via "Malalts de roca"

 Via " Malalts de roca"

La via te 3 tirades i en totes elles trobarem plaques molt maques i trams de vegetació que en trenquen la continuïtat, amb una dificultat general de V grau, tot i que algun pas potser podríem donar-li V+. Només trobarem 2 expansions de progressió. La segona tirada va cercant el millor pas entre la vegetació que hi ha a sobre de la R.1. La tercera tirada puja amb tendència a la dreta per no coincidir amb la via Tarannà Domèstic que puja per l’aresta. Després de superar un darrer tram de roca excel·lent entrarem a la R.3 que farem en un arbre i un parabolt.

Dades generals.

- Via: “ Malalts de roca ”105 m V/V+,  (V obligat)

- Oberta:  per Joan Baraldés i Toni Alarcón, amb la col·laboració del "Joanet", l’abril del 2014

- Zona: Malanyeu. Paret del Devessó

- Orientació:  Sud

- Equipament:  ponts de roca i 2 parabolts

- Material necessari: 7 cintes exprés. Un joc de friends i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on aquestes allunyen.

- Aproximació: Des de l’aparcament del camp de futbol cal seguir la pista que baixa direcció a l’església i seguir-la fins que després de 300m un pista amb senyals de PR ens fan baixar a l’esquerra fins a creuar el torrent per un pont de fusta, allí prendrem un corriol que puja per passar per sota d’una casa. Un cop allí tenim l’opció de seguir les senyals grogues i blanques del PR i baixarem a creuar una  segona riera, sovint seca, i amb una curta pujada ja estarem a peu de les vies.  El peu de la via es troba al costat mateix de la via de la Carla, Total 15 minuts

1a. Tirada. 50 m (V) , Inici amb una placa tombada amb roca dubtosa ens porta fina a una placa amb passos fins. Entrem a la reunió cercant el camí entre la vegetació. Equipada amb  ponts de roca i 1 parabolt. R.1 en un parabolt i pont de roca.

2a. Tirada. 30 m (V/V+), Sortim de la R.1 amb un llarg flanqueig a l’esquerra per terreny fàcil per anar a cercar una placa vertical i fina que, amb tendència a la dreta ens portarà a una feixa. Entrem caminant a la R.2

Trobarem 1 parabolt i ponts de roca. R.2 en un arbre.

3a. Tirada. 25 m (V) Aquesta tirada te molt bona roca. Els primers metres pugen per a un marcat diedre que ens farà progressar verticalment fins que un clar flanqueig a la dreta, per superar un desplom i arribar a la placa final. Trobarem diversos ponts de roca, una baga en un boix i podrem reforçar-ho amb friends. R.3 en parabolt i un arbre sec.

Descens: El farem aprofitant els rapels de la via de la Aina. Per arribar-hi haurem de carenejar uns 5 metres.

Localització de les vies d'aquest sector

"via dels culés"

Aquest més d'abril, amb el Toni i el Joanet, vam obrir una nova via a Malanyeu i aquest cap de setmana varem anar a fer la primera repetició i a decidir per a on la fèiem començar, ja que el dia que la varem obrir. vam pujar els primers metres per la via Aina, que te la roca més bona i no estava mullada.
Finalment, tot i que te un tram trencat i no gaire maco, hem aconseguit assegurar el pas i evitar que aquesta via trepitgi la via Aina fent una entrada independent.
Així mentre el Toni i jo repetíem aquesta via, el Jordi i el Joanet feien la via dels Culés, i posteriorment ells venien a la nostra i nosaltres a la seva. Per baixar d'ambdues vies utilitzarem els rapels de la via Aina.

 Obrint la 1a. tirada.

 El Toni obrint la 2a. tirada.

 Obrint la 3a. tirada.

El Jordi i el Joanet a la R.3 de la Malalts de roca

Puig de Cambre d'Ase occidental. 2.718 m.

