Paret de Sant Jeroni. Via Canet-Rosales-Alonso

 

El dissabte volíem anar a buscar l'ombra per escalar i jo tenia una via pendent a la llista que semblava que podia satisfer les nostres necessitats. Amb una aproximació d'una hora i quart des de Santa Cecília, i amb l'esquena ben suada, ens vam plantar a peu de via. Per arribar-hi cal seguir les senyals grogues que porten a Sant Jeroni i poc després  de passar les atalaies, i quan el camí comença a planejar, trobem una torrentera a on el camí ha desaparegut per una esllavissada de les darreres pluges. Cal pujar per aquesta torrentera, al principi per dins i més amunt per la seva dreta, fins a trobar-nos la paret i llavors anirem uns 50metres a la nostra dreta i ja veurem la nostra via.
La via va ser restaurada substituint algun buril per parabolts però encara hi trobarem caps de burils a on ens farà falta alguna plaqueta recuperable. Algun friends petits i mitjans ens ajudaran a assegurar algun tram poc equipat, especialment el de la 4a. tirada.
Jo portava la ressenya que penjo més amunt i que m'havia baixat de la xarxa fa temps ( m'haureu de disculpar però no en recordo l'autor i no el puc citar) i la veritat és que  vaig trobar la via més difícil del que em suposava. He marcat en color groc el grau que jo vaig trobar i que com sempre és una opinió molt personal i subjectiva.

1a tirada. 40m 1 parabolt. Roca trencada que incrementa la dificultat d'aquesta tirada al no deixar-te refiar de les preses que vas trobant . Podrem llaçar un parell d'arbustos abans d'arribar a la R.1

2a. tirada: 30 m. 4 parabolts i 4 burils. La sortida de la reunió és molt fina, però tot i nos estar assegurada, una fissura ens permet col·locar un friend. Més amunt les assegurances costen de veure ja que, un cop superats els 12 primers metres, cal anar clarament a la dreta. Trobarem parabolts i burils vells, amb i sense plaqueta.

3a. tirada.35m. 1 bolt, 1 pitó i 3 burils. Sortim de la Reunió a cercar una fissura que es veu molt desplomada. Trobarem una clau molt vell i dos burils amb un parabolt al costat. El pas t'escup molt enfora i un A0 et permet situar-te i fer un pas que et posa dins la fisura. Cal trobar un bon peu per poder-ne sortir i pujar tot i la sabina que dificulta l'avanç. Més amunt trobem dos burils junts i res més fins arribar la reunió que, tot i ser fàcil, te trams de roca trencada que la fan exposada.

4a. tirada.35m. 2 parabolts i 1 pitó.Sortim amb uns primers metres fàcils fins que arribem al diedre i comença la verticalitat. 1 primer parabolt assegura aquest metres inicials i quan arribem al segon parabolt la dificultat s'incrementa i, alguna presa poc fiable ( que va acabar caient) fan que calgui anar molt concentrat, i en el meu cas pujant amb l'antena i algun pas d'estreps, ajudat per un alien gris que es pot col·locar en un forat de la fissura. Arribar al pitó també costa però amb l'antena el podem caçar. A partir d'aquí el diedre perd verticalitat i dificultat però no trobarem cap més assegurança fins la reunió.

La via acaba a la R.4 des d'on és hi ha una instal.lació per rapelar. Nosaltres vam grimpar fins arribar al cim de l'agulla a on hi ha una petita sabina amb una cinta plana i dos cordinos vells que et permeten fer el rapel de 8m fins la canal i escalar els 15m de la placa / fissura del davant, amb passos finets i relliscosos al seu inici, i a on no hi ha cap assegurança.
Un cop a dalt grimparem per superat dos bonys i poder entrar al bosc que ens deixarà al camí de Sant Jeroni. Nosaltres vam baixar per la canal de Sant Jeroni, que al meu parer és cada cop més perillosa per les roques de les esllavissades que encara s'aguanten a la paret i que poden caure en qualsevol moment.

Una via clàssica més a la llista de vies fetes, que et permet gaudir d'un entorn esplendorós  i que vaig trobar, tot i la restauració amb parabolts, més difícil i exposada del que em pensava.

 Escalant la 1a tirada abans d'arribar a l'únic parabolt que trobarem.

 Vista de la segona tirada des de la R.1

Un dels burils vells que trobem a la segona tirada.

 Inici de la 3a. tirada. Si us hi fixeu la cinta que està xapada en el parabolt que el company te als peus s'ha posat de costat i en cas de caiguda hauria treballat malament......

 Escalant el difícil diedre de la 4a. tirada.

