Els "blocs" tenen coses molt positives i una d'elles és que et permeten conèixer a nous companys de cordada amb qui compartir alló que a tots ens agrada, l'escalada. Amb l'Eduard, a qui fins ahir no coneixia personalment, havíem quedat per mail per anar a escalar junts i comentàvem, quan ja de nit arribàvem al cotxe, allò que tots vosaltres segur que heu pensat més d'una vegada, poder passejar per la muntanya un capvespre, després d'un bon dia d'escalada, quan la llum dona un color especial a la roca i el cansament de la jornada esdevé, fins i tot agradable, és un luxe que la gent que fem muntanya podem gaudir i valorar.
Una mica egoistament he portat a l'Eduard a fer un intensiu de les vies que vaig obrir a Malanyeu i, com que a mi em fa mal el braç, l'he "obligat" a anar de primer, així podrà criticar amb més coneixement de causa la feina d'equipador que vaig fer l'any passat.
Varem començar per la via fàcil, "la Carla se'n va a la Selva" per tal que l'Eduard tastés la roca especial de Malanyeu i gaudís d'uns metres d'escalada a on no pateixes en cap moment.Varem fer la via original i la variant del rapel, total 4 tirades.
L'Eduard ens els primers metres de la via
l'Eduard assegurant-me des de la R3 de la variant del rapel
A continuació varem anar a fer la via "Neusnidó" amb passos més difícils i a on ja cal escalar força més.Per saber que li va semblar a l'Eduard escalar a Malanyeu i les dues vies esmentades, haurem de llegir el seu bloc.
Jo, esperant que les critiques a les meves vies no siguin gaire severes, amb quedo amb la satisfacció d'haver conegut un nou company de cordada i d'haver gaudit d'un bon dia d'escalada que segur que repetirem.
l'Eduard superant els passos difícils de la 1a. tirada de la Neusnidó
l'Eduard sortint de la R2, la que es fa aprofitant la R. de la via Rock Suave.
l'Eduard superant el sostre de la darrera tirada fent honor al seu alies "d'Escalatroncs"
Iniciant el rapel amb les darreres llums de la tarda.