Aquest cap de setmana tot la família vam pujar a la Cerdanya. El dissabte varem anar a esquiar a " Le Angles" per tancar la temporada d'esquí i el diumenge pujàvem, sortint de l'aparcament de l'estació d'esquí d'Eina. 1.800m,  el Puig de Cambre d'Ase Occidental 2.718m,  que és el punt més alt de la carena abans de baixar fins la sortida del corredor del Vermicelle .
Aquesta estació, com la majoria de la part francesa, ja fa dies que, tot i tenir molta neu a les pistes, està tancada.
La nostra intenció era provar el material que ens emportarem per Setmana Santa a fer el Toubkal i comprovar si tot estava en perfecte estat de revista. No sabem si per aquelles dates encara hi haurà molta neu a l'Atlas, però ja vam veure que les botes de la Carla no serien les més adients i que els grampons li van fer una bona llaga al taló.
La pujada és molt directa i en menys de 3 hores fèiem  els 900 m de desnivell que hi ha fins el cim, tot i que en alguns llocs la neu era molt tova i obrir traça costava força. De fet vam ser els únics que no portàvem ni esquís de muntanya ni raquetes, i això en alguns moments és una avantatge però en altres, quan la neu s'enfonsa sota els peus, un gran inconvenient.
La carena estava curulla de neu i semblava que estiguéssim fent alta muntanya als Alps.
La baixada es fa en menys d'una hora.
Trobareu el track de la ruta a Wikiloc

 Vista del circ de Cambre d'Ase, la nostra ruta puja per la dreta de la foto.

 Iniciant la pujada per les pistes d'Eina

 l'Aina obrint traça.

 La Carla començava a tenir problemes amb el mal que li feien els grampons.

 

 Arribant al cim.

 La Neus en els metres finals de la carena.

 La  família al complert

"Via dels culés"

Aquest dissabte hem obert amb el Toni la via dels culés, premonició de la victòria que vindria després en el derbi contra l'español.

La via te 4 tirades i en totes elles trobarem plaques molt maques, amb una dificultat general de V grau, tot i que algun pas potser podríem donar-li V+. Només trobarem 2 expansions de progressió que asseguren el tram inicial de la via a on és difícil assegurar-se d’una altre manera. La segona tirada va cercant el millor pas entre la vegetació que hi ha a sobre de la R.1. La tercera tirada puja amb tendència a l’esquerra per anar a trobar un díedre vertical de roca excel·lent i tot seguit flanquejar a la dreta per entrar a la R.3 que farem en un arbre. La 4a. tirada puja per roca excel·lent amb grans fissures que podrem assegurar al gust fins arribar a la carena a on farem reunió d’un parabolt i una savina.

Dades generals.

- Via: “ Via dels culés ”110 m V+,  (V obligat)

- Oberta:  per Joan Baraldés i Toni Alarcón el març del 2014

- Zona: Malanyeu. Paret del Devessó

- Orientació:  Sud

- Equipament:  ponts de roca i 2 parabolts

- Material necessari: 8 cintes exprés. Un joc complert de friends i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on aquestes allunyen.

- Aproximació: Des de l’aparcament del camp de futbol cal seguir la pista que baixa direcció a l’església i seguir-la fins que després de 300m un pista amb senyals de PR ens fan baixar a l’esquerra fins a creuar el torrent per un pont de fusta, allí prendrem un corriol que puja per passar per sota d’una casa. Un cop allí tenim l’opció de seguir les senyals grogues i blanques del PR i baixarem a creuar una  segona riera, sovint seca, i amb una curta pujada ja estarem a peu de les vies.  El peu de la via es troba a uns 40m a l'esquerra de les vies Aina i de la Carla, Total 15 minuts

1a. Tirada. 35 m ( V+) , Inici amb un mur vertical amb roca dubtosa ens porta fina a una placa amb passos fins. Entrem a la reunió cercant el camí entre la vegetació. Equipada amb  ponts de roca i 2 parabolts. R.1 en un parabolt.

2a. Tirada. 25 m (IV), Sortim de la R.1 amb un llarg flanqueig a la dreta per terreny fàcil per anar a cercar una placa molt maca que ens portarà a una feixa. Entrem caminant a la R.2

Trobarem 1 ponts de roca. R.2 en un arbre.

3a. Tirada. 25 m (V) Aquesta tirada te molt bona roca. Els primers metres estan equipats per ponts de roca que ens asseguren i indiquen el camí fins arribar a un marcat diedre que ens farà progressar verticalment fins que, un clar flanqueig a la dreta per terreny fàcil, ens portarà a fer reunió en un arbre. Trobarem diversos ponts de roca i una baga en un boix i podrem reforçar-ho amb friends. R.3 en un arbre.

4a. Tirada. 25 m (V+) Aquesta tirada és la que te la millor roca de la via. Els primers metres pugen en tendència a l’esquerra per a continuació fer una diagonal a la dreta a cercar unes fissures que ens permetran escalar el mur final que torna a ser molt vertical i bonic d’escalar. Trobarem 1 pont de roca a sobre la reunió i podrem reforçar la tirada amb friends. R.4 un parabolt i una savina.

Descens: El farem aprofitant els rapels de la via de la Aina. Per arribar-hi haurem de carenejar uns 25 o 30 metres.

 Equipant el primer tram de la via.

 El Toni sortint de la R.1

 Inici de la 3a. tirada

 Els ponts de roca ens asseguren i marquen el sinuós camí de la via.

 El Toni a la vertical i preciosa placa final

Descobrint una via antiga a la Codolosa.

Aquest dissabte la previsió del temps ens va fer quedar a Montserrat però quan pel matí vam veure que plovisquejava, creguérem que ja no podríem escalar. Finalment però va sortir el sol i vam anar a la Codolosa, a la zona més oriental, a fer les vies "Alimera", "La via de les cabres",  la "Reincidents" i per sorpresa en varem descobrir una que encara ni saviem que existia, i que puja entre les vies Alimera i Reincidents.
La via està equipada amb burils sense plaquetes que costen molt de veure.
Ha resultat ser una nova alternativa a les 4 vies ja existents en aquell pany de paret, poc difícil però interessant ja que cal equipar-la.
A la 1a. tirada únicament hi havia un pont de roca, ara n'hi ha dos. 35m. IV+. La Reunió la farem al costat d'uns matolls.
A la segona tirada hi trobem 3 burils sense plaqueta ( 1 d'ells te un parabolt de 8mm al costat i podem utilitzar-ho com a 1a. reunió) . 25m IV+. Reunió de 3 burils 2 amb plaqueta i un sense.
La 3a. tirada suposem que segueix la línia de la via Alimera. Nosaltres hem obert, deixant únicament un pont de roca, una línia que puja a l'esquerra de la R.2 i que passa per entre uns arbres per trobar una placa d'uns 10m fins arribar a uns altres arbres que ens barren el pas i a on hi farem 3a. reunió. 15m. V-
Un cop travessem la barrera de vegetació, un corriol ascendent ens portarà en 10m a la R.3 de la via Alimera des d'on farem els rapels de baixada.
Material : cal portar un joc de friends per completar les poques assegurances que trobarem.


Inici de la matinal . El Toni fent la via Alimera i el Suñol la via de les cabres.

 El Joanet i el Pany iniciant la segona tirada de la via de les cabres.

 Mentre nosaltres anem descobrint l'itinerari de la via sense nom els companys fan la via Alimera.

El Toni obrint una línia nova a l'esquerra de la R.2 de la via sense nom.

Nosaltres fent la via dels reincidents i el Joanet i el Pany repetint la via sense nom.

 El Toni a la segona tirada de la Reincidents.

 El Pany a la R.2 de la via sense nom i el Joanet pujant pel diedre.

 El Pany sortint de la via sense nom per entre la vegetació.

Roca del Xebret. Via del Diedre.

Aquest dimecres vaig anar amb el Joan, el Toni i el Lambert a la roca del Xebret, que queda a sobre de la Cova de l'Arcada
Per no posar-nos totes dues cordades a la mateixa via, el Lambert i jo vam dirigir-nos a la "via del diedre"
que tot i ser de 6a obligat, vaig pensar que amb estreps i antena me'n sortiria, però no va ser així i després de fer 3 volades intentant el pas de sortida del diedre, vaig desistir de continuar i ens varem retirar.
La primera tirada la vam fer amb la corda a l'esquena ja que és molt fàcil, únicament cal parar atenció amb la roca que és molt dolenta. Arribats a la R.1 hi trobem un espit i una cadena, i com que cal superar una pas d'una panxa, ens calcem els peus de gat i ens encordem per continuar. Uns 15m més amunt trobem una R.2 amb una corda ( passamà) que suposo que ha de servir per abandonar l'esperó pel que pugem i passar a la paret de la nostra esquerra. La veritat és que hi ha molta vegetació i jo prefereixo seguir amunt i anar a buscar la via fent una incursió per la selva.
Un cop a sota la vertical del diedre, comencem a escalar, xapem un espit i arribem a la R.3 que és on comença el diedre.
La tirada del diedre està equipada amb espits força separats però amb la tramposa i l'estrep els vaig xapant fins que arribo al punt a on cal sortir a la placa o intentar entaforar-se a dins d'una xemeneia molt estreta.
Jo prefereixo sortir a la placa però tot i que tinc alguna presa de ma, pels peus son molt petites i acabo caient . ho intento un parell de vegades més amb el mateix resultat i , ja petat de braços, decidim abandonar la via. Per sobre meu hi veia un buril vell i dins la xemeneia un cordino de 4mm.
Si es porta un friend del 4 possiblement es pot col·locar  una mica més amunt del darrer espit al que jo vaig arribar...

