Cara Oest del Serrat del Muntaner.

 Aquest dissabte volíem pujar al Pedraforca a escalar però la previsió de mal temps ens va fer quedar a Montserrat. Com que pel matí el sol apretava de valent, vam cercar una zona a l'ombra, en concret la cara Oest del Serrat del Muntaner.
Mentre el Toni i jo feiem la via Abierto hasta el atardecer, el Jordi i el Joanet feien la via Black Sad que puja a la seva dreta.

Un cop acabada la nostra via, i veient que la lunes al sol estava ocupada per dues cordades, ens varem posar al darrera dels nostres companys per fer la Black Sad que és força més difícil i que vam poder fer a base de molts A0.
Un cop acabada aquesta segona via, ens varem voler donar un descans i fer la via normal del frare baix, que encara no haviem fet mai i que, sense ser difícil,  és molt espectacular pel pas en que cal anar d'una paret a l'altre.
En definitiva una matinal ben aprofitada.

 Inici de la via Abierto hasta el atardecer.

 Inici de la 2a. tirtada.

 Superat el pas clau de la via.

 El Jordi a la via Black Sad.

 El Joanet a la segona tirada de la Black Sad

 Tercera tirada de la via Abierto hasta el atardecer.

 Inici de la Black Sad.

 El Toni a la segona tirada i el Jordi damunt seu.

3a. tirada de la Black Sad, un cop superat el pas clau de la sortida de la R.2.

 Tirada per arribar a la feixa a on comença la Normal del Frare Baix.

 Inici de la normal

Fent el pas espectacular per anar de la placa a l'agulla.

La cordada que feia la via del nostre costat.

 Reunió en el rapel. Els escaladors de l'altre via al nostre darrera assegurant des de la savina del cim.

Magdalena inferior i Miranda de les Magdalenes. vies "Rataplan i Dokpas"

Aquest dimecres tarda vam tornar a Gorros per poder escalar a l'ombra. Després de valorar diverses propostes, el Joan em van dir que feia molt temps que no repetien la Rataplan i a mi em va semblar bé anar a repetir aquesta via que només te un però, la roca de la primera tirada, que es lletjota i de preses arrodonides i no massa abundants, en canvi les dues de dalt son un festival de bona roca, preses magnifiques i grans, i amb la verticalitat prou accentuada com per fer-te gaudir de valent de l'escalada d'aquesta agulla.
Un cop rapelada la via ens volíem posar a la Quebratahuesos, però als companys els va semblar que ja era un pel tard i ens varem decidir per fer dues vies fàcils i ràpides a la Miranda de les Magdalenes.
Així mentre el Toni i jo feiem la via " Dokpas", el Joan feia en "solo" la via " Niagara falls"

Miranda de Sant Joan

Aquest diumenge per la tarda vaig anar amb la meva filla Aina a escalar a Montserrat. Com que feia força calor vam pujar amb el funicular a Sant Joan i varem escollir una via a l'ombra, en concret a la Miranda de Sant Joan.
Vam iniciar l'escalada per una via de les que es van equipar com a escola d'escalada i que surt del mateix camí.
Les vies de la Federació estan molt equipades, ja que estan pensades per fer-hi cursets. Son vies discontínues ja que tenen passos puntuals difícils i trams molt fàcils.

La via, que no sabem del cert si és la "Sala-Baques" o una del Joan Belego, és molt maca, està ben assegurada amb parabolts, però te una primera tirada molt fàcil. Fou per això que nosaltres varem canviar el recorregut entrant per una de les vies equipades per la FEEC que te més dificultat quedant així una escalada més complerta. Un cop a la R1 es fa un flanqueig a l'esquerra assegurats per un passamà que travessa tota la Miranda i que ens deixa a la R1. de la nostra via.

La 1a. tirada de la via de la FEEC te un pas molt difícil, crec que ha petat alguna presa ja que es veu descrostada, i cal fer una tibada molt forta o bé A0.
la 1a. tirada de l'altre via també te una sortida molt desplomada a on ens caldrà posar-hi l'estrep per fer els primers passos. la continuació és vertical però assequible.
La 2a. tirada és força més fàcil i molt assegurada.
Descens desgrimpant per la cara Nord.

A continuació vam baixar al camí de Sant Joan a Sant Jeroni, i vam fer la 1a tirada d'una de les vies de la Gorra Marinera per tal que l'Aina anés de primera.
Tarda amb temperatura molt agradable i molt ben aprofitada.

 A la via de la FEEC amb els turistes a peu de via.

 Flanqueig a buscar la via que va per l'aresta.

 l'Aina arribant a la R.2

 l'Aina assegurant des de la R.2.

 Foto-cim.

 Escalant a la Gorra Marinera.

Sant Llorenç de Montgai. La Formiguera. via " Los Chichos"

Aquest dissabte ens varem arriscar a morir de calor anant a la Formiguera, però la sort ens va acompanyar i uns quants núvols van tapar intermitentment el cel fent possible que escaléssim amb una certa comoditat.
Les vies escollides eren " los Chichos", la darrera de la factoria dels galls de Lleida, i l'Aberroncho que jo ja havia escalat però el Toni encara no. Alhora el Jordi i el Joanet anaven a fer la Diablillos a l'esperó Ramacha.

Los Chichos.

1a. tirada curta i fàcil excepte un pas molt atlètic en el qual, si no ets prou alt per arribar a les bones preses de més amunt, pot resultar força difícil. Podem posar un friend per millorar l'assegurament en el primer tram.

2a. tirada. Esperonet fàcil i de roca delicada, que ha estat sanejat però en el que cal tenir cura de controlar a on t'agafes.

3a. tirada És tracta d'un canvi de reunió en la qual únicament escalarem un pas fàcil de 2m assegurat.

4a. tirada. La més difícil, jo crec que te uns quants passos de 6a que ens van obligar a fer algun A0. tota la tirada és molt sostinguda i no et deixa relaxar fins arribar al cim.

Via equipada.


Un cop feta la via vam fer un rapel de 30m i van escalar la 3a. tirada de la via els 50 del Guti, que puja a la dreta i que és molt bona. Te uns primers metres molt finets i difícils, i la resta son per xalar.

Tornem a rapelar i anem a la R.1 de la via Aberroncho i fem les dues tirades finals. La 2a. és molt fàcil i la 3a. és realment bona, amb passos molt verticals de V+ ( 6a-) però amb unes preses molt bones.
Molt recomanable.
Finalment, i gràcies a que els núvols ens tapaven una mica el sol, encara vam fer la darrera tirada de la via Savina Wall, que també és molt maca.

matinal ben aprofitada.

 Primers metres de la via los Chichos.

 Sortida de la R.1. fent l'únic pas una mica vertical d'aquesta tirada.

El Toni a l'inici de les dificultats de la darrera tirada.

Escalant la darrera tirada de la via els 50 del Guti.

2a. tirada de la via Aberroncho.

El Toni a la vertical i bonissima darrera tirada de l'Aberroncho.

Escalant la via Savina wall

Rubies. "Dues birres i unes braves"

Ressenya del Llorenç. 
Jo he trobat el grau ajustat en algun punt i he posat al costat el que a mi em sembla que te ( opinió totalment subjectiva )

Aquest dissabte varem tornar a Vilanova de Meià amb la intenció d'escalar a la zona del Pas Nou, però un cop a peu de paret veiem que la pluja del dia anterior la ha deixat ben xopa i que baixa aigua per tot arreu .... Així que després de diverses propostes decidíem tornar a pujar a Rubies a on jo encara hi tinc vies per fer.
El Toni i jo ens varem dirigir a  fer la via del Llorenç " Dues birres i unes braves" i el Jordi, el Joanet i el Pani anaven a repetir la via " Festival eròtic"

La 1a. tirada comença per un diedre i un cop fets uns 20m fa un flanqueig a l'esquerra per anar a buscar una còmoda lleixa a on fa una reunió d'un parabolt i un ferro casolà. Aquesta tirada no és difícil però te algun pas força vertical.

La 2a. tirada comença per terreny trencat i de seguida passa a una placa a on hi trobarem dos trams molt difícils, amb poca presa de peu i a on caldrà decisió per continuar amunt. Farem reunió a sobre d'un arbre.

La 3a. tirada te una sortida una mica exposada fins arribar al 1r. espit. Més amunt ens fa fer un flanqueig molt aeri que ens porta a sota d'un desplom amb un pas molt dur ( 6a / Ae). Un cop a sobre queda una tram encara vertical i assegurat per un espit, que jo vaig agafar per la placa de l'esquerra i que en realitat va per la fissura de la dreta... fets aquests metres cal flanquejar molt a la dreta per terreny fàcil però descompost.

La 4a. tirada ressegueix un diedre a la nostra dreta. Aquesta tirada la vam fer força ràpid perquè no és massa difícil i els trons hi posaven la música de fons que ens animava a córrer.

La 5a. tirada te uns primers metres molt macos i quan arribes a la fissura final, vam treure els estreps i en A.1 vam fer els 4m que son molt difícils i a on hi ha abandonat un friend que en facilita la progressió. La sortida és molt vertical però amb unes preses extraordinàries.

Material. Cal portar algun friend petit i mitja per complementar les assegurances.
Bona via. Recomanable.

 Superant els passos més verticals de la 1a. tirada.

 El Toni a l'inici de la 2a. tirada.

 En els passos més difícils abans d'entrar a la R.2.

 Iniciant la 3a. tirada.

 Iniciant el flanqueig aeri abans del pas per superar el sostre.

 Inici de la 4a. tirada.

 Arribant al tram d'Ae de la darrera tirada.

 Un cop al cim, ja més tranquils perquè la pluja del darrera no ens ha atrapat !!

 El Toni afanyant-se recollint el material !! que no era cas de temptar a la sort i acabar ben molls.

 Els companys acabant de recollir el material un cop acabada la seva via " Festival Eròtic"

.