 Els companys fent la 4a. tirada


 La nostra cordada al cim de l'agulla esperant als companys que estan a la R.4

Foto feta des de la R.4 amb un company que ha anat grimpant fins el cim de l'agulla i el Toni, que ja ha fet el rapel, escalant la paret del davant fins el collet. Després vam continuar grimpant pel llom que li queda a la seva esquerra.

Foto feta un cop escalada la que seria la 5a. tirada, amb els companys abans de fer el rapel des de la sabina petita que tenen al darrera.

Grimpant pels ressalts fàcils que ens portaran fins aprop del camí de Sant Jeroni que veiem ple de turistes al darrera

foto-cordada

La Rampa

Aquest dimecres per la tarda amb el Xavi teníem la intenció de fer la via de " La Rampa" fins a dalt, que son 6 tirades, però l'inici de la pluja ens va fer desistir i només vam escalar les 4 primeres tirades i varem deixar les dues tirades de la part de dalt, que son molt maques, per la propera tarda que anem a la Codolosa

1a. tirada. 25 m. 1 espit . Només te una pas molt difícil a l'entrada de la via si comences per una fissura desplomada, ( evitable entrant per l'esquerra) la resta és una rampa de III./IV
2a. tirada 25m. aquesta te els passos més difícils de la via. 6a( Ao/V+). Està molt assegurada i és maca
3a. tirada 20 m. Aquesta puja per un diedre de IV+ assegurat amb 4 espits i amb roca molt bona. És pot enllaçar amb la següent
4a. tirada 15m.3 espits Magnifica placa de Vº amb roca excel·lent. En aquesta hi ha un punt a on els espits allunyen, però es pot posar un alien vermell en una fissura que hi ha.

Via recomanable

El Xavi en els passos de 6a de la 2a. tirada

Roca Narieda. via "Xelo Bam"

Aquest dissabte vaig pujar a l'Alt Urgell amb el Xavi a repetir aquesta via, que ell encara no havia fet, i que jo recordava com a molt maca. La idea era escalar a l'ombra per evitar les fortes temperatures que s'anunciaven, però com que vam arribar a peu de paret ben passades les 9 del matí, el sol ens va tocar a les dues primeres tirades i ja ens va fer suar de valent. Per sort la següents tirades estaven a l'ombra i no va ser fins a la part alta que el sol ens va tornar a picar, però ja ens va acompanyar tota l'estona fins que vam acabar la via, durant el descens i fins arribar al cotxe. La veritat és que vam quedar ben deshidratats!!

 La via és molt maca i la roca sol ser bona en tot el recorregut. Hi ha algun clau de via que ha desaparegut, com ara el de la sortida de la R.2 i que t'obliga a posar un tasconet per assegurar un pas molt difícil.

Jo he posat, a la ressenya que he penjat a sobre, el grau de dificultat que hi vaig trobar, però això és molt personal i subjectiu ja que l'he trobat més difícil que la primera vegada que la vaig escalar... l'edat que no perdona o la calor que em va cremar el motor !!

Com que la primera vegada que vaig fer la via em va tocar fer les tirades sanats, aquesta vegada em vaig demanar les parells i així vaig arribar a la 8a tirada a on un cop superat el clau "ronyós" de la part alta del diedre  no vaig saber fer el pas i vaig baixar perquè acabés la tirada el Xavi i això feu que a mi em tornés a tocar l'artificial de la 9 .

Material: La via esta força equipada per cal portar una mica de tot i segur que ho farem servir.

Descens: un cop a la darrera reunió hem de cercar fites que ens portaran muntanya amunt i, resseguint força aprop la paret de la cara nord, arribarem a un punt a on baixarem per fer una petita pujada final i agafar el corriol que ens portarà a la pista i al cotxe. Total 1hi 15' de retorn un cop acabada la via.

El Xavi iniciant la via encara a l'ombra.

Iniciant la 2a tirada amb el sol que ens feia la gitza !!

Integral a la Codolosa. Indignats -Rampa- Balcó

El divendres per la tarda varem anar amb l'Aina a escalar a l'ombra de la Codolosa. Arribar fins a peu de paret ens va fer suar de valent perquè la calor apretava molt, però un cop allí l'ombra i l'aire fresc que hi passava ens va regalar amb una temperatura fresca que ens va fer gaudir d'alló més de l'escalada.
Aquesta vegada voliem fer una integral de la Codolosa, unint la via dels Indignats i la part alta de la Rampa i del balcó de la Codolosa, i fer una escalada de 140m.

