Dues matinals a la Codolosa

 

Tant el dissabte com avui dilluns he anat a la Codolosa a gaudir d'una curta aproximació i d'una temperatura ideal per escalar.

El dissabte, amb en Jordi Puig fem la via Delinqüents i la via Alimera. 

Al nostre costat hi escala una cordada femenina, la Cris i la Vero, que fan "la via de les cabres"i amb qui podem conversar i compartir fotografies.

Més tard arriba una altra cordada que escala el diedre que puja a l'esquerra de la via alimera, un diedre equipat amb ponts de roques i tacs a la primera tirada i burils a la segona, ( que posteriorment es va restaurar amb parabolts). També tenim l'oportunitat de conversar amb ells i compartir els darrers metres de la via així com els rapels. 

La cordada està formada per en Xavier Perez Gil i en Cesar Comes, dos muntanyencs dels que en el seu dia van fer grans escalades arreu del mon. 

Avui dilluns amb en Xavi Solà hem fet el diedre abans esmentat i la via de les Cabres.

Totes les vies estan equipades,però algun friend ens anirà bé per millorar-ne la seguretat.

En Jordi en els primers metres de la via Delinqüents

Els metres de molt bona roca de la segona tirada.

Arribant a la R.3. (foto de la Cris)

La Cris sortint de la R.1 de la via de les Cabres.

La Vero a la R.1 i la Cris a la R.2.

Inici de la 2a. tirada de la via Alimera.

En Xavi Perez Gil en el rapel.

En Xavi iniciant la via de les cabres

En Xavi arribant a la R.2 de la via de les cabres

En Xavi iniciant la 3a. tirada.

barreja de vies. "palpant l'Infinit" i "Tocant el cel"

 Ubicació de la via a la paret.

Aquest dissabte pujo amb en Jordi i en Joanet a Malanyeu. Ells estan tocat de les lumbars i volen fer alguna cosa senzilla i jo encara no tinc el braç bé per poder tibar fort. En Jordi proposa fer la via Palpant l'infinit, oberta per l'Amadeu Pagès, i que ja havíem escalat anys ençà.

La via te una fletxa i una fita en el punt a on comença i la trobarem en la part mes oriental de la paret.

Com totes les vies de l'Amadeu està poc assegurada. de fet a la primera tirada no hi trobarem res, però amb cintes llargues i algun friend ens en sortirem perfectament.

Quan arribo a la R.1 que munto en un arbre, decideixo deixar la via i passar a la fer la placa que tinc al davant a on un pont de roca assegura el pas. Aquesta ja pertany a la via Tocant el cel, una mica més picant i a on trobarem un pitó amb anella que assegura un pas difícil d'aquesta segona tirada.

Fets uns 30m munto reunió en un bloc i quan pugen els companys faig un flanqueig a la dreta cercat uns ponts de roca i em col·loco a la vertical de la darrera i molt bonica placa que assegurant-la amb uns friends, em permeten arribar a la cresta, un punt a on la roca hi te una forma especial, com la d'un cap d'àliga.

Una via disfrutona que ens deixa contents d'haver gaudit d'una matinal amb una temperatura perfecte.

Per baixar nosaltres optem per resseguir la cresta fins a trobar els rapels de la meva via " Aina" que em tres rapels de 60 ens deixen al peu de la paret.

En Joanet

Inici de la segona tirada.

En el flanqueig per encarar la placa final

darrers metres de la via.

Els companys gaudint de la roca i les fissures de la darrera tirada.

Reunió cimera.

2 vies: "d'en Roc" " la drecera"

 

Aquest dijous he pujat amb en Jordi Martínez a fer una matinal a Malanyeu. Jo de la via d'en Roc en tenia molt bon record però ja feia molts anys que no la repetia.

la Via comença pujant pels primers 3 espits de la via Montse Curtó, i després continua recte a buscar un parabolt, mentre que la M. Curto va en diagonal a l'esquerra. La via està força equipada amb ponts de roca i pitons, però ens caldrà portar algun friend per millorar-ne la seguretat. La R.1 es pot fer en un bon pont de roca o pujar 5m mes a buscar una alsina.

La segona tirada va a buscar una placa molt llisa a on hi trobarem 2 pitons i dos ponts de roca.

Per baixar utilitzem els rapels de la via Montse Curtó que trobarem 4m a la nostra dreta.

inici de la via compartint metres amb la Montse Curtó.

Arribant a la R.1 55m.

primers metres de la segona tirada.

Un cop a baix, en posem a fer la via de "la drecera" que puja uns 8m a la dreta d'on estem i per on rapelat. Algú a tret un parell de xapes de la 2a. tirada. Una, la primera que es troba al sortir de la R.1 ja està posada de nou, l'altre, la darrera de la tirada no, però podem xapar un espit de la Montse Curtó.

Sortida de la R.1 amb la xapa robada ja reposada.

Codolosa Est. Cirerer D'arboç i Desacatament

 

Aquest dissabte amb en pany anem a la Codolosa cercant el sol i a raser del vent fred del Nord. Decidim fer un parell de vies curtes ja que la meva lesió del braç encara no em deixar escalar em comoditat.

Comencem per la via Cirerer d'Arboç, que jo vaig obrir ara fa uns anys, i després de rapelar, veiem que a la seva dreta hi ha l'inici d'una via que te per nom Desacatament i ens hi posem.

Aquesta via te poques assegurances i per tant algun friend ens anirà bé per pujar més segurs.

Les dues reunions tenen només un parabolt sense anella... i per tant ja veiem que no la podrem rapelar. A la R.1 es pot reforçar amb una olivera petita que hi ha al costat. La R.2 ens la saltem i en Pany va a buscar la R.2 de la via Cirerer d'Arboç que és per on tornarem a rapelar.

>En Pany a la segona tirada de la via Cirerer d'Erboç

Inici de la via Desacatament

Inici de la segona tirada

La cresta del Santuari de Corbera.

 

Encara amb una lesió al braç que no em permet tibar ni fer gaire dificultat, amb en Pany i el Joanet decidim anar a Corbera i fer alguna de les nostres vies. 

Començo fent la primera tirada de la via Aresta de Corbera i quan arribo als passos de V, m'adono que el dolor del braç no em deixarà fer gran cosa, així que decidim continuar escalant tota la cresta i fer una matinal relaxada però no per això interessant, encara que només sigui pel paisatge que ens envolta, l'estretor de la cresta en algun trams i alguns passets d'escalada.

A la cresta anirem fent les reunions al gust, aprofitant algun parabolt que hi trobarem o bé en algun arbre o llaçant alguna roca.

Aquesta vegada, a diferencia de l'anterior que vàrem escalar i equipar aquesta cresta, hem baixat per la cara Oest per anar a parar directament al santuari i, tot i que cal cercar el millor camí, és molt mes ràpid per arribar a la pista i al cotxe.

De material necessitarem alguna cinta llarga i poca cosa més.

1a. tirada de la Via aresta de Corbera

vies "Escorpí" i Amics de Malanyeu"

 

El dissabte vàrem tornar a Malanyeu a cercar el sol.

Mentre en Jordi i en Joanet escalaven la via Amics de Malanyeu, en Pany i jo fem la via Escorpí.

La via escorpí es pot fer amb 5 tirades curtes o bé com ho vàrem fer nosaltres, en tres , enllaçant la 1a. i la 2a. i la 4a. i la 5a.

En la darrera tirada optem per fer la variant de color blau marí a la ressenya, que puja per la placa final amb uns passos difícils que ens faran escalar concentrats.

Totes dues vies estan equipades i només ens caldrà portar cintes exprés.

A la via escorpí hi hem fet una petita variant per entrar a la R.1 que fa que la línia pugi més recte i sigui més atractiva.

Un cop feta la via, la rapelem i, ara ja amb la boira que ha envaït la vall, escalem la via Amics de Malanyeu, que va ser de les primeres que vaig equipar a Malanyeu amb en Francesc Suñol.

Una jornada ben aprofitada.

restaurant la via Malalts de Roca.

 

Aquesta setmana hem anat un parell de cops a Malanyeu a cercar el sol. Hem començat per pujar per la via Malalts de roca per tal de netejar-la d'argelagues, afegir-hi alguna baga nova i alguna assegurança en llocs més exposats.

Després fem la via Aina i també en netegem alguna argelaga.

Arriben la colla d'en Joan Frontera i una cordada es posa a la via Carla i els altres a la via de l'escorpí. Veiem que algú havia tret el primer parabolt de la via de l'escorpí i el reposem.

Mes tard repetim nosaltres la via i equipem una nova entrada a la R.1 per la dreta d'aquesta.