17 de maig 2012

Mullapans. Roca del Corb. Serrat -Torras


ressenya de l'Eduard

Després de tenir la via i la zona a la llista d'escalades pendents, finalment vaig fer un cop de cap i amb el Joan Asín ens varem apropar a aquesta zona que te la particularitat d'una aproximació realment selvàtica !!
Per trobar el camí d'aproximació cal fixar-se bé en una petita fita per abandonar el camí de l'aigua ( GR) i un cop fet uns quants metres per aquest corriol, que està molt tapat per la vegetació, una nova fita ens marca el segon corriol, encara més selvàtic i desdibuixat, que ens portarà fins el peu de la via.
Per a futurs repetidors, no seria mala idea portar unes tisores de podar per obrir camí quan les bardisses et barren el pas i s'enganxen per tot arreu !!

La via està equipada. Porteu 14 cintes i els estreps, però un friend petit ens pot anar bé per escurçar un pas d'Ae molt llarg que hi ha a la 1a. tirada.

1a. tirada. amb molts passos d'artificial, alguns una mica llargs.
2a. tirada. Sortida molt difícil i placa vertical i sostinguda. Molt ben equipada, et permet fer Ae si tens dubtes en algun pas.
3a. tram curt però que cal treballar en Ae, ja que quedes penjat com una llonganissa.
4. tirada. inici fàcil i amb un parell de passos molt macos i assegurats al final.

Descens: cal continuar amunt direcció al monestir, i haurem de trobar un corriol que ens deixarà sobre un roca des d'on veiem el camí de l'Aigua ( GR), però per arribar-hi cal baixar per una canal a la dreta

Via recomanable.

El Joan en els passos d'Ae de la 1a tirada

A la segona tirada un cop fets els passos difícils de sortida de la R.1

Arribant a la R.2 per la placa vertical i ben assegurada de la 2a. tirada

El Joan barallant-se amb els passos d'Ae. de la 3a tirada

En el tram final de la 4a. tirada

2 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Ep Joan! una via que em va agradar molt quan la vam fer, aquí justament, mira quina coincidència, vam conèixer el Mingo, que era amb el J A fent també la via! sobre l'aproximació m'apunto lo de les tisores d'ersporgar, em sembla que les haurem de posar com el material d'escalada a la motxilla en aquestes raconades Montserratines poc visitades.
El primer llarg és raro raro eh, sobretot el flanqueig per entrar al diedre.

bicioses ha dit...

Ei Jaume,

Lo de les tisores no és cap broma. Jo fa anys vaig anar-hi per fer alguna de les dues vies clàssiques de la paret i després de no trobar el corriol d'accés i de lluitar amb la vegetació, varem decidir deixar-ho per un altre dia !!
I tens raó , el flaqueig te uns passos rarots !!
salut i a tibar