 El Joan Asín escalant la primera tirada de la via " Dolce Vita"

 En Lambert arribant al peu del diedre.

El diedre vist des de sota.

Escalant el diedre ( foto Joan Asín)

via "Savinot Ferèstec"

Aquesta vegada amb el Toni i el Joanet ens varem posar a la via "  Savinot Ferèstec", una de les que l'Amadeu va obrir fa molts anys, i que es repeteix molt poc.
La primera tirada està prou equipada ja que hi ha la via A-10 que hi passa pel costat i es poden xapar un parell de bolts d'aquesta via, i la via Neusnidó hi coincideix en els metres finals abans d'arribar a la savina que dona nom a la via i a on es fa la R.1.
La segona tirada ja és una altra cosa. si bé al principi hi trobem 3 pitons i 1 pont de roca, quan la paret es fa més vertical i difícil, no hi ha res més fins poc abans d'arribar a la R.2, a on hi trobarem un pitó. Haurem d'equipar una fissura molt vertical (6a) que ens farà escalar molt concentrats.
La tercera tirada es pot fer per la placa, sense cap assegurança o resseguint una fissura que caldrà equipar, i a on nosaltres hi hem deixat un pitó, només sortir de la R.2, i un pont de roca uns metres més amunt. Un cop fets uns 10m força difícils, entrarem dins una canal molt plena de matolls i arbres i pujarem uns metres més fins a trobar la placa que puja a l'esquerra de la canal. Aquí es pot fer la R.3. Nosaltres, amb tanta vegetació com hi ha, ens vam decantar erroniament a la dreta tot resseguint un esperó que ens va menar fins a una reunió de 2 parabolts i un maillon, que no sabem a quina via pot pertànyer, i uns 5 m més amunt hi vam trobar la R.3 de la via Neusnidó.
Per fer la 4a. tirada vam haver de flanquejar força a l'esquerra per sortir de la via Neusnidó i retrobar la línia de la nostra via que està molt tapada per la vegetació. En aquest tram hi varem deixar 3 o 4 ponts de roca que ajudaran a seguir correctament la línia i que ens portaran a l'esperó final, molt maco i de roca excel.lent, que amb uns 10 m ens deixa al cim i a on farem la R.4 en un arbre.
El descens el podem fer resseguint la cresta i anant a buscar el camí de baixada (PR) o fer el rapel de la Neusnidó que trobarem pujant i resseguint uns 5m. la cresta. Un primer rapel de 35m ens deixarà a la R.3 de la Neusnidó i un rapel de 30m ( massa justos per fer amb una sola corda de 60m )ens deixarà a la R.2 de la Rock Suave, des d'on podem baixar fins a peu de via amb un tercer ràpel de 60m.
Material: Cal portar un joc complert de friends i cintes llargues per llaçar arbres.

La via es repeteix molt poc i la vegetació que et trobes a partir de la R.2 fa que pugui ser difícil seguir la línia per la que van pujar els primers escaladors. Nosaltres hi hem deixat uns quants ponts de roca i un pitó que ajudaran als futurs repetidors.

 Inici de la via una mica brut. a 2m a la dreta de la via Neusnidó.

 Arribant al "Savinot" a on hi farem la R.1 de 3 pitons.

 L'Amadeu Pagès pujant per la via Nadal amb dos companys de Terrasa. Ens comenta que està restaurant aquesta via !!. Segur que si hi fa una bona feina serà una gran classica de la paret .

 El Toni en els primers metres de la segona tirada. Aquesta marxa en diagonal a l'esquerra deixant els parabolts de la Neusnidó a la dreta.

 Escalant els difícils metres finals de la 2a. tirada

 Clavant un pitó a la sortida de la R.2 que es fa aprofitant les branques d'uns arbres.

 Una reunió intermitja dins la canal.

El Toni a l'esquerra fent els metres finals de la via i l'Amadeu i els seus companys a la dreta acabant la via Nadal.

Al mig de les dues hi puja la via Neusnidó.