Aquest dissabte amb el Toni varem pujar fins el Montgròs. És una aproximació llarga, de més d'una hora. Nosaltres varem deixar el cotxe al camí que, des de la Vinya Nova va a can Jorba, i vam pujar pel camí dels francesos.
Després de més de mitja hora de pujada arribem a un coll des del que ja veiem l'agulla del Montgròs i els Plecs del llibre. Llavors el camí baixa fins el torrent que puja al coll del Migdia. Aquí cal anar uns 30 m a l'esquerra, direcció sud i en el sentit de descens del torrent, fins que a la dreta veiem unes senyals grogues que marquen el camí que ens portarà al peu de les vies.
Nosaltres hem començat per fer la via nº 11, que te uns primers metres força finets ( potser 5+) i que a mesura que va guanyant alçada va disminuint en dificultat. De fet, la 3a. tirada la hem fet anant a cercar les vies de la seva esquerra per tal d'escalar una mica més.
La roca en general és molt bona, tot i que cal fer atenció amb alguna llastreta i crosta que pot caure. La via està ben assegurada i només cal portar cintes exprés.
El Toni tenia pressa per arribar a casa i jo volia arribar al cim del Montgròs, així que em proposa fer l'aresta brucs.
Ens hi apropem i veiem que el bolts que hi ha a la primera tirada son els de la via blava. Comença el Toni i, quan arriba a sota d'un desplom, no veu els bolts daurats que continuen amunt per l'aresta i se'n va a l'esquerra, a fer la 1a. reunió de la via blava.
Quan pujo jo i veig la continuació de la via, li proposo recular una mica i pujar per l'aresta brucs com era la nostra intenció, però ell hem demana continuar per la via blava i em proposa tornar un altre dia (a aquesta paret val la pena fer-hi més d'una visita). D'aquesta manera continuo fins a una segona reunió amb un bolt i espits vells, que m'hauria d'haver saltat i pujar 15m més per fer-la, ja que la darrera tirada ens va quedar molt llarga. Vam fer la 3a. reunió a sobre de la llastre que ens quedava a la nostra dreta. Aquesta reunió era de la via aresta Brucs.
Via molt fàcil, sense cap més interès que el de pujar al cim d'aquesta bonica agulla d'una manera molt ràpida i fàcil.
Per baixar anem a buscar el torrent del migdia fent els descens en direcció Nord i passant per sota de la Salamandra.
Arribant al peu de les vies. La Juan Bala puja per la dreta de la paret.
El primers metres son els més verticals de la via.
El Toni a la segona tirada de la via " Juan Bala"
Iniciant la segona tirada.
El Toni a la R.2.
La tercera tirada la varem fer anant a buscar les vies de l'esquerra que pugen per una línia més vertical.
Fent la 1a. tirada de la via blava.
Dalt del cim del Montgròs amb la regió d'Agulles al fons.
L'agulla de la Salamandra. Una cordada està escalant la fàcil però espectacular aresta Brucs.
3 comentaris:
Hola! Fa anys quan vàren obrir les vies Blaves, vem anar a fer aquesta via que es senzilla pero maca per l'ambient i farà un dos anys ver fer la Nautilus, que tambè es fàcil però mes llarga i amb un ambient de paissatge espectacular. Un dia d'aquets anirem a fer la Juan Bala encara que l'aproximació es llarga, val la pena de acostar-te...
Salut i mosquetons
Una bona excursió amb escalada final, llàstima de les presses no?
que amb el que costa arribar aquí dalt és per fer-ne unes quantes.
A veure quan tornem a coincidir i et paso el material!
Joan, La zona és molt maca i la Joan Bala i les altres vies ja son més dificils, sobretot en els primers metres, però estan ben assegurades.
Jaume, a veure si aquest diumenge podem fer alguna cosa i em passes el material.
salut
Publica un comentari a l'entrada