim.

3 comentaris:

fili ha dit...

Hola! M'agradaria aclarir lo del pito que menciones.

Quan la varem obrir varem ficar una petita pitonisa, com la tercera que veus en aquesta foto que acabo de trobar: http://3.bp.blogspot.com/-Se9iiURPKGY/UC6Z7TXf_cI/AAAAAAAAAhI/zRFOe7oyGJQ/s1600/P1050593.gif

La pitonisa la vaig col.locar amb una ma nomes, i d'abaix cap a dalt, o sigui invertida. No vaig poder col.locar res mes. D'aqui, i aguantant la respiracio, em vaig penjar per col.locar l'espit amb el burilador. La pitonisa a dures penes aguantava el meu pes.

Salut i roca
fili

Joan Baraldés Santamaria ha dit...

Gràcies per la informació fili,

Per aquest mateix motiu que comentes, que vas haver de posar el primer espit penjat de la pitonisa, no creus que seria millor posar-ne un abans ?

salut i a escalar

fili ha dit...

Hola Joan, sincerament, no. La pitonisa la vaig col.locar per poder deixar-me anar de les dues mans i fer el forat per l'espit. De la mateixa manera, en comptes d'una pitonisa, per fer altres forats em vaig penjar d'algun mini-merlet, i crec recordar que d'un tac de fusta tambe.
Salut
ps Sorry per contestar tard. Sembla que no vaig activar les notificacions.