Montserrat. 2 vies a l'Elefant

Aquest diumenge vam fer les vies al reves. La nostra intenció era anar a la cara Nord/Oest de l'Elefant per escalar a l'ombra. Havíem de començar per la via "el Mur" i tot seguit rapelar-la i fer la via Hispano- Suècia (Ludwing/Cassanelles/Tudó) que el Dani Brugaroles havia comentat en el seu bloc que s'havia restaurat una mica.
El camí d'aproximació és llarg ( 1h) i la suada està assegurada, tot i que de bon matí encara la calor no apreta gaire.
Algú a tret les cordes fixes que ajudaven a pujar la canal de la Mòmia i també les que ajudaven a desgrimpar fins el peu de la cara nord de l'Elefant . Son aquelles coses que a mi se'm fa difícil d'entendre ja que hi feien un bon servei.

Quan a les 09:15 arribem al peu de la via del mur, l'ombra ja hi és present i passa un aire molt fresc. El Toni comenta, sornaguerament, que encara passarem fred i, una hora més tard, em demana canviar de plans perquè s'està fotent de fred!!!
La idea que portavem era rapelar aquesta via i per tant deixem les motxilles a peu de via, fem les dues primeres tirades "del Mur", que son les més difícils i maques, i amb un rapel de 60m justets arribem de nou a peu de paret, uns 25m metres més amunt del peu de via. Agafem els trapans i anem a cercar l'escalfor del sol a l'altre costat de l'agulla, tot deixant la Hispano-Suécia per un altra dia, i fem la Cerdà Pokorski a on, tot i que hi pica el sol de valent, l'airet que també hi passa fa l'escalada suportable.
Havíem d'haver començat de bon matí fent aquesta via al sol, quan encara no escalfa massa, i després anar a l'ombra de la cara nord !!!

Ressenyes tretes del bloc de l'Eduard

La 1a. tirada de la via del mur comença 5m a la dreta d'una llastra caiguda a peu de via. El primer bolt està 8m més amunt, la resta de bolts allunyen però es van veient i la tirada és mantinguda, vertical i amb la presa justa per anar fent sense trobar-te massa fotut en cap moment. Hi ha un moment que cal anar a l'esquerra i passar d'una línia de bolts més rovellats que pugen recte amunt.
La 2a tirada és d'aquelles difícils d'oblidar. Tot i ser molt vertical et vas trobant un munt de preses grans i cantelludes que fan d'aquesta tirada una de les més disfrutones que he fet mai.
Equipada també amb bolts, trobarem 2 ponts de roca força junts a mitja tirada. Els darrers metres son extraplomats però les preses que hi ha, fan que amb unes tibades atlètiques puguis fer força bé el que, des de sota, sembla molt difícil.
Deixem un maillon i una baga a la R2 que uneix 2 bolts de la reunió i rapalem a peu de paret ( 58/59 m)
Via molt Recomanable.

El Toni a l'ombra del peu de via començant a passar fred !!

El Toni en els passos verticals de l'entrada a la R1

El Toni, tocat pel fred, amb cedeix la segona tirada que em feia il.lusió de fer de primer. ( gràcies)




Acabada ( no del tot perquè varem deixar la darrera tirada per un altra dia) la primera via del matí, grimpem per la canal, ara sense corda fixe i ens dirigim a la via Cerdà-Pokorski.
Nosaltres la comencem uns metres més amunt del que diu la ressenya i per tant ens perdem els primers metres de la 1a tirada. ( coses del Toni, je je je) Aquesta, tot i ser fàcil, te la presa justa i no gaire cantelluda. Les assegurances allunyen.
La sortida de la segona tirada em fa dubtar, ja que si bé a la ressenya de l'Eduard la marca per la dreta, a la del Kpujo la marca per l'esquerra. Finalment el Toni em convenç perquè surti per la dreta i trobo el primer i únic espit que xapo d'aquesta tirada, ja que havia d'anar cap a l'esquerra a cercar la línia de la via i jo en canvi tiro recte amunt sense trobar cap expansió en els 30m de tirada. Pujo tranquil, gaudint de la bona roca i poso 3 bagues en 3 bons marlets fins arribar a la reunió. Quan puja el Toni veu algun espit i un buril vell més a l'esquerra, ja que és per on puja la via. Potser per això el Kpujo indica que cal sortir de la R1 per l'esquerra.
3a. tirada. Amb un inici molt vertical i ben assegurat amb 3 espits, te molt bona roca i es fa curta. Molt maca.

Via molt recomanable.


1a. tirada.

Inici de la 3a. tirada.

Montserrat. Gorra Marinera i Magdalena inferior

Aquest divendres amb el Jaume varem tornar a buscar l'ombra i la fresca a la zona dels Gorros.
Pujant amb el funicular de St. Joan varem coincidir amb la gent del "The puretas climb" que anaven a la Magdalena inferior i amb qui ens trobaríem més tard escalant en aquesta agulla.
Nosaltres varen començar a la Gorra Marinera a on hi havia 2 cordades que anaven a fer la via Sragantanes que ha estat reequipada amb parabolts en un curs sobre equipament. En una de les cordades hi anava el Toni, company habitual del Joan Asín
Nosaltres vàrem començar la tarda fent un combinat de vies. Vam començar per una de les vies d'esportiva que hi ha a l'esquerra de la paret i varem acabar fent el darrer tram de la via Pel Davant. D'aquesta manera surt una via, llarga, ben assegurada, força vertical i amb passos de V i algun de V+.

Acumulació d'escaladors un divendres tarda !!

El Jaume en els pasos molt verticals de la darrera tirada

3 cordades a la Magdalena inferior fent les vies : Rataplan, la que hi faltaven espits i la Sebastià Patiño.

Preparant el rapel de la Gorra





A continuació ens dirigim a la Magdalena inferior a fer la via "Albert Busquets". Aquesta via, que comença a on hi ha un químic i les lletres AB gravades a la roca, puja a la dreta de la via Apia( parabolts verds).
Nosaltres, amb cordes de 60m, la varem fer en dues tirades. El primer bolt el trobem a 10 m del terra. El pas clau de la via el trobarem quan cal superar un desplom que hi ha a 25m del terra. La roca és molt bona i les assegurances, que son bolts, allunyen molt.

En el pas clau de la via

El Jaume arribant a la R1 de la via Albert Busquets.

Iniciant la 2a. tirada.

Dalt del cim de la Magdalena inferior

Dalt del cim ens trobem amb el Dani (the puretas climb) i la seva companya que han fet la via "La que hi faltaven espits". Nosaltres rapelem amb les cordes d'una parella d'escaladors que amablement ens ho deixen fer i, aprofitant que a les 8 encara queda estona de llum, fem una tercera via que em sembla que és la "Amnistia". La via està assegurada amb bolts i comença uns 5m més avall de la via Epitafio. Però possiblement varem fer una barreja del recorregut de diverses vies



Al inici de la via hi ha un pas potent de 5+ i a continuació fem 55 m de IV+ molt disfrutons, assegurats amb bolts i bona roca, fins arribar de nou a la instal.lació del rapel.
Finalment arrivabem contents al monestir quan ja començava a fer-se fosc, i després d'una tarda molt ben aprofitada i d'escalar uns 270m de molt bona roca.

En els darrers metres de la via. Foto presa pel Dani (The Puretas Climb)

Montserrat. Gorros. Ullal i Magdalena superior.

Dilluns a la tarda amb el Jaume varem pujar a Gorros, fugint de la calor, a cercar l'ombra i l'airet fresc que hi sol passar.
L'agulla triada va ser la de l'Ullal de la Magdalena i posteriorment la Magdalena Superior. Va ser una tarda aprofitada i escalant a la fresca !!!



Ressenya de l'Eduard "Escalatroncs"

La primera via en escalar va ser la Joan Manuel, via fàcil i que et fa gaudir d'una tirada vertical i amb molt bona roca.
Nosaltres la varem fer en dues tirades, el Jaume va enllaçar la 1a i la segona, i jo la tercera i la quarta, així que vaig poder fer de primer la part més maca de la via ( gràcies Jaume)
La primera tirada és fàcil, no hi ha cap assegurança i la roca es trencadissa. La R1 queda a la dreta de la línia de la via i te espits vells i un bolt.
La segona tirada comença a ser una mica més vertical i la roca millora, està reequipada amb bolts, però en comptes de treure els espits vells o bé deixar-los com a testimoni de l'equipament original, els han xafat. Jo cerc que aquesta és la pitjor opció possible ja que fa lleig veure'ls xafats .
La tercera tirada torna a estar assegurada amb espits, és molt vertical i la roca excel·lent. Molt maca de fer. Només per aquesta tirada ja val la pena fer la via.
La quarta tirada és més fàcil i tornen a aparèixer un parell de bolts. Jo no vaig fer la R3 ( que no recordo haver vist) i vaig continuar fins dalt.

Via fàcil i maca. Recomanable.

Vista del recorregut des del peu de via fins la R2. La R1 queda amagada a l'esquerra de la foto.

Escalant la 3a. tirada. Molt maca i vertical.


La següent via va ser la " Super Frio" que es va reequipar recentment. La ressenya està treta del bloc del "Quimet"



Aquesta és una via molt fàcil que pot servir per iniciar als escaladors novells en vies de varies tirades

Per acabar varem voler tornar a l'Ullal de la Magdalena a fer una via més vertical i difícil que esta assegurada amb bolts i que te una roca molt bona. La via Atila, que en realitat és fa amb una sola tirada de 30m, a la meitat de la tirada es desvia més a l'esquerra del que marca aquesta ressenya, cercant una mica més de dificultat.
Via curta i recomanable. Complementaria d'altres de la zona.
Al costat esquerra d'aquesta via en puja una que està assegurada amb espits, molt més potent, (6a) i que el Jaume va fer en top rope.



Un servidor a la part mitja de la via Atila.

El Jaume iniciant la via Atila.

Montserrat. Collbató. El llençol - A

El camí de les bateries amb l'estalada, i la zona del llençol-A a on varem anar a escalar.


Aquest dissabte calia fer una matinal curta perquè a la tarda voliem anar a la manifestació de Barcelona. El Toni em va proposar anar a Collbató, a la zona del Llençol ressenyada a Kpujo, a fer unes vies fàcils i molt assegurades i, el que era més important, que estan a l'ombra fins a 1/4 de 12.
Per arribar-hi s'aparca en els dipòsits i es puja pel corriol de la drecera al camí de les bateries que et deixa directament al peu de la gran estelada que hi ha pintada a la roca.
Son 25' o 30' d'aproximació. Uns cables ajuden a pujar per la canal que et deixa a peu de vies.
Nosaltres hem fet les 4 vies de més a la dreta i hem deixat les altres per una propera visita.
Aquesta zona és ideal per a la iniciació ja que les vies estan molt assegurades i tenen 30m de llargada. Una d'elles, la n.4, te instal·lada una reunió intermitja que permet fer practiques de reunió.
En aquestes vies també s'hi pot millorar el "coco" si no es xapen totes les assegurances, donant així més compromís a l'escalada tot fent-la més difícil i interessant. Personalment penso que les vies n.6 i 8 poden graduar-se com 5c perfectament. La n.6 perquè te uns passos potents amb els que cal superar un desplom, i la n.8 perquè te 20m mantinguts en el 5b i algun pas una mica més finet.
Zona recomanable que bé val una visita.

