Aquest dissabte amb el Jordi, el Joanet i el Toni vam pujara Oliana per fer la seva primera incursió d'escalada a les Moles de Sant Honorat, un indret preciós que jo coneixia d'haver-hi fet una caminada fa molts anys i d'escalar la via Núria, amb l'Eduard i el Joan Asín.
Vam pujar amb cotxe fins aprop del coll de Mu, a tocar de la mola del Corb i des d'allí un corriol que va resseguint les parets per la cara sud ens porta a peu de via en uns 15' o 20'.
La via la trobarem un cop passada l'Aresta Idíl·lica, en el punt a on el camí gira 180º per travessar una torrentera. El primer parabolt és visible des del peu de via uns 6 o 7 m en diagonal a l'esquerra.
La via es caracteritza per pujar a l'ombra, ja que és una cara Oest, per la seva roca, que tot i que ja està força sanejada, sempre et dona un punt de desconfiança i per estar força assegurada.
1a. tirada: curta i sense massa dificultat et permet tastar la roca i fer-te escalar amb precaució.
2a. tirada: amb uns metres inicials d'artificial extraplomat que et fan tibar molt fort i suar de valent. Te una sortida de les que costa fer i un tram de lliure fàcil et porten a un segon tram d'artificial més fàcil i ara si amb una sortida senzilla fins la R.2
3a. tirada : en lliure fàcil però que segueix una línia que fa fer unes zetes una mica ilogiques.
4a. tirada: pas finet de sortida i ja en lliure fàcil fins la R.4
5a. tirada: te passos més finets i un recorregut que et porta fins el coll i que podria, amb un bolt més, haver pujat més recte per gaudir de la placa vertical que hi ha sobre la R.
6a. tirada: per nosaltres la més maca, comença amb una sortida encaixonada que et fa fer un pas d'A0 per poder agafar l'aresta. Tirada variada a on llaçarem un parell d'arbres i a on trobarem una curta placa vertical ben assegurada que ens va agradar molt.
Descens: la via està equipada per rapelar.
Nosaltres varem optar per baixar a peu i per tant varem continuar pujant fins l'ermita de Sant Honorat i un cop allí agafes el camí que et porta, després de baixar molt i fent una gran volta, fins el camí que passa pel peu de via. Aquesta opció no és recomanable a menys que tinguis moltes ganes de caminar i conèixer la zona o bé que pugin altres cordades per la via.
Via recomanable.
El Toni, el Jordi i el Joanet a peu de via.
El Toni iniciant la via
Iniciant la 2a tirada Penjat com una" llonganissa"
A la recerca del parabolt en la 3a tirada
Sortida fineta al inici de la 4a. tirada
Sortida de la 5a. tirada . Cal anar a cercar el coll !!
Un cop superat el 1er. pas de sortida de la R.5 farem la millor tirada de la via
El Toni arribant a la R.6 amb la Roca del Corb i el coll de Mu al fons.
5 comentaris:
Així et va agradar la via, Joan? Fa temps que penso que potser si, així que si la recomanes....
Eí Joan un bon racò i una via tranquil.la, enhorabona
Joan, La via està bé, però el que realment val la pena és l'entorn en el que es troba, i que quan fa calor, puja per l'ombra !! com diu l'altre Joan, és una via tanqui-la que està en un bon racó per escalar
Salut i a tibar
Bona via Joan, jo encara m'haig d'estrenar a Sant Honorat, d'aquesta tardor no passa!!
Hola. Me puedes pasar croquis de la aproximación a la vía?
Publica un comentari a l'entrada