22 de juny 2015

Aresta " Malalts de roca"

Aquest dissabte vàrem pujar al Pedraforca amb la intenció d'escalar la via Paul Preuss al Roget, una via de l'Armand Ballart que puja per la part més oriental de la paret.
Però un cop a l'aparcament del Roget, la mandra per fer l'aproximació amb un sol que començava a picar de valent i la poca informació de la via de que disposavem, ( no teniem cap comentari d'algú que l'hagues repetit) ens va fer dubtar del nostre objectiu i vàrem començar a cercar altres alternatives.
Tot seguit vam agafar el cotxe per pujar fins al peu del camí que va a Prat de Reo amb la intenció d'anar a fer "la via del manec" i estudiar noves línies per obrir, però la mandra ens va tornar a atacar i quan ja començavem a desvariejar amb els cables completament creuats, mirant avall vam descobrir una aresta amagada dins el bosc que podia tenir possibilitats.... i l'aproximació era a l'ombra i en baixada !!!
Dit i fet, ens hi acostem amb el cotxe i en 5 minuts ja trobem el final de l'aresta. Com que la cosa pintava bé, tornem al cotxe i agafem els trastos per baixar fins l'inici de l'aresta a obrir-hi una via.
El camí per dins el bosc ressegueix la paret, primer per la cara Nord i més tard per la Sud, fins l'inici de l'aresta. Tot i caminar per l'ombra del bosc, ens va agafar una bona calorada ja que haviem d'obrir camí entre els boixos i algunes argelagues.
Un cop a l'inici de l'aresta, una paret vertical d'uns 20m ens dona la benvinguda i ens anuncia que no tot seran flors i violes en aquesta nova via.
Comencem a obrir via i ens trobem amb una mica de tot, parets verticals, aresta plana, roca dubtosa, roca molt bona, passos fàcils, altres de difícils, escalada en lliure , en Ae... i així anem equipant fins que, cansats i quan encara ens falten un parell d'agulles per obrir, ho deixem fins la propera visita.

 Els primers metres de l'aresta son aeris i verticals.

 La majoria de les reunios, al peu de cada resalt, ens deixen estar a l'ombra protegits del sol.

 Algun tram està molt brut i el Toni hi treballa de valent per obrir pas entre la vegetació.

 La part escalada de l'aresta ja queda darrera nostra. Podem veure el poble de Saldes al fons.

 L'arrancada del darrer tram equipat ens obliga a fer un parell de passos en Ae.

 Un diedre vertical i molt atletic ens espera a la part alta.

Des de la pista de baixada a Saldes veiem l'aresta i ens acomiadem, fins la setmana entrant, per acabar d'obrir els dos ultims resalts que encara ens queden.

Cap comentari: