El camí és ample, ombribol i molt maco. Llastima de la massificació,
A la segona part de la pujada, la que va del llac d'Oo fins al refugi d'Espingo, ja no hi trobem gaire gent. El camí puja més de dret i continua sent molt maco i, 2h15' després de sortir de l'aparcament, arribem al refugi d'Espingo.
A la primera part del camí ja podem veure nombrosos salts d'aigua.
Un espectacular salt d'aigua omple el llac d'Oo.
La Neus llegint a la terrassa del refugi d'Espingo situat a 1.967m. Propietat del CAF, ha estat restaurat i renovat recentment.El dilluns matinem per anar a fer el cim del Spigeoles de 3.065 m.
En 3h20' fem el cim i amb 2h45' tornem a ser al refugi.
Per aquest cim no ens han calgut emprar els grampons ni el piolet ja que no hem hagut de trepitjar gens de neu.
El camí comença baixant per anar a buscar el camí enllosat que porta al refugi del Portillon. 30 minuts més tard i 25m abans de travessar el segon pont que trobem, hem de deixar aquest camí per agafar un petit corriol que s¡enfila fort a la dreta per un prat d'herva. El camí, ben marcat amb fites, va cercant els punts febles de la vessant est de la muntanya i puja molt verticalment fins al coll situat a 2.750 m. A partir d'aquest punt cal tombar a la dreta i ara ja per entre blocs i amb una curta grimpada final, arribarem al magnific cim del Spigeoles.
Cim fàcil i ràpid d'assolir. El recorregut està ben marcat amb fites i a finals de juliol no cal fer us dels grampons ni del piolet ja que podem evitar trepitjar la neu.
Punt del camí del Portillon a on, abans de travessar el pont que es veu al fons, cal agafar el corriol que puja a la dreta.
Pujant amb el llac i el refugi d'Espingo al fons.
Tot pujant, deixem a la nostra dreta la paret per on puja la gran clàssica via d'escalada del diedre del Spigeoles.
Un cop al coll, comencem a pujar amb tendència a la dreta, tot deixant a banda la congesta de neu.
Un cop al cim, els núvols ens comencen a envoltar.
Al davant apareixen entre les boires el Grand Queirat i el Lezat.
A la baixada, desgrimpant els metres cimers.El dimarts, a l'hora de tornar a casa, la Neus va baixar a l'aparcament a buscar el cotxe i jo vaig seguir el GR10, que passa prop del refugi, i que em va portar en unes 3h, a l'estació d'esquí de Super-Banyeres de Luchon.
El camí que segueix el GR10.
La vall de Lys i els cims del Boum, Malpàs, Cabriolues, Lezat i G. Queirat vistos des de Super Banyeres de Luchon.
L'estació de Super Banyeres de Luchon.
4 comentaris:
Ei Joan! veig que ja heu començat les vacances, quina sort! fa dos anys mentre érem al campament de la UES vàrem fer un intent al diedre dels Spijöles, però la pluja ens va fer deixar-ho córrer, i amb tot el material a l'esquena vàrem pujar pel camí normal al cim amb la gran sorpresa que la boira era a sota i deixava el cim al sol!!
MOlt guapa la zona, i el refugi és dels que millor he dormit. Felicitats i bones vacances
Hi havia molta gent al diedre? Veig que per una vegada has aparcat la bicicleta! Bona ascensió!
... quina sort tots aquells que esteu de vacances i podeu gaudir de la natura 100x100 !!! A disfrutar !!!
Publica un comentari a l'entrada