Aquest dissabte hem anat amb en Jordi Puig a la Codolosa a grimpar una estona. En Jordi s'està recuperant d'un fort constipat i no volia fer cap esforç massa fort.
Així que, més que escalar, hem grimpat un seguit de plaques de IIIº amb algun pas de IVº, excepte el diedre final que te uns passos molt difícils de V+
Aquestes vies poden servir per iniciar a nous escaladors en via llarga i en posar assegurances.
A les vies hi trobarem ponts de roca, pitons i espits.
Aquesta setmana, després de molta feina de neteja dels arbustos que hi havia a la paret, amb en Pany hem acabat d'obrir una via a sota del Santuari de Corbera i avui n'hem fet la primera repetició amb el Joan Freixas i en Santi Archs.
Per arribar a la via hem de baixar als prats que hi ha a sota del Santuari de Corbera tot seguint marques de PR per una pista que hi baixa uns 100m abans del Santuari i el camí marcat amb cordills vermells penjats en alguns arbres i fites de pedres. Per escalar la via caldrà arribar a la cresta de la paret caminant per un corriol obert per dins del bosc, primer en baixada i després en pujada, allí hi trobarem la R.3 i podrem iniciar els rapels que ens permetran baixar els 75 metres de la paret.
Un primer rapel de 27m un segon de 25m i un tercer de 20m. No es aconsellable unir els rapels ja que les cordes poden quedar travades amb la vegetació. Es millor fer-los amb una sola corda de 60m.
La via esta equipada amb ponts de roca, pitons i parabolts, i per fer-la ens caldran 14 cintes.
La roca en general és molt bona, la dificultat ronda el Vº i només trobarem un pas més difícil a la sortida de la R.1 que es pot fer en A0.
Espai de l'aparcament.
Primers metres de la 1a. tirada.
ressenya del blog d'en Joan Asín
Aquest divendres vaig tornar a coincidir amb en Rafa Lucas i vàrem pujar a Malanyeu a fer aquest parell de vies. Per fer-les només ens caldran cintes exprés.
Un cop fet la via de la drecera vàrem rapelar per la via Montse Curtó, que puja per la seva esquerra, i un cop a la R.2 d'aquesta via vàrem escalar la seva darrera tirada, per després rapelar fins el terra i a continuació ens vàrem desplaçar uns metres a la dreta per fer la via de l'escorpí.
La primera xapa de la via de l'escorpí ha sigut robada per tercera vegada... ara hi he posat un parell de ponts de roca, a veure si els respecten.
Per baixar d'aquesta via ens desplacem uns 10m a la seva esquerra i fem 2 rapels de la via Francesc Suñol i un darrer per la via Èlia, que resulta més còmode que el el darrer d'aquella via, que està penjat a la paret de la primera tirada.
Salut i a escalar
Amb en Jaume Serra tornem a la Codolosa, aquesta vegada per fer les dues vies de mes a ponent i un cop a peu de via ens adrecem a la dreta per pujar per la fàcil l'aresta brucs que hi ha a l'esquerra de la via Monica a on ens hi trobem i saludem al Toni Alarcón que està escalant en solitari.
Els passos difícils de les dues primeres vies cada cop els trobo més difícils....però de moment encara surten en lliure.
Després de molts anys de no haver coincidit fent muntanya o escalada, avui ens hem retrobat en Jaume Serra i jo per fer una tranquil·la matinal a la Codolosa.
.jpg)
Aquest dissabte el temps estava rúfol i tot i que ens vàrem arriscar a pujar a Malanyeu no les teníem totes amb nosaltres, i el cel ennuvolat amenaçava pluja.
Un cop a l'aparcament veiem que el cel s'havia aclarit però la temperatura de 3º era ja freda. Ens apropem a la paret ben abrigats i decidim començar a escalar la via Roi, una via de 20m oberta per en Toti Vàles el 2009 i que puja a la dreta de la via de la Carla.
Començo jo la via Roi i un cop a la reunió i passo una cinta llarga i faig un flanqueig a l'esquerra per trobar la línia de la via Carla i 10 metres mes amunt hi faig la reunió.
Comença a plovisquejar però encara no prou com per decidir-nos a baixar. Pugen en Joanet i en Pany i continuem amunt a buscar la R.2 de la via i continuar per la variant del rapel que és més directe.
Un cop comencem a rapelar comença a ploure mes fort i deixa la paret ben mullada. Així que en Josep Ramon que estava fent la via en solitari i una segona cordada que començava la segona tirada decideixen abandonar.
Nosaltres decidim donar per acabada la matinal d'escalada i anem a passejar per la paret per anar identificant per on pugen les altres vies i arribem fins les Taules de la llei. Allí hi veiem una corda fixe. Algú està equipant una via que comença en l'esperó de les taules de la Llei i uns metres mes amunt flanqueja a l'esquerra a buscar la placa de roca neta que puja a buscar la zona a on la via Deila hi te la R.2.
Finalment tornem al cotxe amb el temps just per evitar uns núvols molt negres que s'estaven apropant i amenaçant amb més pluja.
Uns dies més tard em va fer saber que havia anat a treure uns quants parabolts en els dos punts a on es creuaven les vies i els havia substituït per bons ponts de roca.
La via comença en un punt a on ens podem assegurar amb 3 ponts de roca a l'esquerra de les 5 vies que també hi ha en aquell sector.
Ahir vàrem repetir la via i vàrem comprovar que certament, tot i la substitució dels parabolts per ponts de roca, es pot fer amb seguretat.
És una via assegurada per poder-la fer en Ae si no es te el grau de 6b per fer-la en lliure . Coincideix en els darreres metres amb la via Bages i es pot continuar per aquesta fins a dalt, o bé rapelar els 60m fins a peu de via.
Salut i a escalar