Començo la primera tirada de la via indignats que, tot i que no és difícil, te els 4 parabolts que asseguren la tirada molt separats i et fa escalar amb precaució.
La segona tirada te uns passos molt fins a la sortida i m'ho he de mirar varies vegades abans de fer el pas sense caure en la tentació d'agafar-me a la cinta. Quan l'Aina arriba a la R.2 em comenta que la sortida no l'ha trobat difícil i que no n'hi havia per tant !!!
Amb la moral d'escalador per terra i amb l'orgull de pare pels aires,  la repto a que faci ella la següent tirada que també te una sortida molt fina.
L'Aina tot i patir una mica per arribar al segon parabolt, fa de primera la 3a. tirada i jo pujo al darrera també patint en els primers passos, a on cal refiar-se de l'adherència dels peus.

Caminem uns 80 metres fins a trobar la 1a. tirada de la part superior de la Rampa.
Faig aquesta tirada, que comença fineta i exposada col·locant un tricam i un parell de friends per arribar al primer espit que està a uns 8 o 10m del terra. La continuació ja és més fàcil i trobes dos espits més i una possible reunió que no fem. Continuo caminant i grimpant fins arribar al mur final a on faig reunió a la via del Balcó de la Codolosa, ja que volem acabar per aquesta via.
La darrera tirada te un tram que desploma una mica i que m'obliga a fer un pas d'A0 i un d'estreps. Superat aquest punt la tirada continua vertical però ja més fàcil fins a la reunió cimera.
En aquesta tirada l'Aina, que no està acostumada a fer Ae.,  pateix molt i queda esgotada de braços. Haurem de fer practiques per millorar això !!
Una tarda ben aprofitada i que acabem tot sopant a la Vinya Nova amb la resta de la familia per celebrar que les dues filles ja han acabat el curs i que tot va molt bé.

 Escalant a l'ombra a la primera tirada de la Indignats.

 L'Aina muntant la R.3 després d'haver fet de primera aquesta tirada.

 Iniciant la part superior de la Rampa.

 La darrera moda de com portar el casc !!!

Trilogia de vies a Gorros

Un dimecres més que podem anar a escalar per la tarda, aquesta vegada amb el David, i ell ja  pot dir que  te 3 vies més al sarró.
Comencem per "la Directissima" a la Gorra Marinera, continuem per la via "Apia" a la Magdalena inferior i acabem per la "Garcia Lorca" que puja a la mateixa agulla, al costat del rapel.
Una tarda ben aprofitada, amb una temperatura fresca !! que ens obliga a posar-nos roba per no passar fred i que s'acaba a 2/4 de 10  i per tant ens estalviem de pagar l'aparcament !!

 Iniciant la via "Directissima" a la Gorra Marinera.

 Primera tirada de la via Apia a la Magdalena Inferior.

El mur, aeri i  una mica descompost, de la via "Garcia Lorca" a la Magdalena Inferior.

 

foto-cordada-cim

esportiva als Graus

Ahir a la tarda vaig sortir amb el Xavi a fer esportiva als Graus i això em va permetre: tibar fort, acabar amb els braços petats, fer passos difícils, adonar-me que els graus estan molt ajustats i que a mi cada dia em costa més fer "dificultat" (4c,  5c , 6a....) en definitiva que ja no se que pensar ni a que dedicar-me....
Vam començar per la via " Aprop" de l'agulla dels marges, un 4c que ara està molt equipat amb parabolts i que ens va semblar molt més...., però com que era la primera de la tarda penses que encara estàs fred i que la següent anirà millor.
Pugem uns metres i ens instal.lem a la placa Sioux i la cosa no canvia gaire, els 5c semblen més durs i els braços comencen a cremar, els dits a obrir-se i tot i gaudir de l'escalada, la moral cau una mica per terra...
Torno a casa amb la certesa de que m'he de dedicar a via llarga i més fàcil per recuperar la moral perduda. Així que amb el Xavi quedem per anar aquest dissabte a fer l'esperó Xelo Bam a roca Narieda, que ell encara no l'ha fet i que jo ja el vaig escalar  fa anys i em va agradar molt.

Iniciació a l'escalada

Aquest dissabte no podíem anar a escalar gaire lluny ja que teníem entrades per anar tota la familia al concert per la llibertat del camp nou.
Així que vaig desestimar la proposta d'acompanyar als companys habituals i amb el Joan, que feia uns quants dies va fer la seva primera escalada als Graus, varem anar a la Codolosa a fer aquest parell de vies de 3 tirades i així poder-li ensenyar com muntar reunió i a rapelar la via.
Tot i que la calor ja ens va torrar una mica, vam poder escalar prou bé i arribar a casa amb temps suficient per dinar , refrescar-nos i anar al concert. " Una nit històrica pel nostre país"

 El Joan a la 2a tirada de "la via de les cabres"

 El Joan fent de primer a la 3a. tirada de la via "Alimera"

 Aprenent a rapelar !!

 Tota la família al camp nou. Hem fet historia !!!