16 de març 2015

La Pepa ha crescut



Aquest dissabte la previsió de la meteo era dolenta per tot Catalunya encara que a ponent semblava que la cosa aguantaria. Amb l'esperança que a les terres de Lleida hi poguéssim escalar, vam decidir tornar a l'Abella de la Conca a repetir la via que havíem obert feia 15 dies, i a  continuació netejar una línia que volem obrir properament i que pujarà per la seva dreta.
Un cop a peu de paret feia un dia clar i asoleiat de manera que deixem els polars  i comencem a escalar lleugers de roba i sense el pes del trepant i el martell per poder gaudir de l'escalada anant més lleugers que quan vam obrir la via. Pot-ser és amor de pares però trobem que totes les tirades son prou boniques, especialment la tercera.
Algú que ha repetit la via  s'ha endut els maillons que havíem deixat a la R.2 i R.4.
Quan arribem a la R.3, al darrera d'una cordada que havia començat per la via Mariquita Pérez però que es va passar a la nostra via per fer la darrera tirada, comença a bufar un vent fred i gelat que ens fa tremolar de valent. Arribem a la R.4 i deixem un nou maillon per fer el rapel i baixar netejant una fissura per la que volem obrir la propera via. De sobte apareixen un núvols negres i en pocs moments es posa a nevar. Deixem la feina per un altre dia i anem a deixar els estris al cotxe, però de nou surt el sol i la fortuna ens regala unes hores més de bon temps per escalar. Amb aquest finestra de bon temps decidim equipar el mur de la part baixa de la via per afegir així una curta tirada més a la via, i també ho aprofitem per començar a netejar i equipar el que serà l'inici de la propera via, uns 15 m. a la dreta d'aquesta.
Continuarà

 Superant els metres inicials de la primera tirada.

 El Toni a la curta però bonica placa de la segona tirada.

 La bonica placa de la 3a. tirada

 Iniciant la  difícil 4a. tirada.

 De sobte uns núvols tapen el cel i ens cau a sobre una petita nevada.


Amb el cel seré, equipem una placa del peu de la paret i afegim 10 m. més a la via.

Cap comentari: