20 de nov. 2024

vies "Petit Nil" i Alberto González" al Serrat d'en Muntaner



 


L'any 2010, ara ja en fa 14 anys, vaig escalar la via del Petit Nil enllaçant-la amb la petit Guifré, amb en Joan Asín.

Avui hi he retornat amb en Pere Joan amb la intenció de repetir aquesta integral pensant que al ser cara est estaríem  a raser del vent. 

Finalment, d'aquesta proposta inicial nomes hem fet la via del Petit Nil i després hem anat a fer la via Alberto González a on no hi bufava tan el vent però hi teníem el risc de que les cabres, que voltaven per dalt, ens encertessin amb una de les moltes pedres que feien caure.


La Via del petit Nil te una primera tirada a on només hi trobarem 4 parabolts i per tant ens caldrà portar un bon joc de friends.

Jo he trobat que el diedre que hi trobarem a la meitat de la via, que està assegurat amb dos parabolts, és més difícil, tot i les bones preses, del que marquen les ressenyes(V+) i sense pensar-ho gaire hi he fet 2 passos d'Ae.

La segona tirada és fa tota en artificial equipat, i a mitja tirada cal superar un desplom Ae2 que et separa un metre de la paret i tens la sensació d'estar penjat com una llonganissa.

La sortida de l'artificial te molt bona presa i és fàcil.(IV)

La reunió cimera i el rapel de 20m el farem des d'una savina.

Un cop a la feixa ens adrecem uns 50m a la dreta(Est) a fer la via Alberto Gonzalez que puja assegurada per parabolts, tot i que a l'esquerra hi veurem algun espit que ens fa dubtar si estem a la via correcte, i un cop a casa consultant una ressenya d'en Xavi Diez veig que resulta que és la via Pizarro.

Ambdues vies comparteixen la R.1 equipada amb parabolts i cadena per rapelar.

En aquesta via ens cal escalar força metres entre cada parabolt, però és una escalada fàcil i agradable.

Amb 5 cintes exprés en tindrem prou.

Salut i a escalar.

Inici de la via. Va bé posar un friend per arribar al primer parabolt

No trobarem cap més parabolt fins arribar al diedre.

assegurant des de la R.1

metres finals de la 1a tirada.

En Pere Joan entrant a la R.1

Inici de la 2a. tirada

Penjat com una llonganissa.

Sortint de l'Ae.

R.2 i rapel en una savina.

Rapel volat fins la feixa.

primera tirada de la via Alberto González.

Arribant a la R.1 de la via Alberto González.

Sortida de la segona tirada.

Assegurant des de la R.1 compartida amb la via Pizarro.

Metres finals...aturat esperant que el mascle "Cabró" que hi havia al cim es decidís abandonar la R.2.






La familia de cabres que ens ha acompanyat per tota la paret.

Arribant a la R.2 ja lliure de cabres!!!







foto cordada.

19 de nov. 2024

via "Incondicionals de Malanyeu"


Darrerament estem restaurant algunes de les vies que ja fa anys que vàrem obrir.

Avui l'hi ha tocat el torn a la via "Incondicionals de Malanyeu".

Aquesta via estava equipada amb ponts de roca ja molt deteriorats pel pas del temps i la vegetació ja havia tornat a ocupar la paret i a tapar algunes preses.

En Pany ha pujat de segon fent una bona feina de neteja i que ha continuat quan hem rapelat la via.

Hem renovat bona part de les bagues velles, netejat la línia per on puja la via i complementat amb algun parabolt el punts més delicats de la via.

Per fer la via ens caldran 16 cintes per la primera tirada, que és la més llarga ja que te 35m.

La R.1 es compartida amb la via de la Carla. La R.2 es fa en una alzina i la R.3 es fa en el Rapel de la via Carla,  que és per on es baixa rapelant.



 




                                        En Pany entrant a la R.1 compartida amb la via Carla.

                                        En Pany netejant la via abans d'entrar a la r.2 que fem en una alzina.

                            En Pany a punt d'entrar a la R.3 a on comencen els rapels de la via Carla.

repetint la primera tirada un cop acabada la feina.





Malanyeu a mitja tarda, quan ja el sol es comença a pondre i porta l'ombra als prats de sota el poble.




18 de nov. 2024

Vies "Tietes" i "J-C-R" a Corbera







 Aquest dilluns he pujat amb en Jaume a fer aquestes dues vies que ell encara no havia escalat.

Al principi el sol ens ha fet sentir una temperatura molt agradable però a darrera hora la boira ha pujat fins la paret i la fresca propia d'aquest temps s'ha fet notar.

Les dues vies estan equipades i només ens caldran cintes exprés.

La via de les Tietes es pot fer en 4 tirades. Si es vol unir les dues primeres tirades, que son curtes, caldran cintes llargues per evitar el fregament de les cordes.

Per la via JCR cal posar cintes llargues per evitar el fregament de les cordes. Un cop arribats a la R.1 per fer la segona tirada es millor pujar fins el primer parabolt i passar a l'aresta d'Espinalbet ja que la continuació de la via és fàcil i està poc sanejada.

Quan estàvem a la darrera tirada hem coincidit amb la cordada de Terrassa formada per la Mariluz i en Pep amb qui em pogut conversar una estona.

En Jaume arribant a la R.2 de la via de les Tietes.

Inici de la 3a. tirada.

La bonica placa de la tercera tirada que puja uns metres a l'esquerra de la placa de la llum.

Inici de la via JCR que ara puja sense tocar els tacs de fusta que hi ha dins la gran fissura i anant a buscar el diedre de l'esquerra que permet fer la via tota en lliure sense haver de portar friends del 6.


Escalant en el diedre a on trobem els passos claus de la tirada.

De sobte apareix la Mariluz d'entre la boira !! ja ja ja

En Pep fent la darrera tirada de la via de les Àvies.

Ja al cim podem conversar i felicitar a la Mariluz que avui celebra el seu aniversari !!

























12 de nov. 2024

via "Imma"

 

Nosaltres hem fet passos d'A0 a la primera tirada, tant en el primer pas com més amunt a on la paret desploma.

A la tercera tirada 3 o 4 passos d'Ae.

Avui he anat amb en Xavi a fer aquesta via que encara de la que havia fet les dues primeres tirades però encara no havia fet la darrera tirada,i que puja al costat de la via Esther amb qui comparteix la R.2

La via està equipada amb parabolts i la roca es bona.

Ambdues vies les van obrir en Moragues i la Imma (foto), que malauradament ens va deixar fa un temps i amb qui vaig coincidir el 2010 fent la via Esther.

Salut i a escalar 

En Xavi fent la primera tirada un cop superat el pas difícil de la sortida.


                                            En Xavi a la R.1 vist des de la R.2


En Xavi iniciant la tercera tirada però, al no portar l'estrep, el pas desplomat d'inici de l'Ae se li ha resistit i ha baixat per deixar-me a mi que fes la tirada, ara si amb l'ajuda de l'estrep que sempre porto penjat a l'arnés he pogut fer els passos molt desplomats d'aquest pany de paret.

                                        En Xavi fent els darrers metres de la tercera tirada.