1 de nov. 2010

Passejant pels voltants de Poblet i Santes Creus


Aquest pont de Tots Sants hem recorregut les terres tarragonines de les comarques de la Conca de Barberà i l'Alt Camp, i ho hem fet tot pedalant al voltant de Poblet i Santes Creus.
El dissabte sortíem de les Masies, al costat de Poblet, per fer una volta "turística" ja que ens vàrem dedicar a voltar per Montblanc i resseguir-ne les muralles i el casc antic de la ciutat, per després tornar a l'Espluga de Francolí, anar a visitar el castell de Milmanda i finalment passar pel monestir de Poblet. Trobareu el track d'aquesta volta de 28 km i 400 m de desnivell acumulat a Wikiloc.

Els camps d'oliveres sn omnipresents en aquesta volta.

Fent de "cavaller" amb bici, a les muralles de Montblanc.

En aquesta terra de bon vi, els ceps els trobem arreu.

El bonic claustre de l'antic hospital de Santa Magdalena (Montblanc)

Les dues "princeses" sortint de les muralles de Montblanc

Les vinyes i el castell de Milmanda.

Arribant al monestir de Poblet, un dels conjunts medievals més grans d'Europa.

El diumenge ens arribàvem al monestir de Santes Creus i des d'aquell punt iniciavem una volta que ens havia d'ensenyar els bonics pobles d'aquella part de la comarca de l'Alt Camp.

El monestir de Santes Creus.

Passant per sota l'autopista.

Recollint uns raïms sobrers de la verema.

El carrer Major de Vilabella.

Montferrí i el santuari de la mare de deu de Montserrat.

Travessant un dels 3 ponts que et trobes després de Vila-Rodona i abans d'arribar a Aiguamúrcia
El monestir de Santes Creus amb les darreres llums del dia.

29 d’oct. 2010

Material vell i/o curiós

Recull de fotos de material vell i o curiós d'escalada.



En aquest post i aniré afegint les fotos de material vell i/o curiós que ens trobem escalant vies classiques.

Reunió a la paret del Pas Nou. Vilanova de Meià. 2015

 Pitó a la via Africa del Gerro . Zona del Vermell. febrer 2014


Buril i plaqueta de la via Canet-Rosales-Alonso de la Paret de Sant Jeroni



Clau trencat que trobem al fer el rapel de la via "Dioni" a la Roca dels Collars.

Flor de pitons a la via "camí den Barberà" a l'agulla de la Roca d'en Barberà. Sant Benet.


Escarpa amb cinta molt vella, integrada en la vegetació i la roca. Montroig. Punt de trobada de les vies Brothers Ruiz, Lluis, Mariola Motors.


Sant Llorenç del Munt. Cap de Mort Oest. Al costat de la R1. de la via Maya


Montserrat. Agulla del Pla del Ocells. Via Guzman/Silva. Pitonisa amb filferro.

Montserrat. Trencabarrals. Via a la cara Est. Flor de pitons

Pitonisa, sense filferro, a la Punsola-Reniu del Cavall Bernat

Instal.lació de rapel a la Portella Gran d'agulles

Plaqueta reforçada que trobarem al cim de la Bessona Superior. Agulles.


Trio de vies a Sant Llorenç

La tarda d'aquest dijous potser ha sigut la darrera que podrem aprofitar per escalar abans del canvi d'hora. Amb el Jaume vam anar a St. Llorenç, a on jo no hi havia escalat gaire, i em va portar a fer tres vies per fer un tast de la "roca" de Sant Llorenç.



Vàrem començar per fer la normal de l'agulla de l'Esquirol, a on tot i que la roca no em va donar gaire confiança, a poc a poc t'hi vas acostumant.
La via està assegurada però es poden posar friends de totes mides per millorar la seguretat.

El Jaume a la 1a. tirada.

Un servidor fent el primer tast d'aquesta roca.

Fent la segona tirada que és molt curta. te 2 pitons i es pot posar un microfriend.


Per pujar al cim de l'agulla, cal fer una grimpada fàcil però tenint cura de la roca.


A continuació varem anar a la cara Oest del Cap de mort a fer la via Maya que , segons el Jaume tenia molt bona roca. Jo la veritat és que els primers metres els vaig trobar força difícils i amb la roca que es descrostava una mica, a mesura que vas pujant la roca millora.
Per mi aquesta via te passos de 5+ tant en la primera tirada com en la sortida de la R1.
Via recomanable. Està ben assegurada amb bolts. R rapelable.

El Jaume entrant a la R1.


Sortida de la R1. Te un pas força difícil tot i que la roca aquí és molt bona.


Finalment varem acabar fent la canal central del Cavall Bernat. Una via molt maca i ben assegurada que em va deixar un bon regust de boca d'aquest visita a Sant Llorenç.

La via està ben assegurada amb espits, bolts, pitons i pont de roca.

Un cop al cim de l'agulla, el sol s'acabava de pondre darrera Montserrat i la manca de llum ens feia adonar que calia baixar i tornar a casa després d'una tarda ben aprofitada i molt agradable.

25 d’oct. 2010

2a. escalada nocturna a Montserrat.

Per fer aquesta segona escalada nocturna, l'agulla que finalment varem escollir va ser la Gorra Marinera.
Varem anar a la cara nord per quedar protegits del vent, ja que havíem estat escalant durat la tarda a la part alta dels gorros, i la boira i el vent ens havien fet abrigar.

La primera tirada, que és fàcil, la vaig fer a pel ja que no vaig trobar cap parabolt fins una mica abans de la reunió.
A partir d'aquí vàrem seguir una línia de parabolts que puja recte tal i com indica la ressenya de la foto.
El Toni i el Xavi, que pujaven de segons, van escalar gairebé sense necessitat dels frontals i jo, en algun tram senzill, tampoc el vaig encendre.
Si bé al principi hi havia boira i feia un ventet força fred, quan ens hi varem posar a 2/4 de 8, la lluna il·luminava força bé i la temperatura era fins hi tot càlida ja que va parar el vent i el cel es va aclarir del tot.
De nou va ser una experiència extraordinària. Poder escalar veient el perfil de les altres agulles retallades al cel i amb les llums de la plana com a taló de fons, és una imatge impagable que cal viure almenys una vegada.




El Xavi fotent-li a la garnatxa amb la lluna de testimoni.

Inici de la segona tirada.

Arribant a la R2.


El Xavi i el Toni arribant al cim de l'agulla.

Foto dels 3 components de la cordada al cim de l'agulla a les 21:30

A la tarda, quan encara hi havia llum, amb el Xavi vam fer la via "Àpia" a la Magdalena inferior i la via "Atila" a l'Ullal de la Magdalena superior.


El Xavi a la 1a. tirada de la via Àpia.





Montserrat. Els Graus



El divendres per la tarda amb el Mingo varem aprofitar les dues hores de llum que encara teníem per anar als Graus a tibar una mica.
Al final vam marxar, quan ja no hi havia llum, ajudats pel frontal tot entrenant-nos per la nocturna que volíem fer el dissabte.