17 de juny 2010

Montserrat. Magdalena Superior. "Amistat d'estiu"


Aquest dimecres vaig repetir per tercera o quarta vegada una via molt maca a gorros
" amistat d'estiu". La repetició s'ho valia, tant perquè la via és molt recomanable, com perquè vaig tenir l'oportunitat de conèixer i escalar amb el Joan Asín i el Toni Gómez.
Trobareu una bona foto/ ressenya el el bloc de l'Eduard.

El Toni començant a apretar per fer el primer pas de la via " difícil"

Arribant a la R1

El Toni i el Joan a la R1

El Toni iniciant la 3a tirada.

Arribant a la R3

El Joan a la reunió del cim, la R4

El Joan i el Toni vistos des del cim.

Contents, malgrat les gotes que ja queien, perquè la feina ja estava feta !!

9 de juny 2010

Sisbemessanapren: Montserrat. Talaia gran i Camell de Sant Jeroni.

Aquesta vegada ens varem equivocar de camí i varem pujar per una canal que pensàvem que ens permetria arribar al peu de la via Stae ( Santa Cecília) que era el nostre objectiu, i no va ser així.
Si algú sap per on puja el camí que hi porta us agrairé que m'ho feu saber !! ( en algun fòrum es parla d'un nou camí obert fa un parell o tres d'anys...)
Nosaltres tot cercant aquest camí varem anar a pujar per una canal que hi ha abans de la canal de la llum, que un tros amunt està equipada amb una corda i una cadena, però que al final queda morta en una instal.lació de rapel. Ens pensàvem que podríem pujar bé fins a peu de la paret i després anar-la resseguint a l'esquerra fins al peu de la nostra via. Gran equivocació !!
Cansats de cercar el camí i pensant que ens podríem tornar a equivocar, varem prendre la decisió de pujar al coll del migdia i fer l'Atalaia per la Via Raul Cervera, que si bé jo ja havia fet, l'Eduard encara no i en tenia moltes ganes.
Un cop feta la via ens decidim apropar-nos al camell de Sant Jeroni i escalar una via nova del Joan Vidal que va sortir ressenyada al Vertex i, un cop feta, pujar fins a Sant Jeroni i baixar per la seva canal fins a Santa Cecília. Una jornada complerta que ens va deixar contents i cansats !!


Aquesta ressenya i més informació la podreu trobar al bloc del Joan Tot i que, al meu parer, les trams que el Joan hi posa de II grau, son de III.

L'Eduard pujant per la corda que equipa la canal que no ens va portar a enlloc !!

L'Eduard equipant els primers metres de la via que no tenen cap assegurança fins que arribes als passos d'A0, 15m més amunt.


l'Eduard a la R1, que en realitat és la R2 ja que va enllaçar les dues primeres tirades.
Les noves assegurances no tenen gaire bona pinta i aviat s'hauran de renovar !!

Fent els darrers metres d'aquest 1a( + 2a) tirada. A sota l'arbre a on es pot fer la 1a R.

Fent els passos de 5+ que hi ha a la sortida de la R1 (R2)


l'Eduard arribant a la R2 (R3)

Sortint de la R.

Fent els passos en lliure de la tirada d'artificial.


Equipant la penúltima tirada que no te res però que és molt fàcil. l'Eduard va tornar a empalmar 2 tirades i va arribar fins el cim.

A la R del cim amb totes les parets i la canal al darrera.

Contents dalt del cim.

A la canal del segon rapel. Compte amb les pedres que hi baixen !!



Un cop feta la via i com que encara teníem força estona de llum, anem a fer el Camell de Sant Jeroni per la nova via del Joan Vidal " Caçador de Balenes"

Via molt assegurada, amb bona roca encara que li manquen repeticions que facin caure algunes llastretes.
Recomanable.

Peu de via. La primera tirada és molt fàcil. Veurem el primer bolt a 15m del terra i en trobarem 4 fins a la R.


l'Eduard a la 2a tirada, fent els 4 o 5 passos d'artificial que hi ha.

Un servidor apunt d'entrar a la R2. Passos finets amb bona presa.

Sortida de la R2. Amb roca molt bona.

En moto buscant pistes per fer en btt

Aquest dissabte vaig sortir amb el Joan amb moto. El Manel em va deixar la seva i varem anar a seguir pistes que jo volia conèixer per després ferles amb la btt.
La moto és com una joguina, lleugera i potent, però cal saber-la portar si no te la vols fotre per barret. Jo com que era la primera vegada que l'agafava i per tant no en se, vaig ser prudent i no varem tenir cap ensurt. El Joan no va poder fer trialeres però ens ho varem passar molt bé fins que les motos es van mullar al passar la riera i es van parar !!!
Sort d'uns altres motoristes que ens van ajudar i, després de 45 minuts de treballar sota una intensa calor, varem poder engegar-les de nou i tornar acalorats però contents a casa.





Talamanca al fons.

Ara als peus de Talamanca, en l'indret a on les tropes catalanes que lluitaven contra el Borbó l'any 1714 van aconseguir la darrera victòria contra l'exercit espanyol.



Moltes gràcies per l'ajuda !!!!

7 de juny 2010

Montserrat. Gorro Frigi. Bella Easo

El divendres, amb L'Eduard varem anar a fer aquesta bonica via del gorro que a la tarda queda a l'ombra.
Els graus de la ressenya que us deixo son els que jo crec que te, i que no coincideixen del tot amb les d'altres ressenyes que podreu trobar.
La via està completament equipada amb bolts (algun molt rovellats)
Material: només calen 14 cintes exprés.
Via molt recomanable


La primera tirada comença amb uns 15 metres de presa petita i una mica polida que et fa apretar de valent. La segona assegurança està força amunt i hi ha el risc de tocar al terra si caus en el moment de xapar. Passat aquests metres inicials la paret perd verticalitat i les preses son grans i abundants.




L'Eduard a la R0 vist un cop passats els metres més finets de la 1a. tirada.

L'Eduard un cop feta la difícil sortida de la R1

Un servidor entrant a la R2. Tirada vertical i mantinguda però amb molt bona presa.

Fent la sortida de la R2 , un cop fets els passos difícils del seu inici.

L'Eduard sortint de la R3 per fer la darrera tirada.

l'Eduard mirant el darrer pas difícil de la 4a tirada. Cal anar a l'esquerra, xapar un espit vell i pujar més a l'esquerra.

1 de juny 2010

Montserrat. Agulles. Agulla de l'arbret

El pla inicial d'aquesta tarda de dilluns era anar a fer la via "Atardeceres" de la Bessona superior, però varem anar pujant per la canal fins el peu de l'agulla de l'arbret i no vam saber trobar el punt a on cal desviar-se a la dreta per anar al peu de via. A la baixada ens hi varem fixar més i ens va semblar que cal passar pel peu de la cara sud de la Filigrana i pujar per la canal que hi ha a la seva dreta per arribar al contrafort de la Bessona que és per on va la via.

Com que no teníem ganes de tornar a baixar i perdre estona cercant la via, decidim fer la Vicenç Soto, dels germans Masó, que ni l'Eduard ni jo havíem fet.

A la ressenya dels Kutrescaladors hi trobareu més informació.

La via puja per la roca que hi ha a l'esquerra de l'agulla de l'arbret. Al peu de via hi ha una inscripció "VS" que indica l'inici de la mateixa i veurem un espit a 5m del terra.

Primera tirada amb un inici fàcil que et porta a un ressalt amb uns passos difícils i macos que estan ben assegurats per 2 espits i un clau. R1 en una alzina.

L'Eduard iniciant la segona tirada "escalanteltronc" que permet arribar bé al primer espit !!

L'Eduard en els passos dificils de la 2a tirada. Com que no portàvem la ressenya, l'Eduard la va anar provant de fer en lliure per la verticalitat de la roca el va obligar a pujar en A0 un bon tram.


Fent els passos molt difícils de la segona tirada.

Inici de la tercera tirada, la roca en algun punt està una mica trencada però es fa bé.

En la part superior arribem a un pas de V+ que jo no vaig veure gens clar. A l'esquerra hi havia una llastra despresa i vaig pensar que potser havia caigut la presa de peu que et permetia sortir dels desplom. Jo la veritat no em vaig decidir a fer-ho en lliure i vaig penjar-hi l'estrep.

L'Eduard al cim de l'agulla de l'Arbret.

Via ben equipada, encara que les plaquetes d'alguns espits ja es belluguen.
Al ser cara Oest, hi toca el sol fins a darrera hora.
Via maca i recomanable.