"Ball de la Filomena" i " Macaguntu"

 

Aquest dissabte tornem a Coll Roig a fer la nova via d'en Santi Sanz, El Ball de la Filomena. Per arribar-hi prendrem el mateix camí que cal fer per anar a la via del forat de les bruixes i, un cop a peu de via, ens desplaçarem uns 25 metres a l'esquerra i trobarem l'inici de la via. De fet ara hi ha un rètol uns metres més a l'esquerra que informa que s'està obrint una altra via, encara no acabada.

La via és pot fer en dues, tres o quatre tirades. Nosaltres la vàrem fer en dues però les cordes tenien molt fregament.

La primera tirada te uns passos molt difícils que es poden fer en A0, en la resta de via la dificultat baixa força. La roca, com en tota la zona, és molt bona. En els darrers metres no trobareu cap parabolt, però es pot assegurar perfectament amb friends.

Un cop al cim de la via trobarem el camí que ens permet baixar caminant tot passant pel final de les altres vies de la zona.

Baixem uns metres i ens situem a l'inici de la via " Macaguntu" que comença a 4m a la dreta del segon tram de la via " Tardor calenta". Aquesta via la vàrem obrir l'any passat, equipant-la amb una reunió intermitja i una 2a. a sota del camí de baixada, però al cap de pocs dies algú en va treure les xapes i va aixafar els parabolts.

Ara, la via està desequipada, però és pot escalar amb cintes als boixos i algun friend. La llàstima és que de primer és fa molt difícil pujar pel centre de la magnifica placa dels primers metres de la via, ja que els dos parabolts que l'asseguraven ja no hi son. Tot i això es puja bé per la fissura de la seva esquerra.

Als 30m es pot fer una reunió a on hi trobareu una baga en un pont de roca.

La segona tirada ja és més fàcil i no supera el IV grau. Un cop a dalt podem assegurar amb esquena o muntar una reunió amb friends, ja que també van des equipar la 2a. reunió.

Un cop feta aquesta via, vàrem pujar fins la part superior de la via " Malalts de roca" per repetir la magnifica darrera tirada. Allí també hi havíem obert dues tirades que permetien fer dues escalades molt interessants, però també van ser desequipades pocs dies després d'haver-les obert.

Al baixar veiem una reunió a peu de camí. Mirem avall i veiem que en Santi Sanz ja deu haver acabat d'equipar una nova via que puja seguint un diedre que va uns metres a l'esquerra de la malalts de roca. Un cop a baix m'apropo a cercar el peu de via i trobo un camí ja net i l'inici de la via,  uns 25 o 30 m a l'esquerra de la malalts de roca.

Un cop superats els metres difícils de l'inici de la via el ball de la Filomena.

Arribant al final de la via.

Superant els primers metres de la via Macaguntu 

Inici de la darrera tirada de la via Malalts de roca

Superant el diedre final.

Via "Llaç lila". Pas Nou

 

Aquí teniu dues ressenyes que us ajudaran a seguir la via.

La setmana passada varem torna al Pas nou a repetir la nostra via perquè en Jordi encara no l'havia fet.

Varem aprofitar per reposar alguna de les xapes que s'havien endut de la segona tirada, ves a saber perquè......

Aquesta és una via que va superant feixes i per tant la seva escalada no te continuïtat sinó que vas alternant trams fàcils amb plaques d'escalada força bones, en especial les darreres.

La via està equipada i, tot i que sempre es bo portar algun friend, amb dotze cintes exprés farem el fet.

Tot i que el descens de la via es pot fer rapelant, és més lògic  baixar resseguint la carena fins a trobar la carretera. Uns 30' o 40' 

Inici de la via, a peu de carretera.

3a. tirada. En Pany a l'esquerra fent la via original i en Jordi a la dreta fent la variant.

5a. tirada. Atacant el desplom, un pas atlètic amb molt bona presa de mans.

Inici de la 7a. tirada.

Un cop superat el pas més difícil de la via, a la 8a. tirada, la roca és excepcionalment bona.

Els membres de les dues cordades.

Sant Llorenç de Montgai. vies Salla Gran, al Alba i Normal

 Aquest dissabte anunciaven més calor, però al arribar a Sant Llorenç, els nuvols tapaven el sol i la temperatura era agradable.

Mentres el Jordi i en Joanet van a fer la via normal, en Pany i jo comencem per la via del Salla Gran.

Faig la primera tirada i trobo que el pas de V+ , un desplom potent amb poca presa de peu, molt difícil i tibo d'A0. la resta de la tirada és difícil però es deixa fer.

La segona tirada també supera un desplom en el seu inici, però aquest li veig color i gaudeixo de valent amb tota la tirada.

Rapelem tot donant indicacions al Jordi i al Joanet, que no troben la continuació de la via normal un cop fetes les dues primeres tirades.

