Aquest divendres varem fer una mini trobada de "bloguers". Amb l'Eduard " Escalatroncs" i el Joan Asín varem anar a Oliana a fer la via " Núria" a les parets de Sant Honorat.
Aparquem els cotxes a pocs metres abans d'arribar a l'Ermita de la mara de Deu de Castell-Llebre i seguint la traça de color blau del mapa arribem al peu de via, escalem la paret de Sant Honorat i tornem al cotxe seguint la traça de color verd del mapa.Seguint les recomanacions del Mingo varem entrar tard a la via per tal de tenir ombra al peu de via i a les dues primeres tirades. A partir de la tercera el sol a la cara va ser la constant en l'escalada.
La roca de la paret és força discreta i cal anar en compte. La via te dues parts ben diferenciades. Les dues primeres tirades son molt verticals i difícils, amb algun pas delicat a on els espits allunyen, i en canvi les altres 4 es fan sense problemes.
La Neus i la Montse ens van acompanyar en aquesta matinal. Mentre nosaltres escalàvem, elles van pujar al cim pel camí que porta a l'ermita de sant Honorat.
Els companys, un cop es deixa la pista i s'agafa un corriol molt marcat, tot prenent fotos per després fer la ressenya.
La fita que marca el corriol desdibuixat que ens portarà a peu de via.
El Joan en els metres més difícils de la 1a tirada.
La primera tirada
Sortint dels passos d'A0 de la 2a tirada.
l'Eduard i el Joan a la R.
Pujant per la 3a tirada amb el sol de cara.
La fàcil 4a tirada.
l'Eduard iniciant la penúltima tirada.
Aquesta era la postura més habitual durant l'escalada de les 4 ultimes tirades. Havíem d'haver agafat ulleres de sol !!
D'alt del cim plegant la corda i amb unes vistes espectaculars de l'Alt Urgell.
Els tres de la cordada, contents i torrats a dalt del cim
3 comentaris:
Enhorabona! vau passar molta calor? dissabte pensava en aquesta via, però finalemnt anàrem cap a una altra banda, em sembla que ara ja fins la tardor si refresca!
Aquest divendres tarda fas alguna cosa?
Felicitats Joan.
Les dues primeres tirades són guapisimes i la roca no està gens malament. Jo sempre ho penso, de vegades és més difícil anar de segon que de primer. M'explico de segon et menges més el coco, pq penses ostia jo per aquí de primer no hagués passat, en canvi de primer et cocentres per anar resolent els pasos i no ho penses això, salut
Felicitats a tots tres! i a les dones per aguantar-vos!!! suposo que les vau cuidar bé al arribar al cotxe no? o les vau aprofitar per baixar les motxilles??! je jjeje!
A vuere si de cara al bon temps i amb totes les vostres piades ens hi apropem!
Publica un comentari a l'entrada