Gorros. via Mingo Arenas/ Sorolla

Després de la restauració d'algunes de les assegurances de la via que va fer el Toni, el dissabte varem anar a fer-ne la repetició.
El problema d'aquesta via, a part de que alguns els burils i espits eren molt vells i estaven deteriorats ( no tots), era que un cop a la 1a reunió no es veia per a on anava la via. Cal fer un flanqueig en diagonal a l'esquerra, per després pujar verticalment. Alguns dels parabolts nous es poden veure millor que els antics burils i aixó facilita seguir la línia de la via.

Aquesta via és una altre petita joia de la paret de la Magdalena inferior, amb una primera tirada fàcil i bonica però amb roca una mica trencada( varem fer caure força llastres inestables), una segona tirada molt maca i vertical però que no es massa difícil en cap moment, i una tercera tirada fàcil que acaba ajuntant-se amb les altres vies de més a la dreta.

Via molt recomanable. Està ben assegurada tot i que te els burils o parabolts una mica separats

L'inici de la via es troba un cop s'han pujat uns 8 0 10 graons de les escales de Jacob.


El Toni a la R1, i una cordada per sobre d'ell fent la Sebastià Patiño.

El peu de via i el recorregut de la primera tirada vista des de la R1

Inici de la segona tirada.


Pot caresteristic que trobarem uns metres per sobre de la sortida de la R2


El Toni a sobre del pot. A la 3a. tirada

Malanyeu. Via Aina

Aquest estiu he estat equipant una nova via a Malanyeu. La setmana passada vaig convencer al Jordi Martinez perquè m'acompanyés a obrir els darrers metres de la via que tenia pendents i ara ja està acabada i es diu "Aina".

És una via senzilla, sense cap pretensió i que es fa molt rapidament, ja que amb 1h i poc més ja ets a dalt i per tant es pot complementar amb d'altres de la zona.

Després de la feina de neteja de blocs inestables i branques que entorpien el pas, la via ha quedat, especialment la primera tirada, plena de sorra que potser molestarà als repetidors que hi vagin aquests primers dies.
La via està equipada amb bolts, tot i que cal portar friends per aquells trams a on les fisures permeten una fàcil autoprotecció. En la darrera tirada hi ha un tascó que, al no poder-lo recuperar, l'hi varem deixar en la primera repetició de la via que vaig fer aquest diumenge amb la meva filla Aina.
Cada tirada veu trencada la continuitat de l'escalada ja que hi ha feixes que tallen la paret, tot i això, hi ha trams molt macos que et permeten fer una escalada en conjunt força interessant i variada.
La dificultat més gran la trobem en un pas de 6a- a la segona tirada però que també es pot fer en A0.
En els darrers metres de la 2a tirada i en la 3a. és a on haurem de posar més friends, però trobareu moltes fisures per fer-ho.
A peu de via hi trobareu us parabolt de color blau i el nom de la via que indiquen l'nici de l'escalada.
Les tres reunions estan equipades per rapelar. Per evitar que les cordes s'enboliquin quan feu el descens, jo recomano fer 3 rapels. 1 de 20m, 1 de 30m i un darrer de 40m.
Si aneu amb 2 cordes de 60m, podeu fer els dos primers amb una sola corda.
Esperò que la via Aina us agradi i que em feu arribar els vostres comentaris.

Peu de via.


Inici de la via i traçat de la 1a. tirada.

L'Aina arribant a la R.

l'Aina ens els darrers metres de la 3a. tirada

Gorros. Via directa Núria i Dr. Anton

Després d'un bon nombre de tardes escalant pels Gorros, avui encara he fet dues vies noves.
El Toni m'ha proposat fer primer la via Núria que puja per la cara Oest de la Miranda de les Magdalenes, i tot seguit la Dr. Anton a la Magdalena Superior.
Ambdues vies son del Guillem Arias i per tant estan molt equipades.

Ha sigut una matinal escalant a l'ombra i amb la companyia de la boira que ens ha protegit del sol.

Descripció treta de Ressenya
Via : Directa Núria (en color Groc); L-1 27m III, L-2 27m IV+, L-3 30m V+/A0
Aproximació: Des de la estació superior del cremallera de Sant Joan, cal agafar el camí que porta a l’Ermita del mateix Sant Joan, una vegada passada aquesta, el camí gira 270º a la dreta, just abans surt a l’esquerra el camí que va al Clot de La Mònica i Collbató, per sobre d’aquest i tocant a la pedra surt un camí horitzontal, seguir-lo uns 30 / 40 mets, fins trobar 5 amplis esglaons tallats a la roca, pujar-los i seguir a l’esquerra uns 10 / 15 mets, superar un petit mur de 1 met, i a sobre, davant, trobarem un marcat camí (fita), seguir-lo fins el final, continuar per la pedra a tocar els arbres fins el collet passar a la dreta del mateix i seguir el camí que baixa pel cantó oposat, just quant la canal es comença a obrir, un lleuger sender surt a la nostra dreta (fita entre mig de dos arbres), va quasi a tocar de la pedra, fins arribar a la pedra, seguir-lo uns 20 / 30 mets, fins trobar un parabolt groc que marca l’inici de les dues vies.
En total des de l’estació del cremallera uns 20 / 25 minuts.

Nosaltres hem unit la primera i segona tirada.
La tercera tirada és la més difícil. Te passos finets amb preses petites i roca dubtosa.
Avui hem fet caure força llastres per sanejar la via, però encara li manca els pas de més cordades per tenir la roca més neta i segura.

El Toni a peu de via, vist des de la R2.

Els passos difícils de la 3a. tirada.

Dalt de l'Agulla amb la Plantació als peus.


Foto de la panxa trepadora
A continuació hem baixat per la canal que separa les dues agulles i al arribar a la via, hem fet desencordats la part alta de la primera tirada, avançant a una cordada de tres que estaven a peu de via i que amablement ens han deixat passar.
També hem unit, per anar més ràpids i no entorpir a l'altra cordada, les tirades 2 i 3, però no es gaire recomanable, ja que les cordes tiben molt en els darrers metres, abans d'entrar a la R3, que son els més finets de la via. Aquestes dues tirades son força maques i de fet les úniques que tenen una certa dificultat. Al meu parer, en cap cas però son de V+ ni molt menys A0.




El Toni en els passos de V de la 2a tirada.

Mentre nosaltres pujàvem, el Xavi i el Carmelo, que havien fet la via de l'Adrià, baixaven del Gorro Frigi.

Sortint de la R3 per fer la darrera tirada fins el cim.

Magdalena superior. Via Simon

Aquesta ressenya la trobareu al bloc de l'Eduard

El dijous, amb el Jordi Martínez varem anar a fer una escalada de tarda als Gorros.
Li vaig proposar de ferla via del Simon que ell no recordava si ja l'havia fet, i de la que jo en tenia un bon record.
Aquesta vegada vaig fer de primer la segona tirada, i vaig deixar al Jordi les que jo ja havia fet de primer en l'anterior ocasió.
La primera tirada és fàcil i algú ha posat 2 plaquetes en els espits que abans no en tenien. Únicament queda per arreglar el primer de la tirada, a on encara cal portar una plaqueta recuperable.
La segona tirada és vertical i mantinguda en el V grau, amb algun pas força finet i amb els espits necessaris per pujar segur, tot i que en algun tram estan una mica allunyats entre ells i algun espit està molt vell.
La tercera tirada, que el Jordi va enllaçar amb la quarta, és la més difícil i te alguns passos molt finets ja que no t'acabes de refiar de la roca de la fissura. Jo la vaig passar més malament aquesta vegada que quan la vaig fer de primer. Si portes material, que no era el nostre cas, es pot posar alguna assegurança extra a la fissura.
La quarta tirada ja va per la placa i te molt bona roca.

El Jordi apropant-se a la R0.

Primers passos de la 1a tirada.

El Jordi a la R1. La segona tirada fa una gran diagonal a l'esquerra per anar a buscar la R2 que està a sobre dels arbres que hi ha entre la canal i la placa.

El Jordi superant els primers passos difícils de la 3a. tirada.

Un cop acabada la via i retornats al camí, vaig estar parlant a crits amb un escalador que estava obrint una nova via al Trencabarrals. Ja havia equipat la primera tirada i estava treballant en la segona.

Tot baixant ens varem trobar amb aquesta cabra escaladora.

Spigeoles.3.065m. Vall d'Oo

El diumenge arribem a la Vall d'Oo i, després de dinar, comencem a pujar cap el refugi Espingo. Aquest camí, fins el llac d'Oo, és molt concorregut per families i grups nombrosos de passejants de tot tipus, i no us enganyaré si us dic que ens varem creuar amb centenars de persones.
El camí és ample, ombribol i molt maco. Llastima de la massificació,
A la segona part de la pujada, la que va del llac d'Oo fins al refugi d'Espingo, ja no hi trobem gaire gent. El camí puja més de dret i continua sent molt maco i, 2h15' després de sortir de l'aparcament, arribem al refugi d'Espingo.

A la primera part del camí ja podem veure nombrosos salts d'aigua.

Un espectacular salt d'aigua omple el llac d'Oo.

La Neus llegint a la terrassa del refugi d'Espingo situat a 1.967m. Propietat del CAF, ha estat restaurat i renovat recentment.

El dilluns matinem per anar a fer el cim del Spigeoles de 3.065 m.
En 3h20' fem el cim i amb 2h45' tornem a ser al refugi.
Per aquest cim no ens han calgut emprar els grampons ni el piolet ja que no hem hagut de trepitjar gens de neu.
El camí comença baixant per anar a buscar el camí enllosat que porta al refugi del Portillon. 30 minuts més tard i 25m abans de travessar el segon pont que trobem, hem de deixar aquest camí per agafar un petit corriol que s¡enfila fort a la dreta per un prat d'herva. El camí, ben marcat amb fites, va cercant els punts febles de la vessant est de la muntanya i puja molt verticalment fins al coll situat a 2.750 m. A partir d'aquest punt cal tombar a la dreta i ara ja per entre blocs i amb una curta grimpada final, arribarem al magnific cim del Spigeoles.
Cim fàcil i ràpid d'assolir. El recorregut està ben marcat amb fites i a finals de juliol no cal fer us dels grampons ni del piolet ja que podem evitar trepitjar la neu.

Punt del camí del Portillon a on, abans de travessar el pont que es veu al fons, cal agafar el corriol que puja a la dreta.

Pujant amb el llac i el refugi d'Espingo al fons.


Tot pujant, deixem a la nostra dreta la paret per on puja la gran clàssica via d'escalada del diedre del Spigeoles.

Un cop al coll, comencem a pujar amb tendència a la dreta, tot deixant a banda la congesta de neu.
Un cop al cim, els núvols ens comencen a envoltar.

Al davant apareixen entre les boires el Grand Queirat i el Lezat.

A la baixada, desgrimpant els metres cimers.


El dimarts, a l'hora de tornar a casa, la Neus va baixar a l'aparcament a buscar el cotxe i jo vaig seguir el GR10, que passa prop del refugi, i que em va portar en unes 3h, a l'estació d'esquí de Super-Banyeres de Luchon.

El camí que segueix el GR10.

La vall de Lys i els cims del Boum, Malpàs, Cabriolues, Lezat i G. Queirat vistos des de Super Banyeres de Luchon.


L'estació de Super Banyeres de Luchon.

La Dent d'Orlú

El dissabte varem començar 4 dies d'excursió pels Pirineus anant a la vall d'Orlú a fer el cim de la Dent d'Orlú. Aquesta és una excursió molt senzilla que et permet coneixer un entorn molt maco, que jo coneixia atès que hi havia anat a escalar diverses vegades, i que la Neus desitjava conèixer després d'haver-me sentit a parlar molt de la bellesa d'aquesta muntanya.
Sortint del final de la pista forestal que neix en el càmping d'Ascou, s'arriba al cim en una hora i mitja. El camí que travessa un bosc molt espès, és ombribol i fresc en la seva primera meitat, a continuació ens porta a una amable carena que ens apropa en una hora al coll a on cal anar si es vol escalar la cara Est de la Dent d'Orlú i, finalment, un corriol molt costerut i sovint enfangat, ens mena fins el cim en 30 minuts més.

El track d'aquesta excursió el podreu trobar a Wikiloc


La primera part del camí puja per un bosc humit i fresc de faigs, bedolls i avellaners

El camí careneja amb la dent d'Orlú al fons.

La darrera part del camí s'enfila força fins el cim.

Aquesta vegada la boira que va envoltar i cobrir el cim, no ens va permetre veure massa bé el paisatge.


En el càmping d'Ascou varem dormir en un casa/tenda força maca i que pot acollir a 6 persones.

Un cop a Ax les Termes, varem aparcar sota una placa mig engollida pel plataner que la sostenta.

La Gorra marinera amb l'Aina.

Aquest dimarts per la tarda havia quedat amb l'Aina que aniríem a escalar. La primera intenció era anar a Malanyeu ja que a parir de 2/4 de 6 ja no toca el sol a la paret i s'hi escala molt fresc. La previsió de pluges al pre-Pirineu em va fer desdir de la idea inicial i varem anar a Montserrat a assegurar el tret.
Varem triar la primera via a l'ombra que es troba al baixar del funicular de Sant Joan. La via " Sargantanes" de la Gorra Marinera.

La ressenya la trobareu al bloc de l'Eduard
Nosaltres la varem fer, amb una corda de 50m, en 3 tirades i " la torna" ( els 15m finals). Varem empalmar la 1a i segona tirada, la 3a amb la 4a, la 5a i la sisena i finalment la torna o tirada final de 15m.
Via molt fàcil però agradable de fer. Tota a l'ombra i equipada amb bolts.
Destacar com a més maca la penúltima tirada, que és la més vertical i amb força pati, i que te un llarg flanqueig ben protegit.

Preparant-nos per començar.

Primers metres de la via.

l'Aina assegurant al pare !!

Metres més verticals de la penúltima tirada.

l'Aina a la nostra R3, amb un bon pati a sota.
Va fer la via amb les bambes ja que a la R1 es va treure els gats perquè li feien molt mal.
La molt fantasma va dir que havia trobat molt fàcil la via !!

La zona de sant Benet a les 7 de la tarda. Ja hi toca l'ombra a moltes vies !!