Amb en Joan Asín hem anat a fer aquesta clàssica del Gorro Frigi que ja feia temps que havia escalat i de la que en tenia un bon record, tot i lo vells que son els espits que asseguren la via.
En aquella ocasió vaig fer tota la via de primer i ja se sap que quan escales de segon les sensacions son diferents.
Recordava uns primers metres molt difícils que jo vaig esquivar amb un flanqueig per la dreta. Ara, fent aquesta tirada de segon i amb la corda tibant, aquest flanqueig també el vaig trobar molt apurat, i es que en un flanqueig a vegades es va més bé de primer que de segon.
La via, que segueix una línia quasi-bé recte, és una meravella i, tot i que les bones preses que vas trobant faciliten l'escalada, no és una via fàcil, potser també perquè els espits allunyen i costen molt de veure.
A la tercera tirada la via coincideix en un tram de la via Badalona ( en el pas més difícil d'aquella via) i la quarta tirada te uns passos molt verticals i obligats que per mi son de V+.
Els graus amb la dificultat de la via que hi ha a la ressenya son els que a mi m'ha semblat que te i difereixen de la majoria de ressenyes.
En fi, una via que cal fer i que s'hauria de restaurar amb parabolts.
Pel que fa al material es pot passar amb cintes exprés, tot i que es pot posar alguna cosa per escurçar la distancia entre espits.
Via molt recomanable.
El Joan a l'alçada de la R.1
Arribant a la R.3
A la 3a. reunió
Apretant ens els passos difícils de la 4a tirada
Escalant els darrers metres de la via
foto cim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada