Agulles. La Botaruda del Gra i l'Agulla de les Dues Puntes

Aquest dissabte amb el Xavi varem anar a Agulles a veure les vies que s'han equipat a la Boteruda del Gra i a les seves veïnes.
La que suposo que és la via Dipankasa ha estat reequipada amb parabolts, i tot i que li manquen repeticions per tal de sanejar una mica la roca de llastretes que poden saltar, surt una via força maca.
La via comença en el mateix punt que l'Aresta Brucs ( espit vell a peu de via) però cal flanquejar uns 5m a la dreta a buscar un desplom a on hi veiem un parabolt. Els altres parabolts es veuen un cop estàs a la via.
Els primers metres son més verticals i finets del que semblen a primera vista.
En els metres finals i a la dreta d'aquesta via, hi puja una via nova, equipada pel Joan Miquel Dalmau, que caldrà anar a provar.

Primers metres a de la via. Uns passos molt finets de V+ que es poden fer en A0.

Aquesta foto ens la va fer el Jaume des de la via "Baby" de la bessona inferior.

Foto feta al Jaume i al Josep tot fent la "Baby"


El Xavi arribant a la R2.

Preparant el rapel amb l'aresta gam del Bisbe al fons.

Tot seguit varem continuar pel camí que travessa la zona d'agulles i pocs metres després arribem a l'Agulla de les Dues Puntes.
Aquí també hi veiem varies vies equipades amb parabolts i ens posem a una de la cara Sud- Est que fa bona pinta.
Son vies de 35m que comencen amb uns metres de V i a mesura que es va guanyant alçada, van perdent dificultat. Molt interessants.
Un cop a dalt aprofito per anar fins la segona punta de l'agulla i veure la paret de la cara nord.
A la cara Est també hi pugen 3 vies més equipades amb espits. Al fer el rapel vaig mirant la línia d'aquestes vies i un cop abaix en faig una en top rope. Aquestes vies tenen uns metres de 6a i el espits força allunyats. Vies interessants de fer.


El Xavi a la primera punta de l'agulla.

Camping. La Granota. Via "Que Pum Que Pam"

Ressenya del bloc de l'Eduard.

Aquest dimecres hem fet dues cordades per pujar la Granota. El Toni i el Lambert, han fet la Pique Longue i amb el Joan Asin he fet una via que m'havien dit que era força dura i que tenia a la llista però no trobava el moment de fer-la.
La veritat és que la dificultat de la via es concentra en els primers metres de la via, amb una sortida molt difícil, però que es pot fer bé amb A0. La resta de la via te passos difícils però hi ha bona presa i es fan bé.
Via Molt Recomanable que es pot allargar amb dues tirades del zocol( nosaltres aquesta vegada no ho varem fer) i amb les dues molt maques de dalt, que son de la via Pique Longue.


Per no trencar la tradició, la part difícil de la via la fa el Joan Asin !!

El Joan a la R1 i la cordada de la Pique Longue pujant a la nostra esquerra

Fent la segona tirada. Arribats al sostre cal flanquejar a l'esquerra i trobarem un parabolt que al principi no es veu. Podem posar algun friend a la fissura.

El Joan sortint del flanqueig del sostre i el Lambert seguint-lo per la seva via. Aquí les dues vies van uns metres juntes i comparteixen reunió.

El Joan en els passos de V+ de la 3a. tirada

El Joan em va demanar fer de primer la 4a tirada ( 6a) li agrada patir !!! i jo soc molt generós davant les dificultats.

Fent la 4a. tirada, que aquesta vegada em va sortir molt bé.

Iniciant la 5a. i darrera tirada.

Arribant al cim de l'agulla. Tirada molt maca. S'han renovat algun dels cargols dels espits del cim que ja estaven molt atrotinats.

Com que no varem estar junt al cim, aquesta vegada la foto és de peu de via.

Agulles. Bessona superior. via Atardeceres.

El dissabte, amb el Joan Asin i el Ramon varem anar a Agulles a fer aquesta via que feia anys que tenia a la llista. Un cop iniciada l'escalada van arribar el Jordi i el Quiqui i també s'hi van apuntar.
Ressenya treta del bloc del Joan Asin.

La via ha estat recentment reequipada amb bolts, que continuen estant tant separats com ho estaven els antics espits.
La primera tirada, vista des del peu de via, sembla molt fàcil, però un cop hi ets posat et trobes amb preses petites i les assegurances molt lluny, per tant cal anar en compte i escalar amb cura els primers 20m. que son de V grau.
Es pot llaçar la branca d'un arbre per assegurar l'escalada fins el primer bolt.
La segona tirada te únicament un pas vertical que està assegurat amb un bolt que cal deixar força a la dreta.
La tercera tirada és mes fàcil, amb la roca una mica trencada i a on es pot posar algun friend.
La darrera tirada te el pas clau de la via. Arribar al primer bolt és molt difícil i exposat. Si com jo no aneu molt forts, cal portar alguna antena o tramposa que t'ajudi arribar a xapar-lo.
La sortida del tram d'artificial és molt vertical però te bona presa i es fa bé.

Via molt recomanable.
Cal escalar molt entre les assegurances de les 3 primeres tirades i te una pas molt difícil que trenca amb l'armonia de la via. Hi ha qui diu que, quan es va obrir la via, hi havia un pitó abans de a on ara ja el primer bolt i que amb una caiguda es va arrencar, això feia menys exposada l'inici de la darrera tirada.

Un parabolt situat un metre per sota del primer que hi ha, a on potser hi havia el pitó, faria més homogènia la via.

Inici de la via. El Ramon a llaçat un arbre per arribar al primer bolt

artificial de la 4a. tirada. La 3a. Reunió és molt amplia i còmoda.

Arribant al cim amb el refugi i la Miranda de les Boïgues al darrera.

Els tres membres de la cordada.

Al cim de l'agulla hi trobem una plaqueta molt curiosa que està reforçada artesanalment.

Les dues cordades al cim.

Gorros.Trencabarrals

Ressenya treta del bloc del Jaume

El Divendres amb el Jaume varem fer una via d'esportiva que puja per la cara sud-est del Trencabarrals. Per arribar-hi sols cal resseguir la paret des del camí i uns 15m més avall comença la via. Està equipada amb parabolts i alguna xapa està pintada de colors vermell o verd.
Passada una primera reunió a 15 mtres, a la meitat de la segona tirada, et trobes amb dues possibilitats de continuació. La línia de bolts ( de 8mm) de l'esquerra és més difícil i acaba en una reunió penjada a la que no hi vaig veure la continuïtat. La línia de la dreta, et porta a una reunió que et permet continuar amunt fins el llavi/ replà que hi ha a la darrera tirada. Es pot enllaçar amb el diedre de la via normal, pel qual cal portar friends i bagues per assegurar la tirada , i que te la roca una mica trencada.

Una molt bona convinació pot ser fer les dues tirades d'aquesta via( que pot quedar en una de 40m) i la darrera de la Sonata Blue que és molt maca.

A l'esquerra d'aquesta via s'hi està obrint una altra via equipada amb espits.

En els passos verticals de la segona tirada.

"Trepitjant" la Prenyada al rapelar la via.

Magdalena Inferior. via Sebastià Patiño.

Fa un parell o tres d'anys vaig començar aquesta via però al arribar a la meitat de la segona tirada, en el tram on la via es més vertical, la vaig abandonar sortint per la dreta ja que no veia cap mes espit cap a on continuar. Uns dies més tard i vaig tornar rapelant la via i llavors vaig descobrir un cap de buril a uns 7m per sobre de la gran fissura horitzontal i hi vaig colocar una plaqueta recuperable per tal de fer-lo més visible i així trobar-lo quan tornés a fer-la.
Fins ara no havia tingut oportunitat de fer-ho i per les piades que he llegit durant aquest temps, la plaqueta ha servit a alguns escaladors a no fer tants metres sense cap assegurança però, com que també costava de veure, alguns han patit força fent molts metres sense trobar res.
Aprofitant que estàvem restaurant la via Mingo Arenas, hem colocat un parabolt al costat del cap de buril i ara ja es veu una mica millor per on va la via.
Tot i això les assegurances estan força allunyades i algun espit encara costa de veure i per tant de trobar.
Les reunions originals de la via es fan sobre 2 espits. Ara però es pot fer la 1a reunió 10 m més amunt, aprofitant els parabolts de la Mingo Arenes ( 50m des del peu de via) i si es porten cordes de 60m es poden enllaçar les dues ultimes tirades quedant una tirada de 50m o de 55m segons a quina reunió del cim et vulguis aturar.
Via MOLT recomanable. Per mi la més maca de les que hi ha en aquest pany de paret.
La segona tirada, que espanta una mica quan veus la seva verticalitat, te unes preses brutals i ara és més fàcil trobar la assegurança clau de la via, la que feia desistir a algunes cordades de continuar.

