7 d’ag. 2026

vies "El gall " i " La Gallineta"

 


Avui he tornat a pujar al Santuari de Corbera, aquesta vegada amb la Montserrat i en Pere Joan.

Hem baixat a la part baixa del santuari per fer la via del Gall.

Jo ho he aprofitat per millorar una mica les assegurances mentre ells gaudien de l'escalada d'unes vies que no coneixien.

Avui hem fet 4 tirades curtes aprofitant la R.2 Inter mitja i quan hem arribat a la R.3 de la via de la Gallineta, que es comparteix amb la via del Gall, hem fet un ràpel de 25m fins la R.2 de les vies dels tres pollets i un altre ràpel de 30m fins la R.1.

A partir d'aquesta reunió hem pujat per la via de la Gallineta, ara ja amb tres tirades fins el cim. La darrera l'han fet ells dos junts de primers ja que és molt fàcil.

Totes dues vies estan equipades i només calen cintes exprés.

Salut i a escalar.

   En Pere Joan fent els primers metres de la via dels tres pollets abans de enllaçar amb la del Gall.

   La Montserrat arribant a la R.1

   En Pere Joan iniciant la 2a. tirada

   Nosaltres a la R.1

   Inici de la tercera tirada.

   

                                                       Superant el pas clau de la tirada.

   La Montserrat arribant a la R.3 un cop superats els passos més difícils de la via.

   Inici de la quarta tirada.

   

   Rapelant per arribar a la R.2 de la via dels tres pollets.

Iniciant els metres de la segona tirada de la via de la Gallineta

            Superant el desplom de la segona tirada


                                                                                  A la R.2

                            En Pere Joan i la Montserrat arribant a la R.2 de la via de la Gallineta.

             Primers metres de la extraordinària placa de la tercera tirada.





   La Montserrat superant els darrers metres de la 3a. tirada.

                        Escalant, en parella,  la fàcil darrera tirada per arribar al cim tot resseguint la cresta.

                             Foto cim de la cordada.

5 d’ag. 2026

via " Fernando Lajarin"


 Avui amb en Pere Joan hem anat a la cara Oest de la Gorra Frígia, com altres cordades, a cercar l'ombra i la fresca.

La via escollida ha sigut la Fernando Lajarin que ambdós ja havíem escalat fa molts anys i, com ja és habitual darrerament, no en recordàvem gran cosa, només del lloc a on comença i a on acaba 😂

La primera tirada de la via és la més difícil, te poques preses i les que hi ha estan polides. Vaja que hi hem fet un bon reguitzell d'A0 fins els metres finals a on ja hem pogut anar en lliure. Jo tot i anar de segon no l'he gaudit gens ja que no l'hi he vist color fins els 5 metres finals.

Per sort les assegurances velles han esta reforçades amb alguns parabolts que donen més confiança.

La segona tirada es  deixa escalar molt bé, les assegurances allunyen i cal anar cercant-les. també estan reforçades per parabolts.

La tercera tirada és més fàcil però no et pots distreure ja que només hi trobarem 3 assegurances i una roca a controlar.

La quarta tirada és molt fàcil, amb roca a controlar en el seu inici i tot seguit es puja caminant per entre la vegetació fins a dalt, a l'inici de l'esperó final. Abans haurem deixat una reunió amb parabolts grocs uns dos o tres metres a sota, i a la nostra esquerra hi trobarem la reunió de la via Optima.

La cinquena tirada és la més maca, sense ser difícil et fa escalar i cercar les assegurances, que tornen a estar complementades amb parabolts.

En Pere Joan no ha trobat la reunió cimera i ha decidit anar a cercar la creu del cim caminant els darrers metres. Això ha volgut dir que la tirada ha tingut 60m !

Per baixar hem fet els dos rapels. un d'uns 25 o 30m i un de 45m.

A la canal de baixada hi tornen a trobar dues cordes que ajuden a baixar la placa relliscosa que hi trobarem i que dies endarrere algú les havia tret.

Salut i a escalar


                                                     Primers metres de la via.



                                       Inici de la segona tirada.




                                                    En Pere Joan arribant a la R.2



                                Inici de la tercera tirada amb uns primers metres prou verticals.


                                                                    Arribant a la R.3

I
Inici de la 5a. tirada.


                                                                     Foto cim de la cordada.
                                Baixant amb les cordes noves que algú hi ha instal·lat.  Gràcies !!


4 d’ag. 2026

Noucreus.

 


Aquí hi trobareu el track.

Avui hem anat a caminar a Núria tot cercant la fresca i l'aire net de les altures del Pirineu.

Hem pujat pel camí GR que surt de Núria per anar al coll del Noucreus ( ara només hi ha 6 creus)

Amb dues hores de pujada tranquil·la i continuada, per una vall que es deixa trescar molt agradablement, arribem al coll a on hi trobem un grup d'escoltes que fan travessa, carregats amb motxilles com armaris i molta conya.

Per baixar decidim anar fins el coll de Finestrelles i des d'allí amb una forta baixada inicial, arribem a les planes a on trobem un ramat de 25 isards i moltes marmotes.

La baixada és fa agradable i ens tornem a trobar amb el grup d'escoltes que baixen amb la calma que els obliguen les pesades motxilles. Fem petar la xerrada una estona i continuem fins el Santuari de Núria a on ens regalem un bon dinar.

Salut i a caminar.








3 d’ag. 2026

"Via de les Àvies" i "fissura Violeta + diedre"

 



Avui he tornat al santuari de Corbera, aquesta vegada amb en Xavi Solà, per tal de fer una parell de vies.
Primer hem començat per la via de les Àvies, per gaudir de l'ombra abans no hi toqui el sol, i després hem escalat la fissura Violeta, que vàrem re-equipar el passat dissabte, per tal de poder-ne graduar la dificultat.
Ambdues vies estan equipades i només ens cal portar 17 cintes exprés.
La via de les Àvies te la seva màxima dificultat en la segona tirada, en Xavi se la fet neta i jo amb un parell de A0.
La fissura Violeta te uns quants metres molt difícils, que en Xavi ha fet amb un parell de reposos, i que li ha semblat que te una dificultat de 6b.
Jo de segon he pujat tibant d'A0 en molts passos. Es una línia que t'escup enfora, amb poques preses de peus  i que trobem les bones preses de ma a l'esperó de la dreta.
Un cop aquesta fissura coincideix amb el diedre de la via Diedre, la dificultat baixa. la tirada te 30m i calens 17/18 cintes exprés. 
Des de la R.1 continuem fins el cim per la via aresta d'Espinalbet.
Al nostre voltant i escalaven la cordada d'en Toni Aymami, en Pere Ibers i en Joan Pere.
Una matinal ben aprofitada.
Salut i a escalar
Una matinal ben aprofitada.

   En Xavi a la placa de la segona tirada.


                                    Arribant al cim




































   Primers metres de la fissura.

   La roca t'escup a l'esquerra i obliga a fer passos en X


   En aquest punt la fissura es troba amb el diedre de la via Diedre.




   Escalant la placa de l'aresta d'Espinalbet.



                                                Foto cim de la cordada.