Aquest estiu amb la Neus varem fer, com cada any, una escapada al Pirineu. Aquesta vegada però havia de ser curta, ja que tornàvem d'un llarg viatge, i varem optar per acceptar la invitació del Joan Asín i la Montse d'anar amb ells a trescar pers les valls d'Orlú, i alhora aprofitar-ho per escalar-hi una mica.Finalment la pluja ens va impedir escalar, però la travessa de dos dies que varem fer-hi per la Reserva Nacional de fauna d'Orlú és d'aquelles que, per l'exuberància i la verdor de la vegetació que et vas trobant, recordes per sempre més. Val realment la pena caminar per aquestes valls i gaudir del seu paisatge.
Nosaltres varem optar per anar-hi amb dos cotxes de manera que varem poder deixar-ne un a l'aparcament inferior, a "la Maison des Loups", i l'altre a l'aparcament que hi ha més amunt( de pagament) a on acaba la pista asfaltada i comença el camí cap el refugi de Beys. D'aquesta manera ens estalviàvem una horeta de camí. Si només porteu un cotxe, us recomano deixar-lo a l'aparcament inferior i pujar fins el de dalt per un camí que va per dins el bosc i evita la carretera.
El primer dia varem fer 3h de camí i uns 850m de desnivell positiu fins el refugi de Beys. El segon dia varem fer, en 6h i 15', uns 450 m de desnivell positiu i uns 1.490 de negatiu. Trobareu el track a Wikiloc.
Comencem la caminada
La Dent d'Orlú, que presideix la vall, ens veu allunyar-nos en direcció contraria.
Després de 3 h de caminar arribem al refugi de Beys
Un cop dinats el guarda ens ensenya la paret a on hi dues vies interessants de més de 100m
Apropant-nos a la paret, a 15' del Refugi, ja veiem que el temps amenaça pluja.....
El segon dia, tot i que sortim del Refugi amb el cel cobert, ben aviat travessem els núvols i ens surt el sol
Pujant fins el coll a on canviarem de vall per iniciar la baixada. El refugi queda amagat entre els núvols
Inici de la forta baixada
Els torrents cabalosos d'aigua fresca i clara abunden en aquesta vessant del Pirineu
En els trams inferiors, el camí semblava passar per una selva tropical !!
Carregant el material d'escalada que finalment no varem poder utilitzar .....
Recuperant forces abans d'arribar al cotxe.
2 comentaris:
Una volta molt interessant, nosaltres la vam fer en un sol dia i, a la baixada final, era tan tard que se sentien els udols dels llops de la reserva.... En aquell bosc tan espès feia realment basarda!!
Ei Joan,
Doncs devia ser una bona pallissa, ja que la baixada es fa una mica llarga tot i que l'entorn és màgic !!
Publica un comentari a l'entrada