Aquest dissabte no tenia clar a on anar a escalar per por de la calor. Finalment vàrem pujar a la Nou de Berguedà a escalar a l'Aguda Gran.
Comencem per escalar l'aresta de l'Aguda petita, per una línia que vaig equipar una mica més a l'esquerra de per on l'haviem fet per primera vegada ara fa dos anys cercant la verticalitat dels darrers metres.
A continuació anem a peu de paret de l'Aguda Gran per tal d'iniciar la via del Quico
La primera tirada te una passos desplomats que conviden ha agafar la cinta per superar-los però, si cerques a l'esquerra, hi ha una bona presa que et permet tibar fort i evitar el A0. És una tirada molt maca que et deixa un bon regust de boca. A la segona però ja no hi veiem color i molts dels passos els faig en A0 o Ae. De fet un cop a la reunió veiem que, ens els darrers metres, si la via hagués anat una mica a la dreta possiblement es podria fer en lliure.
El mateix passa a la sortida de la tercera tirada, un curt tram molt fi que a partir del segon parabolt, si vas un metre a la dreta es pot fer en lliure, però les assegurances fan anar, al que va de primer, a l'esquerra i conviden fer uns passos d'A0.
La quarta tirada ja no te gens de dificultat i només ens serveix per arribar al cim.
Nosaltres, un cop a dalt vam decidir baixar desgrimpant i rapelant per l'altre costat i així poder escalar de nou l'agulla per la variant de la via Baldiri.
La via es fa en dues tirades i una grimpada final. A la primera tirada, si no trobes la presa que hi ha a l'esquerra del pas clau, s'haurà de superar en A0. El Toni la va trobar i li va sortir en lliure.
La segona és més fàcil i no supera el Vº. i la tercera tirada és una grimpada que et permet arribar al cim de l'agulla a on hi ha el pal, ara sense bandera ja que el vent la malmès.
Tornem a rapelar per segona vegada la via i baixem fins al cotxe.
El Toni en els metres finals de la via de la Neus. a l'Aguda petita.
Inici de la via del Quico.
Superant els desplom amb Ae.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada