obrint via a Odèn

 

 

Despres de molts mesos de no visitar aquesta paret, " la paret de la pluja" a on hi varem obrir 8 vies, fa uns anys, amb en pany ens hi acostem per escalar la via n1 " si el temps ho permet"  i començar a obrir una nova via que pinta molt bé.

 

 

 

Via "Montse Curtó" i "Via del Guillem"

Aquest diumenge pugem en Jordi i jo a Malanyeu. Arribem amb boira, una temperatura baixa i el cel tapat que ens feia pensar que no ens sortiria el sol, però un cop a la paret el dia va canviant i finalment podem escalar amb sol i calor.

Repetim la via que el Francesc Suñol va obrir amb el nom de la seva esposa, la Montse Curtó , una clàssica molt repetida, i tot seguit anem a fer la via del Guillem, que fa uns mesos vàrem obrir en Pany i jo amb el nom del seu fill.

Dues vies equipades a on únicament necessitarem 12 cintes expres.

Primers metres de la Montse Curtó.

En Jordi a la segona tirada.

La placa amb el pas clau de la tercera tirada.

En Jordi iniciant la via del Guillem.

La via del "Xermi"

 

Fa uns quants dies que en Xermi, un bon company i amic d'escalada ens va deixar, una greu malaltia va segar-li la corda que l'unia a la vida, a la família i als amics.

Aquesta setmana hem obert a Vilamala una via en record seu, una via de 4 tirades i 140m. equipada amb parabolts.

Per fer-la, com la resta de les vies de la zona, primer haurem de fer 4 rapels per arribar a peu de via. 

3 de 30m i un de 45m.

La via te una dificultat de V+/Ae.. 

La graduació en lliure l'hauran de determinar els escaladors que la puguin fer així.

Via Riobi i Pilier des Cathares. a Calamés

 

Aquest dissabte, aprofitant que la previsió del temps era bona, anem a Calamés, a la zona del pilar dels Catars que els companys encara no coneixien i que jo feia ja 20 anys que no visitava.

Aparquem al poble de Bedeilhac, uns quilometres més enllà de Tarascon, a una zona expressament adequada per fer-ho i des d'on comença el camí marcat que ens portarà a peu de les vies d'escalada.

En uns 20,25 minuts, si no ens perdem, arribarem al peu de les vies. la baixada, un cop al cim, passarem pel costat del castell en runes i la farem caminant.

La paret estava plena de cordades i hem de deixar de banda les vies que volíem fer i acabem fent la via Riobi, la n.4 de la ressenya i la Pilar dels Catars la n.6.

En Pany i jo ens posem a la Riobi, que te el nom escrit al peu de via i els dos Jordis, pare i fill i en Joanet al pilar dels Catars.

La nostra via te 5 o 6 tirades, en funció de si la 4a. la divideixes en dos ja que te un tram final caminant.

La 3a. tirada és la més difícil de la via, ja que te el tram de 5c que caldrà equipar amb friends doncs la distancia dels parabolts és molt gran.

Els companys comenten que la tirada més obligada que han trobat és la tercera, ja que el 6a de la 5a. és pot fer en A0.

Les vies estan equipades amb parabolts però amb molt d'aire entre ells i un jocs de friends en faran un bon servei

Via dels culers i via Sac d'impaciència.

 

Aquest dissabte, després de molts mesos de no escalar a Malanyeu, amb en Pany i el Joanet tornem a aquesta paret tan especial a repetir dues de les vies que ja fa anys hi vaig obrir.

Moltes cordades ens trobem a la paret i hem de triar les vies per no coincidir.

Comencem per la via dels Culers, que la fem en 4 tirades i que te alguns trams de la 3a. i 4a. tirada molt macos. Darrera nostra puja en Joan Prunera i els seus companys de cordada.

A continuació ens desplacem a la dreta i pugem per la via sac d'impaciència, Aquesta via te una primera tirada molt bona i la tercera te una placa final molt bonica.

rapelem la tercera tirada i tornem a escalar el darrer tram de la via per la via PABA que acaba en el mateix punt de la r.3 de la via anterior des d'on hem fet el rapel.

