Finalment, després de tenir-la durant molt de temps a la llista, he anat a fer aquesta via .
La dificultat de la via rau en el fet de que està desequipada i que si no portes una bona ressenya, com era el nostre cas, et pots encigalar i fer-la més difícil.
Per arribar al peu de via cal fer una grimpada molt aèria tot pujant agafant-se entre les branques de les alsines.
1ª tirada. Puja per la placa, amb lleugera tendència a la dreta, fins a trobar un diedre que et porta a una gran sabina amb moltes bagues. A continuació fem un flanqueig fàcil de 10m fins a una gran sabina a on hi fem reunió.
2ª tirada. Cal flanquejar a la dreta a buscar l'esperó i recte amunt ens trobarem varies sabines a on assegurar-se. Abans d'arribar a la sabina, a on es fa la reunió, hi ha un clau que assegura els darrers metres que son molt finets i d'adherencia.
Nosaltres al fer la segona tirada ens varem equivocar de línia i varem anar a buscar dos claus que es veien a la placa de la nostra esquerra. Passat un desplom varem trobar una reunió amb dos caps de buril a on hi varem deixar una plaqueta recuperable i vam continuar flanquejant fins a trobar la línia correcte i arribar a la R2.
3a. tirada. Trobem un clau a 2m que protegeix la sortida. Hem d'anar a buscar la fissura que tenim sobre de la reunió i a on hi podrem colocar friends molt bé. Aquests metres desplomen i et fan tibar de valent. Després la tirada ja és fàcil i vas pujant per fer reunió a la sabina que trobes més amunt de les tres que hi ha.
4a. tirada. Fàcil, amb clara tendència a la dreta, a buscar un grup d'alsines i, un cop superades, es pugen uns metres més i arribes al cim.
Via recomanable. Per practicar l'autoprotecció. Cal portar tot el joc de friends i tascons i 10 cintes.
Primers metres de la via. Jo a aquesta tirada, que s'ha d'equipar tota i te alguns passos molt verticals, diria que és de V.
Arribant a la R1.
Inici de la variant/encigalada de la segona tirada
En els passos més verticals de la 2a. ( variant)
Sortint de la variant per anar a buscar la línia correcte i arribar a la R2.
Inici de la 3a. tirada. Dos metres que t'escupen enfora i que jo vaig acabant fent amb un pas de "genoll "per posar-me a sobre del bloc( també li posaria Vº)
Final de la 4a. tirada, sota el grup de les alsines cimeres.
l'Eduard content amb una via més al sac.
5 comentaris:
Ostres Joan, la Tàrrega, bufff tot i que la posen de les fàcils jo d'aquesta me'n recordo molt, doncs la vaig fer quan encara no tenia friends i recordo que no havia res a les tirades i amb claus i fissureros no eren de bon posar. Felicitats per l'activitat.
Una gran clàssica, enhorabona per la via.
Enhorabona Joan! una via amb fama de fàcil...però que em sembla no ho és tan...! a veure quan m'hi acosto.
Mingo, sense friends, que a la tàrrega entren força bé, aquesta via és per patir-hi força. Jaume, a Vilanova no hi ha vies fàcils, sinó només cal anar a la Camel i a la tercera tirada tibes de collons..
Però reconec que jo no soc un bon referent ja que no estic gaire fort...
salut i a tibar
Via molt interessant...pujar pel mig de la paret, amb tant poc equipament! molt bon record! sobretot el primer llarg....per no petar-te en els primers metres... tira amunt i no paris a posar res...fins gairebé les sabines...!! je je je
Publica un comentari a l'entrada