Vista lateralEl dissabte vam anar a fer la via "Sonata in Blue" del Trencabarrals. Jo ja havia fet aquesta via i recordava una primera part relativament fàcil i una darrera tirada molt difícil però amb una roca excel.lent.
Per arribar-hi varem optar per "pujar" la canal del Trecabarrals. Per arribar-hi cal pujar per les escales dels pobres i passat el trencall de Sant Benet, agafar el camí de l'esquerra i uns 200 metres més endavant, a la vertical del Trencabarrals, haurem de grimpar en un punt a on hi ha les restes d'una conducció d'aigua/font al costat mateix del camí, i en 5 minuts et deixa a peu de via. Si ho voleu fer encara més còmodament, podeu pujar amb el cremallera de Sant Joan i baixar pel camí que et porta, per sota dels Gorros, a les escales dels pobres, sense passar pel Trencabarrals i el pla dels ocells.
Aquesta vegada volia fer de segon les tirades que ja havia fet de primer, i intentar gaudir més de la darrera tirada que em va fer patir força en el tram en lliure, ja que les assegurances allunyen molt i algunes no es veuen.
El Toni va començar i la roca, que al principi es d'aquella blanquinosa i amb molsa, el va fer escalar concentrat tot cercant els passos a fer. El primer buril està molt amunt però abans d'arribar-hi es pot posar una baga en un arbre tombat que toca la paret, i un friend en un forat. Un cop fet el primer pas difícil, la roca va millorant i s'arriba a la reunió trobant abans 2 burils més.
A la segona tirada vaig sortir cap a l'esquerra a cercar un primer buril i continuant amunt en tendència a l'esquerra s'arriba, amb 20 m, a una altre reunió que jo em vaig saltar per continuar fins a la plataforma de la 3a. reunió tot fent uns 55m i xapant ara ja uns parabolts que pugen per la mateixa línia i que deuen ser de la via "Montserratus".
La tercera tirada comença amb uns passos molt desplomats de 6c o Ae que al Toni li van costar de fer ja que, al no ser gaire alt, els burils li quedaven més lluny. La sortida amb lliure, tot i que te molt bona presa, és realment difícil ja que desploma i les assegurances allunyen o no es veuen.
El Joanet i el Vicenç, per poder acabar tot junts, van fer la darrera tirada agafant la línia de parabolts de la via "Montserratus", que hi ha un parell de metres a l'esquerra i que permeten una escalada en Ae. més fàcil i assegurada, i alhora sortir en lliure quan el grau està al teu abast.
Un cop al cim es pot rapelar la via tot baixant per la cara oposada fins al camí que passa pel peu de l'agulla i va al pla dels ocells, o bé com vam fer nosaltres, agafar un rapel de la via " dels lladres" que queda uns metres més avall, a la nostra esquerra, ( Compte per arribar-hi) i que amb 60 m et deixa al peu d'aquella via i tot seguit es pot baixar per la canal fins al peu de via, o per marxar canal avall.
El Toni iniciant la via al costat d'un arbre arrambat a la paret.
Iniciant la 2a tirada, que finalment vaig enllaçar amb la 3a.
A aquesta 1a Reunió s'hi pot accedir per una lleixa de l'esquerra.
El Toni a la darrera tirada ja en lliure difícil.
El Joanet pujant per la darrera tirada de la via Montserratus que puja paral·lela a la Sonata i blue
Per arribar-hi varem optar per "pujar" la canal del Trecabarrals. Per arribar-hi cal pujar per les escales dels pobres i passat el trencall de Sant Benet, agafar el camí de l'esquerra i uns 200 metres més endavant, a la vertical del Trencabarrals, haurem de grimpar en un punt a on hi ha les restes d'una conducció d'aigua/font al costat mateix del camí, i en 5 minuts et deixa a peu de via. Si ho voleu fer encara més còmodament, podeu pujar amb el cremallera de Sant Joan i baixar pel camí que et porta, per sota dels Gorros, a les escales dels pobres, sense passar pel Trencabarrals i el pla dels ocells.
Aquesta vegada volia fer de segon les tirades que ja havia fet de primer, i intentar gaudir més de la darrera tirada que em va fer patir força en el tram en lliure, ja que les assegurances allunyen molt i algunes no es veuen.
El Toni va començar i la roca, que al principi es d'aquella blanquinosa i amb molsa, el va fer escalar concentrat tot cercant els passos a fer. El primer buril està molt amunt però abans d'arribar-hi es pot posar una baga en un arbre tombat que toca la paret, i un friend en un forat. Un cop fet el primer pas difícil, la roca va millorant i s'arriba a la reunió trobant abans 2 burils més.
A la segona tirada vaig sortir cap a l'esquerra a cercar un primer buril i continuant amunt en tendència a l'esquerra s'arriba, amb 20 m, a una altre reunió que jo em vaig saltar per continuar fins a la plataforma de la 3a. reunió tot fent uns 55m i xapant ara ja uns parabolts que pugen per la mateixa línia i que deuen ser de la via "Montserratus".
La tercera tirada comença amb uns passos molt desplomats de 6c o Ae que al Toni li van costar de fer ja que, al no ser gaire alt, els burils li quedaven més lluny. La sortida amb lliure, tot i que te molt bona presa, és realment difícil ja que desploma i les assegurances allunyen o no es veuen.
El Joanet i el Vicenç, per poder acabar tot junts, van fer la darrera tirada agafant la línia de parabolts de la via "Montserratus", que hi ha un parell de metres a l'esquerra i que permeten una escalada en Ae. més fàcil i assegurada, i alhora sortir en lliure quan el grau està al teu abast.
Un cop al cim es pot rapelar la via tot baixant per la cara oposada fins al camí que passa pel peu de l'agulla i va al pla dels ocells, o bé com vam fer nosaltres, agafar un rapel de la via " dels lladres" que queda uns metres més avall, a la nostra esquerra, ( Compte per arribar-hi) i que amb 60 m et deixa al peu d'aquella via i tot seguit es pot baixar per la canal fins al peu de via, o per marxar canal avall.
El Toni iniciant la via al costat d'un arbre arrambat a la paret.
Iniciant la 2a tirada, que finalment vaig enllaçar amb la 3a.A aquesta 1a Reunió s'hi pot accedir per una lleixa de l'esquerra.
El Toni a la darrera tirada ja en lliure difícil.
El Joanet pujant per la darrera tirada de la via Montserratus que puja paral·lela a la Sonata i blue
2 comentaris:
Ep Joan! ara ja l'has feta tota de primer no? jo encara no l'he fet aquesta, sembla prou maca.
Hola Jaume,
Si, ara ja l'he fet tota de primer. La més interessant i difícil és la ultima.
Te la recomano
Publica un comentari a l'entrada