Gorros. via Mingo Arenas/ Sorolla

Després de la restauració d'algunes de les assegurances de la via que va fer el Toni, el dissabte varem anar a fer-ne la repetició.
El problema d'aquesta via, a part de que alguns els burils i espits eren molt vells i estaven deteriorats ( no tots), era que un cop a la 1a reunió no es veia per a on anava la via. Cal fer un flanqueig en diagonal a l'esquerra, per després pujar verticalment. Alguns dels parabolts nous es poden veure millor que els antics burils i aixó facilita seguir la línia de la via.

Aquesta via és una altre petita joia de la paret de la Magdalena inferior, amb una primera tirada fàcil i bonica però amb roca una mica trencada( varem fer caure força llastres inestables), una segona tirada molt maca i vertical però que no es massa difícil en cap moment, i una tercera tirada fàcil que acaba ajuntant-se amb les altres vies de més a la dreta.

Via molt recomanable. Està ben assegurada tot i que te els burils o parabolts una mica separats

L'inici de la via es troba un cop s'han pujat uns 8 0 10 graons de les escales de Jacob.


El Toni a la R1, i una cordada per sobre d'ell fent la Sebastià Patiño.

El peu de via i el recorregut de la primera tirada vista des de la R1

Inici de la segona tirada.


Pot caresteristic que trobarem uns metres per sobre de la sortida de la R2


El Toni a sobre del pot. A la 3a. tirada

Malanyeu. Via Aina

Aquest estiu he estat equipant una nova via a Malanyeu. La setmana passada vaig convencer al Jordi Martinez perquè m'acompanyés a obrir els darrers metres de la via que tenia pendents i ara ja està acabada i es diu "Aina".

És una via senzilla, sense cap pretensió i que es fa molt rapidament, ja que amb 1h i poc més ja ets a dalt i per tant es pot complementar amb d'altres de la zona.

Després de la feina de neteja de blocs inestables i branques que entorpien el pas, la via ha quedat, especialment la primera tirada, plena de sorra que potser molestarà als repetidors que hi vagin aquests primers dies.
La via està equipada amb bolts, tot i que cal portar friends per aquells trams a on les fisures permeten una fàcil autoprotecció. En la darrera tirada hi ha un tascó que, al no poder-lo recuperar, l'hi varem deixar en la primera repetició de la via que vaig fer aquest diumenge amb la meva filla Aina.
Cada tirada veu trencada la continuitat de l'escalada ja que hi ha feixes que tallen la paret, tot i això, hi ha trams molt macos que et permeten fer una escalada en conjunt força interessant i variada.
La dificultat més gran la trobem en un pas de 6a- a la segona tirada però que també es pot fer en A0.
En els darrers metres de la 2a tirada i en la 3a. és a on haurem de posar més friends, però trobareu moltes fisures per fer-ho.
A peu de via hi trobareu us parabolt de color blau i el nom de la via que indiquen l'nici de l'escalada.
Les tres reunions estan equipades per rapelar. Per evitar que les cordes s'enboliquin quan feu el descens, jo recomano fer 3 rapels. 1 de 20m, 1 de 30m i un darrer de 40m.
Si aneu amb 2 cordes de 60m, podeu fer els dos primers amb una sola corda.
Esperò que la via Aina us agradi i que em feu arribar els vostres comentaris.

Peu de via.


Inici de la via i traçat de la 1a. tirada.

L'Aina arribant a la R.

l'Aina ens els darrers metres de la 3a. tirada