Amb el Joan fem una escapadeta de tarda i decidim anar a fer una nova via dels germans Masó a la Miranda de sant Pere, al darrera de l'ermita de Sant Joan.
Per arribar-hi, un cop passada l'ermita cal baixar tot seguint les senyals blaves fins arribar en pujada a un collet i, abans de passar-lo, anar en direcció sud i amb tendència a l'esquerra per carenejar i des-grimpar el que serà la carena que hi ha a continuació del cim de l'agulla que escalarem.
Un cop a peu de via, el Joan s'adona que s'ha oblidat l'arnés i ha d'improvisar-ne un amb la corda i uns bagues ( la memòria ja ens fa males jugades...)
La via és molt fàcil i la roca força bona.
Pel que fa a l'equipament, a la primera tirada hi trobarem un pont de roca a uns 10m del terra, a la segona un pitó i a la tercera un altre pitó que nosaltres no vam veure fins que ja ens l'havíem saltat.
Amb un joc de friends i bagues llargues en tindrem prou per assegurar la via.
Les 3 reunions estan equipades amb 2 espits.
Un cop al cim ens tocara pujar i grimpar direcció Sant Joan.
La via, que per la seva poca dificultat no te massa interès, en canvi ens serveix per conèixer una nova raconada de Montserrat.
El Joan Asín amb l'arnés més lleuger i invisible del mercat.
Fent la 1a. tirada.
Iniciant el flanqueig de la 2a. tirada
Fent el tram vertical de la 3a tirada
Un cop acabada la via ens cal grimpar el bony del davant, que durant l'aproximació hem des grimpat, per anar a cercar el camí de retorn a Sant Joan ( al fons)
2 comentaris:
Ostres, quins "ganes"!!!! esteu a la que salta... i sense arnes!!! això son ganes d'escalar.
Records a tots dos.
Aquests dies de temps insegur aquestes vies són un bon recurs, i si amés hi afegiu l'interès de fer-la sense talabard...vaja fila que fa el company!!
Publica un comentari a l'entrada