Aquest dissabte acompanyo al Jordi Puig i al Joanet a aquesta aresta que fa poc vaig obrir amb en Pany.
La roca, com ja vàrem trobar-nos al dia que l'obrirem, és trencadissa i cal escalar amb delicadesa a l'hora de testar cada presa.
Al Jordi aquesta roca l'ha posat molt neguitós i pujava rondinant i edvertint-nos que no tornaria mai més a aquesta via. En canvi en Joanet ha pujat molt bé i ha sabut gaudir d'una escalada treballosa i en un entorn especialment bonic.
Tot i que hem sanejat una mica més la via al fer caure mes pedres inestables, l'escalada continua demanat molta cura en algun dels trams de la primera i segona tirades, que és a on hi trobarem els passos més verticals.
Hi he posat alguna baga més en ponts de roca que ajuden a seguir l'itinerari.
La R.1 és petita i millor no anar en cordada de 3, ni escalar dues cordades seguides per evitar alguna possible caiguda de pedres.
Salut i a escalar
Aproximació al peu de l'aresta tot seguint la línia elèctrica.
Primers metres de la via.
Darrer tram de l'aresta.
1 comentari:
Imprescindible portar casc, caiguda de pedres assegurada i per més cordades que i pugin mai quedarà sanejada pel tipus de roca trencadissa
Publica un comentari a l'entrada