Escalada plaentera total
El Toni en els metres més verticals de la darrera via,

I després de gaudir escalant a l'ombra, quan arriba el sol varem baixar a fer la cervesa a Collbató i cap a dinar a casa que calia baixar a Barcelona.

Montserrat. Cara Nord. Via Inuk.

Aquest divendres, tot cercant una via a l'ombra, hem anat al Serrat de les Lluernes, a la falda del Cavall Bernat a fer una de les vies que pugen a l'agulla de la Panxarruda.
La via Tsering, a l'agulla del Rat Penat, jo ja l'havia fet i per tant varem fer la Inuk
La via, que està molt equipada en tot el seu recorregut excepte la primera tirada.
La Primera tirada te una entrada que supera un desplom i que cal equipar (A1 segons la ressenya) a menys que, com nosaltres, portis una antena. No varem entendre perquè els equipadors van deixar-la així, ja que segur que això ha fet desistir a més d'una cordada. Resulta que entre el 2n i el 3r bolt la distancia és massa llarga per fer un pas en Ae i per tant cal posar-hi alguna cosa ( que ens va semblar molt difícil de fer ja que només hi varem veure un forat força petit). És ben bé un contrasentit, tenint en compte que la resta de la via està molt equipada, haver d'equipar un pas que amb un bolt estaria resolt.
Si ja l'heu feta o hi aneu, ja em direu que opineu d'aquesta entrada a la via.
La Segona tirada comença amb uns passos que es fan en A0 fàcil . Hi ha un pas una mica llarg que potser obliga a penjar l'estrep, i tot seguit acabes escalant en lliure amb bona roca. Molt equipada.
La Tercera tirada, la més maca, es pot fer tota en lliure. Jo no li donaria més de 6a-. La roca te molta presa, tot i que en algun tram cal anar en compte amb la seva fragilitat, també està molt equipada.
La Quarta tirada es fa a partir d'un collet amb una R3 que te únicament 1 parabolt. La tirada és molt fàcil però la roca està trencada. Trobareu un únic parabolt. A la sortida es pot posar un alien.

Descens: Cal anar a buscar, amb molt de compte, el rapel de la via tsering que puja per l'esquerra.
Es pot fer en dos rapels de 40m i 50 m o també en tres si no et vols arriscar a que no baixin bé les cordes.
Via recomanable per una tarda calorosa, ja que queda totalment a l'ombra.

El Jaume en els metres d'A1 de l'inici de la via


Escalant els metres inicials en A0 de la segona tirada

La R2. Podem veure la continuació de la via, i a l'esquerra la placa per on farem el rapel i l'esperó per on puja la via Tsering
El Jaume a la tercera tirada, la més maca.

Arribant al cim per la fàcil i trencada darrera tirada

La Panxa del Bisbe. Via del cabra

Ressenya de l'Eduard

Aquest dilluns, després d'haver quedat xop el diumenge només arribar a Gorros, he recuperat la jornada perduda i amb el Jaume hem anat a la Mòmia a fer la via del cabra.

La calor a les 6 de la tarda encara apretava de valent i a les 3 primeres tirades varem suar de valent tant per culpa del sol com per la verticalitat de les tirades. Les dues ultimes son un passeig i llavors el sol ja no apretava i passava un airet fresc que en va deixar encara més contents després d'haver fet aquesta magnifica via.

1a. tirada molt vertical i sostinguda en el 5+. Molt equipada amb bolts encara que algun potser queda una mica fora de la línia lògica.
2a tirada més fàcil però amb un pas difícil .
3a. tirada amb un pas molt difícil de sortida i uns metres més de 5+.
4a i 5a fetes en una sola tirada i a l'ensamble els darrers metres.
Rapel volat de 50 m.
Via molt recomanable. Ben assegurada amb bolts. Roca excel.lent.



Peu de via vist des de la R1.

El Jaume en els passos més verticals de la primera tirada.

Arribant a la R1.

Fent la 2a. tirada

La R2. vista des de la R1.
Tram de sortida de la 3a. tirada



Dalt del cim de la Panxa del Bisbe

El Jaume a la instal.lació del rapel

Rapel volat de 50m.
Per aquí hi pugen almenys dues vies que poden ser força maques.

Montserrat. La Mòmia.

Aquest dissabte he pujat al Monestir amb la intenció d'anar a la panxa del Bisbe però el Toni, que ha vist que el sol hi picaria de valent, m'ha proposat caminar una estona més i pujar a la Mòmia a buscar l'ombra i fer la normal, que jo encara no havia fet, per després anar a l'Elefant i fer el "Mur" que també està a l'ombra i que ell encara no ha fet.
Ja a l'alçada del Monestir ens hem trobat amb el Moragues i la Imma que anaven a escalar a Gorros. Més tard, a l'alçada del contrafort de la Prenyada, ens hem trobat i conegut a un altre bloguer, el "Llembresku" i el Ricard, el seu company de cordada.
Suats i cansats hem arribat al coll on s'inicia la via normal de la Mòmia. Aquesta és una d'aquelles vies que s'ha de fer per molts motius. És una clàssica, te molt bona roca, te un pati impressionant, escales una agulla molt maca, te algun bolt que assegura les dues tirades però fas molts metres sense res ( a més els bolts estan mimetitzats amb la roca i costen de veure) es poden posar cordinos en alguns marlets

La primera tirada de 25m te 2 bolts, un cap de buril i un espit vell abans d'arribar a la R1. De fet la via original no puja per aquesta tirada sinó que fa una fissura fàcil i amb un parell de boixos que va a la dreta, per després flanquejar a l'esquerra.
La segona tirada comença amb un flanqueig a l'esquerra, a on hi ha un bolt i un burils junts, a partir d'aquest punt vas pujant amb tendència a l'esquerra i trobes algun bolt més i un buril amb filferro molt vell, suposo que col.locat durant les primeres ascensions.
Fas molts metres sense trobar ( o veure) res, i tot i que la dificultat no és molt alta, has de fer-ho amb tranquilitat perquè hi ha un bon pati !
La tirada te més de 50 m !!

Tot i que a peu de via i durant la primera tirada hem estat a l'ombra, a la segona tirada el sol ens tocava de ple a la cara i costava veure per on pujar.

A dalt del cim, amb l'Elefant al darrera

Un Cop al cim cal baixar una mica cap a l'Oest a cercar un gran cable que ens permet arribar a la instal.ació del rapel.
El Rapel es pot fer de 35m fins a una feixa, a on hi comencen varies vies, o bé fer-lo de 55m fins el peu de via. Tot rapelant ens trobarem amb una nova instal.lació intermitja de rapel/reunió.

Nosaltres ens hem quedat a la feixa i hem tornat a pujar a la Mòmia per una via equipada amb parabolts, que baixa seguint la línia del rapel, i que potser és la via " Castells - Villena" ja que hem trobat a l'alçada de la nova reunió intermitja, restes d'una de vella que havia estat equipada amb espits.
Nosaltres hem fet reunió en aquest punt ( no és necessari) i per tant hem fet la via amb dues tirades.
La primera tirada comença amb uns metres molt verticals i finets de 6a/A0 i continua amb passos molt verticals i macos de V+ i V fins a la reunió que deu estar a 20m.
A la segona tirada únicament hi hem trobat 1 bolt en els 18 o 20 m que te. La dificultat baixa força i es pot posar un alien en un forat 5m per sota de la reunió/Rapel del cable.

Un servidor apretant en els passos verticals d'aquesta via.

Foto treta del bloc del Llombresku en la que ens hi podem veure escalant la via



Podreu trobar aquesta ressenya a Kpujo

Molt recomanable i amb ombra tot el matí !!