Montserrat. Reequipades dues vies d'en Guzman / Silva

Avui hem anat a escalar un parell de vies reequipades recentment per en Jordi Brasil i un dels escaladors que en el seu dia les van obrir, en Guzman.

La Guzman/Silva del Gorro te dues tirades, les originals, més una tercera que s'hi ha afegit i que et fa fer uns passos d'artificial per arribar al cim del Gorrro.
Nosaltres hem enllaçat les dues tirades i hem rapelat la via des de la R2, perquè el fort vent i la boira que hi feia no ens animava a pujar a dalt del cim.
La roca de la via és compacte encara que una mica relliscosa en els primers metres.
La via està molt ben assegurada. En els darrers metres la creua la via Bhoemia Rapshodi, equipada amb espits verds, que fins llavors pujava a la seva dreta, i que te la seva 2a R uns metres més amunt i a l'esquerra.

Pujant pel costat de la gran llastra que te un parell de llocs per a on es pot enllaçar amb la via de descens del Gorro.

L'agulla del Pla dels Ocells és una petita agulla, eclipsada per la Panxa del Bisbe, però que te una roca prou bona en els llocs a on s'ha sanejat. Tot i això tot fent la via Guzman/Silva vas trobant llocs a on cal fer caure encara força llastres inestables.
S'ha reequipat tota la via excepte els darrers metres que et porten al cim de l'agulla. Per arribar a dalt de moment hi trobem un espit i un cop al cim, podrem rapelar des d'una gran anella de la vella reunió.
Via curta i agradable de fer.

La primera tirada és molt fàcil i es pot fer desencordat.
La segona tirada te bona roca i passos molt verticals.
En el flanqueix de la 3a. tirada, una via que puja directa al cim, creua la nostra línia.

L'agulla del pla dels Ocells i la Panxa del Bisbe, i al fons el Cavall Bernat tapat per la boira
L'Oriol a la R2, amb fred però content perquè els vells burils i pitonisses han sigut complementats amb parabolts.
Una pitonissa amb filferro. Segurament no aguantaria més de 50kg.

Contents dalt del cim després d'haver escalat una nova agulla, desconeguda per nosaltres.

Prepirineu. Cingle de la To

Avui finalment, i després de força temps de parlar-ne, he anat a escalar al "Cingle de la To" de la ma del creador de la majoria de vies, en "Gatsaule" .
En Joan m'ha fet de Cicerone i amb ell he tastat aquesta roca especial de la To.
El lloc te unes vistes espatarrants, d'aquelles que cal veure. Escalar a la To, només per les vistes i l'entorn, ja val la pena.
Hem fet la via "Rialles" i, un cop a dalt, hem rapelat la segona tirada de la "Diedre Dolomític" per poder fer així una tirada més.
La roca, que és molt adherent i fisurada, ofereix moltes preses i et permet anar bé de peus, cal dir però, que hi ha molta molsa resseca que et dona una estranya sensació, ja que cal evitar trepitjar-la.
Les vies del Joan es caracteritzen perquè estan molt poc assegurades i per tant cal portar força material i saber-lo posar ( i anar bé de coco).
Jo com que avui he anat de segon, he gaudit molt de l'escalada, ja que tot i la verticalitat de les segones tirades, les bones preses et fan xalar d'alló més.

La pista està en molt bones condicions i et permet arribar amb cotxe a peu de paret


A les vies del Joan hi ha molt aire entre les assegurances

Les vistes durant l'escalada i especialment des del cim, son espectaculars.

Pedalant pel Vallès Oriental

Avui amb la Neus hem anat a fer una ruta pel Vallès Oriental que jo havia tret dun bloc d'afeccionats a la btt Rutabike.com. La ruta surt de Cànoves i fa una volta de 28 km i 1000m de desnivell acumulat. L'autor de la ruta la qualifica de fàcil, però nosaltres, després de fer una pujades molt dures, no l'hi hem trobat gens de fàcil.
Trobareu el track a Wikiloc, però no és d'aquelles que jo recomanaria, tot i que passa per algun indret molt maco i et porta a visitar el castanyer més gran de la peninsula, un castanyer monumental anomenat del Cuc. Aquest arbre està buit per dins i te un cavitat tan gran que, segons expliquen, hi feia vida un pastor.


La Neus pujant per les costerudes pistes de la muntanya

El magestuós castanyer de can Cuc


La masia restaurada de can Cuc

Quan la pujada de la ruta s'acaba veiem el Turó de l'home. Montseny

Quan ja arribavem a Cànoves, una batuda de senglars ens va fer recular uns 500m.

De Vidrà al Puigsacalm

Avui amb la Neus hem anat a fer aquesta passejada que, tot i ser fàcil, te una llargada de més de 18 Km i 800m de desnivell acumulat.
Sortim de Vidrà per un corriol que baixa pel costat d'una serradora i finalment arriba a una pista encimentada. Allí tenim dues opcions, seguir la pista cap a la dreta o un corriol que baixa pel bosc fins trobar la riera i més endavant la pista encimentada. Fins passat sant Bartomeu anem per pista molt bona i, quasi fins la font Tornadissa, es pot fer amb 4x4. A partir de la font el corriol puja força fins arribar a uns prats alpins que estan resseguits per un filat. Cal anar a la dreta i travessar el filat per una porta que ens fa canviar de vessant. Pocs minuts després arribarem al cim. Maravelloses vistes de la Garrotxa, Osona i el Pirineu.

Trobareu el track a Wikiloc



El roure monumental que hi ha a Vidrà

Inici del corriol que surt de Vidrà

La font de la Tornadissa

El Pedraforca i el Pirneu des del cim del Puigsacalm

En el cim del Puigsacalm

Entre els faigs tot baixant del cim

Pedalant pel vessant sud de Montserrat

Avui amb la Neus hem anat a Montserrat en busca del sol i de les bones vistes del vessant sud de Montserrat. La idea original era donar la volta al la muntanya, però com que no disposavem de gaire temps, hem decidit escurçar la passejada.
La volta fa 24 Km i te un desnivell acumulat de 550m. A Wikiloc hi podreu trobar el trac.

El recorregut voreja i travessa nombrosos camps d'oliveres.

La pista que hem seguit amb la regió d'agulles al fons

Rep0sant abans d'arribar a can Massana

A la tornada hem seguit les indicacions del camí de les batalles fins al Bruc.

Montserrat. Vies a l'entorn de can Jorba

Aquest dissabte amb el Jordi haviem decidit anar a Montserrat, a l'agulla de Can Jorba a repetir la via Bego-Miguel-Kush i a continuació fer la Drac Gos.
A l'aparcament, quan ja estavem apunt de marxar cap a la via, va arribar un cotxe que va resultar ser el Mingo. Per fi vaig poder coneixer a un company de bloc amb qui sovint hem comentat les ressenyes. Ell i el seu company anaven a fer la via Gloria per després també fer la Drac Gos.
La via BMK està ben assegurada amb parabolts, encara que no estan a tocar, i en els primers metres la roca està una mica pulida i, com que t'agafa en fred, et fa suar una miqueta.
Les tres primeres tirades son molt maques i tenen una roca molt bona. Jo diria que la dificultat és mig grau més alta que la que marca la ressenya.
La segona part de la via, la que es va obrir més tard per tal d'arribar al cim de l'agulla, te una roca acceptable, però no tan bona com en la part de sota, i la dificultat és més baixa fins hi tot que la que marca la ressenya, especialment la de la 4a tirada, que deu ser de 3+. Tot i això és una via molt recomenable.

Un cop feta la via, varem fer el rapel de 10m, des d'un pi, i resseguint una mica la cresta trobes una fita que et fa baixar per una curta canal que et deixa a la canal del joc de l'oca.
Per anar a la Drac Gos, cal baixar uns tram de canal desgrimpant roques pulides, un resalt amb una corda de nusos i finalment arribar a un tram amb cadenes i cordes que es pot rapelar.
Nosaltres al arribar aquest punt varem decidir, veient la verticalitat de la via ( es veu a partir de la segona tirada i fins el cim) i l'hora que era, que valia més deixar-ho per un altre dia.
Així que una mica decebuts, però contents per la via feta, varem remuntar la part final del Joc de l'Oca i un cop arribats al camí, varem tirar cap a l'esquerra per seguir el camí de la Palomera.

Un cop arribats al peu de la Palomera, i al veure les vies que hi han, ens varem treure la mandra de sobre i verem fer dues vies molt maques, ben assegurades i amb una roca brutal.
Les nº 13 i 14 de la Palomera 2 .
Mentre estavem rapelant, van arribar uns escaladors i, tot parlant amb ells, resulta que un era el Kush, un dels que havien obert la via que haviem fet aquell matí i alhora equipador d'aquestes vies de la Palomera. Després de felicitar-lo per l'excel.lent feina que ha fet, varem baixar junts fins el cotxe tot parlant de les altres vies que ha obert al Montgros i que també ens recomanava.

El Jordi arribant a la R1

El Jordi apunt de superar el sostret de la segona tirada

Un servidor fent la tercera tirada, en realitat seguint la linia de l'Escabroni, ja que la MBK va un parell de metres més a la dreta.

El Mingo, que va apareixer damunt de la miranda de can Jorba, estava fent la continuació per l'aresta Brucs de l'agulla de can Jorba

Nosaltres fent la 5a tirada. Foto presa pel Mingo.

Imatges d'una de les nombroses agulles foradades que hi ha a Montserrat.

Escalant a la Palomera 2. Vies a on els 5e. son dels que s'hi ha d'apretar de valent.

Pedalant pels voltants de Rupit.

Avui, 5 homes valents ens hem atrevit a pedalar al costat de 4 "bicioses".
La volta ha començat al Restaurant "la Riba", a sobre del pantà de Sau, i pel camí asfaltat hem pujat fins a Rupit. Un cop allí hem menjat coca i descansat una estona i, un cop visitat el poble, hem continuat amunt per anar a buscar la pista que baixa resseguint el torrent del Gravet i que ens porta a les masies del Castellet i a la pista que ressegueix la cinglera fins arribar al coll de la Condreu, frontera natural entre la Selva i la Garrotxa.
Un cop aquí i per la carretera asfaltada que porta al Far, hem fet els darrers kilòmetres abans de fer un bon dinar. La pujada ha sigut de 30 km i 970 m de desnivell acumulat.
La tornada, com és lògic, es fa quasi tot de baixada però, les diverses sifonades que hem trobat de pujada, han fet que, segons el gps, el desnivell total acumulat hagi sigut de 1.225 m i 53,8 Km de recorregut. A Wikiloc podreu trobar el track de la volta

En els primers km de la pujada la boira ens ha acompanyat

Els cingles de Tavertet presideixen la primera part de la ruta.

Un cop arribats a l'altura de l'ermita de St. Joan de Fàbregues, ja podem veure el Far al fons, l'objectiu final de la nostra volta.

A Rupit, les flors presideixen les cases de la plaça

Les "Bicioses" parlant amb una senyora per tal de saber com s'ho fa per tenir les flors tant maques.

Una façana que sembla un museu rural del poble


Per sortir de Rupit, la pista s'enfila per un costerut carrer ple de graons.

El Miquel Angel reparant la pana en el bonic camí de baixada del torrent de Gravet

A la masia del Castellet ens hem aturat per esperar al Miquel Àngel que havia tingut pana.


La colla al complert en el mirador del Far.

Travessant un torrent abans del salt del Sallent. foto gentilesa del Joan Carles que també te feta una ressenya de la sortida en el seu bloc

El Salt de Sallent.

En el mirador del salt del Sallent.

Buscant les vies d'escalada que pugen fins el mirador del salt del sallent