Vies equipades a on però algun friend ens pot ajudar a millorar les assegurances fixes existents.

Veient l'estat d'alguns ponts de roca, comentem que hi haurem de tornar a renovar-los i a netejar algunes argelagues que tapen preses i molesten per escalar.

Perquè tan pocs escaladors renoven les bagues deteriorades o velles dels ponts de roca que es troben en les vies que escalen? és una cosa que em costa d'entendre ja que la seva pròpia seguretat hi està en joc.

primera tirada de la via dels culers.

primera tirada del sac d'impaciència., que puja a l'esquerra de la via PABA.

darrera tirada de la sac d'impaciència.

la cordada.

via ferrada de la serra de les canals

 

Avui hem fet una via ferrada molt interessant i bonica. La ferrada de la serra de les canals, que fa relativament poc que s'ha equipat, i que val la pena de fer per diversos motius.

Te un primer tram molt fàcil ideal per a portar-hi a algú que es vol iniciar en aquesta activitat, o per fer-la en família, apta per a infants. Un cop s'arriba a la cresta, tenim tres opcions: iniciar els descens tot resseguint la cresta, molt fàcil,  pujar al cim pel camí de baixada, fàcil però amb algun tram vertical, o bé anar a cercar el tram atlètic que ens portarà al cim amb passos molt verticals i extra plomats,  aquesta és la part difícil i que no decebrà ni deixarà indiferent als qui cerquen adrenalina.

Moltes combinacions per poder fer l'activitat o arribar tots al cim en funció de la dificultat que es vulgui assumir.

I encara podem tenir una opció més fàcil si portem a persones que no els agraden gaire els riscos, però que volen pujar a veure les vistes, es tracta de pujar pel camí de baixada, a on únicament haurem de tibar de cadenes  sense gens de dificultat.

Molt recomanable.

Primer tram de la via

arribant a la cresta.

Passos extra plomats de l'inici de la part atlètica.

Passant l'espectacular pont tibetà.

foto cim. ella ha gaudit, sense patir, tot pujant pel camí de baixada.

Iniciant la baixada.

Un tram de la baixada que també fa gaudir de la pujada per aquells que trien aquest camí per pujar al cim.

escalant per Panticosa.

 

hem estat un parell de dies a Panticosa per tastar el granet de la zona i les vies equipades que hi ha a sobre el Balneari.

El primer dia ens vàrem quedar a la zona que hi ha darrera mateix  del refugi de la casa de piedra, 

La primera via que vàrem fer fou la 3a. del nano, la que està a l'esquerra de la paret. Aquesta via te una sortida molt difícil, que tot i que la ressenya marca V+, cal tibar d'A0 si no fas un 6a+. després continua fàcil fins la R.1. i aquí es repeteix el mateix, la sortida torna a ser molt difícil i cal fer-la en A0 0 penjar-hi l'estrep. Això em va d3ixar amb mal regust de boca ja que els V+ no son la graduació real.

Continuem amunt i ens adonem que ens hem equivocat de tirada, ja que la via continua per una placa molt vertical de més a la dreta. Continuem amunt i baixem caminant pel corriol de l'esquerra fins a peu de via per fer ara la via del nano. aquesta és molt maca i alhora  d'una dificultat més constant.. Un cop a dalt rapelem per la placa que no havíem escalat de la 3a. del nano, i fem les dues tirades finals. la 2a. tirada es molt maca i difícil, també amb uns metres a on cal fer A0, però que et deixen un bon regust de boca.

Els segon dia decidim començar per la via del nano i continuar pujant a cercar l'espolon Rebollon, una via preciosa de les que et deixen un bon regust de boca amb tres tirades molt bones.

Un cop acabada la via, baixem a buscar el GR-11 i escalem la via Melondro.sl que veiem davant mateix del pont que creua el riu Calderés. Una via de 10 tirades que combina trams bons, de plaques precioses, amb altres de caminar, en total son 4 tirades i mitja bones d'escalada i les altres només de transició.

Nosaltres enllacem les tirades de dues en dues i en poc més d'una hora i mitja arribem al cim. Baixem al Balneari  i donem per acabada la visita a Panticosa.