Fem la via Al Alba i trobo que la primera tirada te les assegurances amb uns arbustos, alguns d'ells febles, que no se pas si aguantarien una caiguda.

La segona tirada comença caminant per fer canvi de reunió i puja fácil fins a sota d'una xemeneia d'aspecte no gaire bo, així que en Pany es decanta per anar a la placa de l'esquerra, a on 3 parabolts asseguren uns metres difícils però molt macos.

Tornem a rapelar i acabem la matinal fent les dues tirades de la via normal. Ja ben tocats per la calor, que ja apreta molt, tornem al cotxe amb el cos i els peus que treuen fum.

Apretant en la primera tirada de la via del Salla Gran.

Les vies estan identificades amb pedres com aquesta.

Pujant per la via de Al Alba.

En Pany a la placa final, un cop deixada la xemeneia per on puja la via. I en Jordi i el Joanet a la part final havent pujat per la Neura. 

Via " CADE" Terradets

 

Després de força temps de no escalar a Terradets  aquest cap de setmana en Pere ens demana anar-hi per coneixer la zona ja que ell no hi ha escalat mai. Així que canviem la nostra previsió inicial i anem a Terradets a fer la via CADE.

Jo havia fet aquesta via en dues ocasions anteriors, ara fa molts anys, i ja llavors era una via amb trams a on la roca estava molt pulida degut a la seva antiguitat i a les moltes cordades que l'han fet.

Aquesta vegada vàrem fer només les 10 primeres tirades fins la feixa, i en les darreres tirades varem patir, el que ja era de preveure, en els trams en que la roca rellisca com si fos de marbre. Acaba deixant un mal regust de boca escalar en aquestes condicions però és el que hi ha si es va a una via clàssica molt repetida.

En la paret vàrem coincidir amb una cordada de Montblanc formada pel Jordi Besora, i la seva companya de cordada que feien la via "cha cha cha", una via que ell  mateix havia obert l'any 1982. Ells més tard varen acabar l'escalada per la via CADE fins el cim de la paret.

En Jordi Besora a la R.1 de la via Cha Cha Cha.

En Pere a la 4a. tirada

    

La companya del Jordi superant un difícil pas extraplomat.

En Pany i en Pere, companys de cordada.

En Pere a la 5a. tirada.

Fent la darrera tirada abans d'arribar a la feixa.

nova línia per arribar al cim

 

Per poder arribar al cim des de la R.1 de la via Bona Feina o de la Joan Frnacesc, hem equipat 35m més netejant una canal per on pujar.

Via " Canal de l'arbre mort"

 

Aquests dies hem obert una nova via a les parets del Santuari de Corbera, en concret a la cara Est. Aquesta via puja per la segona canal que hi trobareu, després de la darrera de les vies d'escalada esportiva que hi ha obertes en aquella paret.

La via la vàrem obrir des de sota, tot superant les dificultats amb la roca que calia sanejar i la vegetació que hi havia.

Aquest dijous, abans de l’entrada del nou confinament comarcal hi hem tornat per tal de sanejar-la de roques inestables i vegetació. Hem pujat per la cara sud i hem rapelat fent la neteja, tres hores de feina que han deixat la via en millors condicions de com la vàrem trobar al obrir-la.

La via te uns 60m que nosaltres hem dividit en tres tirades de 22m, 13m i 25m.

La dificultat en lliure l’haurà de concretar qui tingui el grau per fer-la. La primera tirada és la més assequible, la segona supera una placa molt llisa i la tercera presenta uns desploms atlètics que requereixen tibar de valent.

A la tercera tirada passarem al costat d’un gran arbre mort que dona nom a la via.

La via està assegurada amb parabolts.

Material: 10 cintes exprés.

Descens: es pot rapelar la via o pujar 3 metres des de la darrera reunió per arribar al cim i anar a cercar els ràpels de les vies de la cara Sud.

netejant la primera tirada.

desploms de la 3a. tirada.

l'arbre mort que trobem al tram final de la via, quan ja han acabat les dificultats, i que dona nom a la via.

Retocant les nostres vies de Corbera.

 

Aquest dissabte, després de molt de temps sense poder escalar fora de la comarca, m'he retrobat amb els companys i hem anat al Santuari de Corbera.

Hem repetit i netejat d'argelagues dues de les nostres vies, la "Escaladors bucolics" i la " Bona Feina" i per acabar la matinal, hem fet la primera tirada de la via "Aresta de Corbera" .En aquesta via hi hem instal·lat una reunió a 20m del terra per tal de poder escalar el millor tram de roca de la via, si no es vol continuar fins a dalt.

En Pani a la via " Bona Feina"

                                      Arribant a la r.1 de la via "Escaladors bucolics"

La cordada.