Avui amb el Xavi Solà hem anat a fer l’aresta Brucs del Dumbo. Llegint diverses ressenyes dels blocs vaig tenir clar que era una via que calia fer. Tothom explicava que era una via molt maca, amb bona roca, poc asseurada però amb una dificultat assequible. I ara que l’hem fet opino que tenien raó. En la majoria de comentaris que havia llegit també es comentava que les assegurances de la via eren velles i que els hi convenia un canvi. Així que varem decidir agafar el trapant i restaurar la via.
De fet unicament hem posat un parabolt a cada reunió i n’hem tret el burils més vells i atrotinats. A la segona tirada hem canviat l’unic buril que hi havia per un parabolt i a la segona també hem canviat un buril vell per un parabolt, els altres estaven encara prou bé i no els hem canviat, tot i que el Xavi ha eliminat un parell de burils vells , que han saltat només tocar-los, del forat que hi ha a sobre de la 2ª. reunió. ( encara n’hi han quedat 2 ) Ell opina que també hauriem d’haver canviat el darrer espit de la via, però a mi m’ha semblat que estava prou bé.
Per escalar aquesta via cal estar atent i cercar la millor línia a seguir tot calculant cada moviment, ja que les assegurances no estan a tocar, i alguna, com el clau de la segona tirada, costa de veure.
Un cop arribes al cim de l’agulla, tens aquella agradable sensació d’haver escalat una via molt maca, no massa difícil, però potser per això, molt plaent i gratificant.
1ª. tirada: Jo diria que te algun pas de III+. Continua sense cap expansió. En els primers metres es pot llaçar un marlet i colocar un friend mitja. Més amunt podem llaçar un altre merlet, no gaire bo, que ens permet arribar a la R1 més segurs.
2ª. tirada: Es flanqueja a l’esquerra a cercar un bon marlet per llaçar i per sobre d’aquest, en un altra gran presa, es pot colocar un tascó petit. Uns metres més amunt hi ha un parabolt i 4m més amunt un pitó amagat en una fisura que ens queda a l’esquerra i que assegura els darrers metres fins la reunió.
3ª. tirada: Se surt a la dreta a xapar un espit d’una via que creua l’aresta Brucs i arribem a un gran marlet que podem llaçar. A sobre i trobarem el segon bolt substituit de la via, que assegura el pas més difícil de la tirada. Més amunt trobarem un forat a sobre del qual hi ha 2 burils junts i uns metres mes amunt, a l’esquerra, un espit. Finalment un pont de roca que es pot reforçar amb un friend, ens permet arribar segurs al cim.
Material: 6 cintes exprés. Cintes per llaçar marlets. Friends petits i mitjans. 1 tascó petit
Descens: Es desgrimpa.
Via Molt recomanable.
7 comentaris:
enhorabona per la via fa pinta que t'he l'has de treballar bé.
Miquel
Molt bona feina i ara serà qüestió d´anar a fer-la !!! Una abraçada ben forta.
Gràcies per la feina Joan! realment aquells burils fèien llàstima i donaven poca confiança. Una via per a disfrutar-hi autoasseguran-te-la.
Gràcies Joan! Bona feina! Val la pena que surti de l'oblit!
Bona feina Joan. Aquesta via l'he fet un parell de cops fa molts anys. A veure si m'acosto per agulles i la faig, que per a mi te molts bons records aquesta via.
Salut company!
Aquells que aneu a fer-la us asseguro que la gaudireu i que, tot i que cal posar cosetes i fer treballar el coco, val realment la pena
salut i a tibar
Molt bona via. Gràcies per la restauració. De la primera tirada que dius que està a pèl jo mateix vaig treure els 3 espits que hi havia l'any 2008.
Entre tots podem conservar l'esperit montserrtí.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada