29 de maig 2022

Bob Esponja, Hijos de Palau, el Niño de los peines, Fase Uno

 









Aquest dissabte, tot i les previsions de molta calor, anem a Sant Llorenç de Montgai, a la Formiguera a escalar un seguit de les vies que darrerament han sortit força pels blogs.

Per apropar-nos als nostres objectius ho fem escalant la via Bob Esponja, una via fàcil i ben assegurada que et permet arribar a la part alta de la paret tot escalant en comptes de remuntar un corriol molt relliscós.

Pujo tot saltant-me algunes assegurances i les dues primeres reunions i amb 60m arribo molt just(en Pany surt uns metres) a la R.3. Des d'aquest punt veiem el camí que en uns 30m nes portarà al peu de la via El niño de los peines que era el nostre primer objectiu.

Arribem a peu de paret i una línia de parabolts ens fa pensar, per error, que és la nostra via. Resulta que en realitat és la via los Hijos de Palau, que comença en el mateix lloc que el niño de los peines.

Quan en Pany ha fet uns 15 metres ens adonem que la via continua recte amunt i que no fa cap flanqueig con marca la ressenya. Continua amunt havent superat uns passos de presa escadussera i sense gaires peus, que ens semblen passos de 6a més que de V+. De fet, de le ressenyes de les 3 vies de la zona, nosaltres i afegiriem mig grau a la dificultat.....i els V+ ens semblen 6a.

Un cop feta aquesta via, la rapalem i fem la del costat, la Niño de los peines, al darrera del Joanet i el Jordi.

Ara si que la via fa el flanqueig a la dreta que marca la ressenya, amb passos molt difícils.

Feta la via rapaelm de nou i en Pany fa la 1a. tirada de la via Fase Uno, i com que la calor apreta ja fort, decidim fer només aquesta primera tirada i deixar la resta per un altre dia.

Així que prenem el corriol de baixada de la via Bob Esponja i anem a buscar el cotxe per donar l'escalada per acabada i cercar la frescor d'un restaurant.

En Jordi pujant per la bob Esponja.

En Joanet en el flanqueig de los niños del peine.

En Pany en els primers metres de la via Los Hijos de Nadal.


Superant els darrers metres de la segona tirada per una fissura molt marcada.

En Joanet a la R.1 de la via el niño de los peines, el Jordi fent la tirada i en Pany iniciant-la



En Pany superant els metres mes difícils de la 1a.tirada de la via Fase Uno,abans d'entrar a la reunió a on hi ha una fusta per reposar els peus còmodament.



22 de maig 2022

Coll Roig. "Diedre Joan Colet". "Xapa la xapa! i "Imagin"

 


ressenya de Joan Asín.

Aquest dissabte cerquem un lloc alt a on la calor no sigui tan cruenta i ho encertem. A coll Roig i fa sol però la temperatura no puja tant com a la plana i un airet fresc fa mes soportable la calor.

Comencem l'escalada per aquesta via que, tot i que de lluny sembla bruta perquè és un baixant d'aigua, la feina feta de neteja i l'equipament fan que sigui una via recomanable. Amb passos difícils que podrem superar amb A0 i 4 tirades que et deixen en el mateix camí de baixada.

Quan fem el camí de baixada ens trobem amb en Juan Urquiza i els seus companys de cordada, en Jordi i l'Esteban, que estan fent la via  "xapa la xapa"

Així que despres de saludar-los baixem una mica més i anem a cercar el seu inici. Però baixem més del compte i en realitat pugem per la via Tardor calenta fins el camí.

La següent tirada és la dificil, amb passos de 6b que haurem de fer en A0, però que ens deixa amb un regust de boca.

Rapalem la tirada i fem una via  "Imagin"que comença uns metres mes avall i, tot i que la ressenya marca com a 6a, la trobem més difícil que l'anterior, fins hi tot fent A0.

primers metres de la via

en Jordi superant el 6b
En Pany iniciant la darrera tirada






 En Pany en els metres finals de la via Imagin


9 de maig 2022

Via "Bages" a Malanyeu

 

 


 

Aquest dissabte amb en Pany hem acabat d'obrir la via Bages, al costat de les taules de la Llei. 

Aquesta via te dos trams ben diferents, les dues primeres tirades son de placa, com les d'aquella zona, a on caldrà tibar de valent, o pujar amb estreps si no tenim el grau per fer-les en lliure.

Arribats a la R2. els que vulguin podran rapelar fins a peu de via. 

Si es vol sortir per dalt cal fer un canvi de reunió i escalar dues tirades més, ja no tan difícils i prou maques, tot i la vegetació que a la darrera tirada ens torbarem.

Tota la via està equipada i només calen 17 cintes i l'estrep.

Aquest diumenge hem fet amb en Toti la primera repetició.

 

Entrant a la R.1.


En Toti apretant en lliure a la segiona tirada.


Vistes de la segona tirada.


                                                    En el pas clau de la 3a. tirada



 Sortint de la R.3 per fer la darrera tirada.

 

 



5 d’abr. 2022

"La Cola" a Sant llorenç de Montgai i "La Virgen del Pilar" a Collegats

 


 

Aquest cap de setmana ens hem apartat de les pluges i nevades i ems pogut escalar a Sant Llorenç de Montgai i a Collegats.

El fred i el vent s'han fet notar però ambdós dies ens ha lluit el sol i hem pogut escalar tant el dissabte com el diumenge

Dissabte anem a la Formiguera, a on coincidim amb moltes cordades que han fet el mateix pensament que nosaltres.

En Pany i jo comencem per la via la Cola, una via que conserva encara una roca molt abrasiva, tant que en Pany es va fer un tall amb una presa i va deixar un rastre de sang a la paret i als mosquetons. Una via que et fa escalar de valent en els darrers metres, un V+ dels que podríem dir que pot ser 6a. 

Una via recomanable.

En Jordi i en Joanet escalen per la Savina Wall. 

Acabades aquestes vies fem un rapel i intercanviem les vies. 

Finalment nosaltres escalem la darrera tirada del Barbes, amb passos d'estreps en la part superior a on la via extra ploma. 

Abans de marxar podem saludar al Joanet Frontera que escalava al costat nostre amb la seva colla habitual.



En Joanet i en Jordi a la reunió de la Savina Wall.



 passant de la cola a la savina wall per recuperar una corda enganxada en una savina al recuperar-la del rapel

 

 En pany a la via " el Barbes" i en Jordi a "la cola"


Dinem al càmping i marxem direcció a la Pobla de Segur a dormir en una fonda, Can Fasersia, que, tot i ser senzilla, te una relació qualitat preu excel·lent. 43€ l'habitació doble amb un bon esmorzar inclòs.

Diumenge, després de molts anys de no escalar en aquestes parets pugem a les Moles de Pessó.

El fred i el fort vent, tot i que lluïa el sol, ens fan prendre la decisió de fer una escalada ràpida i fàcil que ens permeti sortir de la paret abans que hi toqui l'ombra. 

Així que les dues cordades comencem per la 1a. tirada de la via Socis i Patissants i mentre en pany i jo continuem des de la feixa per la via La Virgen del Pilar, en Joanet i en Jordi continuen per la vi Socis i Patissans.

De la nostra via esmentar que la roca es molt bon excepte en la darrera tirada, la més difícil d'aquest pany final de la paret, a on la roca es trencadissa i no dona confiança. També ens va semblar que alguna de les assegurances no estaven a on realment servirien en cas de caiguda per evitar picar en la lleixa de sota.


Inici de la via Sossis i Patisants

En Joanet i en Jordi a la 2a. tirada que surt de la feixa, de la via Sossis i Patisants

La Virgen del Pilar. Un dels pocs trams verticals.

En Pany a la penúltima reunió de la Virgen del Pilar.

Baixant de les vies per les cadenes de la ferrada.





 

 

 

21 de març 2022

La Drecera

Aquest dissabte escalem de nou aquesta via que ara arriba fins el cim.

Roca a controlar en algun tram.


 

En Pany en els primers metres de la via.

 

En pany arribant a la R.1 i en Xavi a la segona tirada de la via Montse Curtó que puja per l'esquerra

 

 Equipant la sortida de la R.1


 En la bonica placa de la segona tirada que enllaça amb la via Salvadora.

Obrint la 3a. tirada.

Una cordada pujant per la via Montse Curtó i en Pany fent rapel per la via tot sanejant-la. A dalt en Joanet a la R.3



7 de març 2022

Integral del sol....i ves a saber que !

 

 


Aquest dissabte anem cap al Sud a on la previsió del temps sembla més bona i no hi ha tant risc de pluja, però l'efecte blogs fa que moltes cordades tinguin la mateixa pensada i quan arribem a peu de via una cordada ja passa per la tercera tirada i darrera nostre n'arriben dues més, i més tard en Pere Joan i la Montserrat, a qui saludo des de la R1. també s'apropen, però veient que hi ha cua, marxen a fer una altra via per despres tornar, a on segons em diuen més tard pel xat, coincideixen amb el Llorenç i l'Antxi, amb qui fa molt temps que no coincideixo.

Una via molt concorreguda!!

La via te 4 tirades molt curtes, la primera de 15m i la segona de 10m. 

Pel que fa a les altres dues no puc opinar perquè un espit a la dreta de la R.2 ens va fer equivocar la línia i la 3a. i 4a. tirada les fem per on no tocava.

A la sortida de la R.2,  no consultem la ressenya i en Jordi s'adreça a un espit que hi ha a la dreta i un pont de roca més amunt. Uns passos dificils en els que cal posicionar-se bé per superar-los.

10m més amunt arriba a una reunió que suposem que és la R.3.

Jo surto també amb passos dificils a xapar un espit i més amunt, despres de xapar un segon espit, ja veiem que ens hem equivocat de línia ja que no hi ha cap més espit i la paret es veu molt vertical. despres de mirar per on pujar, decideixo assegurar amb friends una fissura i pujar a buscar un pi a on finalment hi faré la reunió.

La cordada que pujava darrera nostra també s'equivoca de línia i ens segueix. els hi deixem els friends colocats a la fissura ja que ells només portaven cintes expres.

la tercera cordada, una parella de Terrassa, segueix correctament la línia i puja a la nostra esquerra tot seguint els espits de la via.

Una aventura que acaba bé i que em dona la impressió d'haver pujat un darrer tram obrint via.



En el bonic i vertical diedre de la primera tirada, per mi un V+.

En Joanet sortint de la R.1.

En Jordi sortint de la R.2 per la dreta, un pas dificil, equivocació provocada per no consultar la ressenya i veure un espit cridaner.

Sortint de la R.3 xapant un espit que continua refermant l'equivocació de la línia.
 

 Una foto, gentilesa de'n Pere Joan, ens situa a la R.3 equivocada. El cap de la cordada que ens seguia està a la R.2 i la línia correcte de la via continua per la seva esquerra.

La cordada de terrassa fent la 4a. tirada per la línia correcte.





En Jordi i en Joanet grimpant els darrers metres de la paret per anar a un espai còmode a on plegar les cordes.

La cordada que ens seguia sortint de la paret per la línia equivocada que havíem pujat nosaltres.