Aquest diumenge la Marta i el Jordi tornaven a escalar després de molts dies de no fer-ho i hem decidit anar a una de les vies "molt" ben assegurades que el Guillem Arias va obrir mes amunt de Coll de Nargó i que encara no havíem fet.
El camí d'aproximació i de baixada, que és una mica llarg i complicat, està molt ben marcat amb punts vermells, fites i senyals grogues fins a peu de via. Moltes gràcies per la bona feina feta.
Personalment, ara que ja he fet les dues vies, prefereixo la del Guillem ja que, pel meu grau, no te tants passos d'artificial i per tant escales més.
En la Directa Avatar, si no estàs molt fort, que no és el cas, les tres primeres tirades vas molt d'A0 o A1, Això va servir als companys per fer practiques amb els estreps i esbarallar-s'hi una mica ( que ja els hi convé)
A partir de la 4a tirada, ja tot es fa en lliure i aquí comences a disfrutar i a escalar molt més.
Nosaltres varem empalmar la 4a i 5a. tirades.
Com que anàvem dues cordades, varem fer força soroll intentant comunicar-nos, i varem trencar la solitud i tranquil·litat d'un lloc que realment val la pena visitar.
Quan varem arribar al peu de via, el Jordi em va dir que hi havia una cordada en la via del Guillem. Jo durant tota l'escalada vaig trobar molt estrany no sentir cap veu provinent dels nostres veïns. Vaig pensar que ho bé es comunicaven amb estravades de corda, sistema que cal conèixer per escalades a on el vent dificulta sentir al company, o que havien abandonat. Més tard, quan arribàvem a dalt, el Jordi va saludar a un escalador, que va resultar ser el Mingo, i que havia fet la via en solitari. Llavors vaig entendre la falta de crits de comunicació i, alhora, em va fer vergonya al pensar en els molts crits que havíem fet nosaltres i que de ben segur havíem trencat la solitud que el Mingo cercava en aquelles parets ( Mingo, et torno a demanar excuses, i el proper dia que ens trobem tens una cervesa pagada)
La primera tirada. Els parabolts grocs, com en tota la via, hi son nombrosos i a tocar
El Jordi Iniciant la segona tirada
Jo mateix, en A1 fent els passos més extra plomats de la 3a tirada
El Jordi fent l'inici de la 4a tirada
El Jordi en la part final de la 7a tirada
Escalant la zona més maca de la darrera tirada. Foto feta pel Mingo. (gràcies)
La Marta en la 7a tirada i el Jordi a la reunió
La Marta arribant al cim.
Els companys d'escalada contents després d'una agradable jornada d'escalada.
Ara ja només quedava relliscar unes quantes vegades per la neu que encara hi ha a la vessant nord, fer l'esmolada cresta, tot i que en algun tram varem veure que ens la podíem haver estalviat per la cara sud, i una agradable passejada de retorn al cotxe, seguint les fites i els punts vermells.
Via recomanable, a on pots apurar o no, ja que la gran quantitat de parabolts t'ho permeten. Si volguessis xapar tots els bolts de la primera tirada caldria portar 25 cintes. Nosaltres en portàvem 16 i varem anar traient cintes un cop fet el següent pas, o bé no colocant-les quan la proximitat o la dificultat era reduïda.
6 comentaris:
Joan, lo de la cervesa m'ho apunto. Em sap greu no haver-te saludat, no sabia que anàveu tots junts.
Enhorabona per l'escalada, a mi em va agradar més l'avatar, sobre tot, la part de dalt. Et vaig enviar unes fotos al teu correu, on surts tu acabant la via i la Marta a la tirada abans de la feixa.
Joan, lo de la cervesa m'ho apunto. Em sap greu no haver-te saludat, no sabia que anàveu tots junts.
Enhorabona per l'escalada, a mi em va agradar més l'avatar, sobre tot, la part de dalt. Et vaig enviar unes fotos al teu correu, on surts tu acabant la via i la Marta a la tirada abans de la feixa.
Felicitats per l'activitat!!
El lloc és realment preciós i tranquil. Aquesta no l'he fet, però he fet la del Guillem... I no hem van quedar ganes de provar aquesta. Imagino que deu seguir la tònica, personalment no em va agradar gens, la vaig trobar il·lògica, es nota que ha estat oberta per dalt...
Encara no hi he estat en aquestes vies, i veig que la gent i te tirada tot i l'aproximació que sembla que no es curteta! Ens hi haurem d'apropar algun dia!
llestima que vau trncar la pau d'en Mingo!!! je je je!!
felicitats!!
Vegi que vau tenir bon temps el diumenge! nosaltres el vam estar perseguint entre terradets i Vilanova!
Veig que vau tenir bon temps!!! nosaltres el vam perseguir entre Vilanova i Terradets!
Es veu bonica la zona, i d'equipament generòs! i la gent i te molta tirada tot i la llarga aproximació! ens hi haurem d'apropar algun dia!
Merci per la piada!
Crec que li deus més d'una cervesa al Mingo!!! Pobre!!! ell que devia esperar un dia solitari sense humanitat!!! je je je!
Bon dia colla,
Gràcies pels comentaris,
Llorenç, veig que n'has fet dos i com que jo el divendres passat vaig activar la funció de moderar els comentaris, ja que n'estava rebent de gent en anglès que els envien per tal que al veure qui son s'obri una pàgina comercial a on hi venen coses, voldria preguntar-te si ho has fet perquè et semblava que no es publicava el primer ?
Amb la funció de moderar els comentaris, aquests no es publiquen fins que el receptor els ha llegit i els accepta i això pot provocar comfussió al qui els escriu. El Mingo sospito que li va passar el mateix, ja que m'en va enviar 3 d'iguals. Si em confirmeu les meves sospites potser tornaré a desactivar la funció.
Pel que fa al lloc, és realment maco i no et defraudarà gens. Les vies estan hiperassegurades i aquí les opinions al respecte son molt variables. Jo crec que val la pena anar-hi i així poder opinar. Ara bé, també entenc i accepto l'opinió de l'Eduard, que un cop vista una no t'agradin l'equipament i les linies.
Joan
Publica un comentari a l'entrada