10 d’abr. 2013

Gorro Frigi. Via del Carles


Ara fa 3 anys vaig anar a fer aquesta via amb l'Eduard, llavors feia poc que l'havien restaurat i em va agradar més que abans, ja que en la part més difícil evita una zona a on les preses estaven ja molt polides. En aquella ocasió jo vaig fer les tirades 1-2 i la 4.
Aquest diumenge el Xavi em va proposar fer una matinal i, després de parlar de diverses opcions, vam triar aquesta via. Un cop a peu de via li vaig proposar al Xavi que fes ell les dues primeres tirades i així jo podria fer de primer la 3a. i 5a. que l'altre vegada vaig fer de segon. Com que portavem una corda de 70m no va tenir problemes per arribar a la R.2. Jo vaig fer la 3a tirada i, quan vaig arribar als passos més verticals, vaig anar massa a l'esquerra i em va costar recuperar la línia i pujar sense agafar-me a la cinta. Son 3 o 4 metres molt verticals però amb presa suficient com per fer-los en lliure si no t'emboliques!!
A l'esquerra d'aquests metres hi vaig trobar uns burils vells que devien ser de la via Snoopy, una via poc repetida a causa del seu equipament tant vell.
Les altres tuirades son fàcils i ens permeten anar guanyant metres tot gaudint de l'excel·lent roca d'aquesta paret.
Mentre pujàvem vam veure com una colla de gent, encapçalats pel Ramon Maeso, feien equilibris en una cinta que unia l'ermita de St. Antoni amb el Cavall Bernat. Realment espectacular !! Llastima que estiguéssim tant lluny i que no ho poguéssim veure més bé.
Via molt recomanable.
 El Xavi enllaçant les dues primeres tirades.

 A la R3. un cop superats els passos més difícils.

El Xavi gaudint de la roca excel·lent del Gorro Frigi.

Mirant de lluny els equilibris que feien a la zona del Cavall Bernat.



Foto-cim







1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

El Gorro frigi sempre deixa satisfet! el muret de la tercera tirada se les porta sí!