Via dels culers i via Sac d'impaciència.

 

Aquest dissabte, després de molts mesos de no escalar a Malanyeu, amb en Pany i el Joanet tornem a aquesta paret tan especial a repetir dues de les vies que ja fa anys hi vaig obrir.

Moltes cordades ens trobem a la paret i hem de triar les vies per no coincidir.

Comencem per la via dels Culers, que la fem en 4 tirades i que te alguns trams de la 3a. i 4a. tirada molt macos. Darrera nostra puja en Joan Prunera i els seus companys de cordada.

A continuació ens desplacem a la dreta i pugem per la via sac d'impaciència, Aquesta via te una primera tirada molt bona i la tercera te una placa final molt bonica.

rapelem la tercera tirada i tornem a escalar el darrer tram de la via per la via PABA que acaba en el mateix punt de la r.3 de la via anterior des d'on hem fet el rapel.

Vies equipades a on però algun friend ens pot ajudar a millorar les assegurances fixes existents.

Veient l'estat d'alguns ponts de roca, comentem que hi haurem de tornar a renovar-los i a netejar algunes argelagues que tapen preses i molesten per escalar.

Perquè tan pocs escaladors renoven les bagues deteriorades o velles dels ponts de roca que es troben en les vies que escalen? és una cosa que em costa d'entendre ja que la seva pròpia seguretat hi està en joc.

primera tirada de la via dels culers.

primera tirada del sac d'impaciència., que puja a l'esquerra de la via PABA.

darrera tirada de la sac d'impaciència.

la cordada.

via ferrada de la serra de les canals

 

Avui hem fet una via ferrada molt interessant i bonica. La ferrada de la serra de les canals, que fa relativament poc que s'ha equipat, i que val la pena de fer per diversos motius.

Te un primer tram molt fàcil ideal per a portar-hi a algú que es vol iniciar en aquesta activitat, o per fer-la en família, apta per a infants. Un cop s'arriba a la cresta, tenim tres opcions: iniciar els descens tot resseguint la cresta, molt fàcil,  pujar al cim pel camí de baixada, fàcil però amb algun tram vertical, o bé anar a cercar el tram atlètic que ens portarà al cim amb passos molt verticals i extra plomats,  aquesta és la part difícil i que no decebrà ni deixarà indiferent als qui cerquen adrenalina.

Moltes combinacions per poder fer l'activitat o arribar tots al cim en funció de la dificultat que es vulgui assumir.

I encara podem tenir una opció més fàcil si portem a persones que no els agraden gaire els riscos, però que volen pujar a veure les vistes, es tracta de pujar pel camí de baixada, a on únicament haurem de tibar de cadenes  sense gens de dificultat.

Molt recomanable.

Primer tram de la via

arribant a la cresta.

Passos extra plomats de l'inici de la part atlètica.

Passant l'espectacular pont tibetà.

foto cim. ella ha gaudit, sense patir, tot pujant pel camí de baixada.

Iniciant la baixada.

Un tram de la baixada que també fa gaudir de la pujada per aquells que trien aquest camí per pujar al cim.

escalant per Panticosa.

 

hem estat un parell de dies a Panticosa per tastar el granet de la zona i les vies equipades que hi ha a sobre el Balneari.

El primer dia ens vàrem quedar a la zona que hi ha darrera mateix  del refugi de la casa de piedra, 

La primera via que vàrem fer fou la 3a. del nano, la que està a l'esquerra de la paret. Aquesta via te una sortida molt difícil, que tot i que la ressenya marca V+, cal tibar d'A0 si no fas un 6a+. després continua fàcil fins la R.1. i aquí es repeteix el mateix, la sortida torna a ser molt difícil i cal fer-la en A0 0 penjar-hi l'estrep. Això em va d3ixar amb mal regust de boca ja que els V+ no son la graduació real.

Continuem amunt i ens adonem que ens hem equivocat de tirada, ja que la via continua per una placa molt vertical de més a la dreta. Continuem amunt i baixem caminant pel corriol de l'esquerra fins a peu de via per fer ara la via del nano. aquesta és molt maca i alhora  d'una dificultat més constant.. Un cop a dalt rapelem per la placa que no havíem escalat de la 3a. del nano, i fem les dues tirades finals. la 2a. tirada es molt maca i difícil, també amb uns metres a on cal fer A0, però que et deixen un bon regust de boca.

Els segon dia decidim començar per la via del nano i continuar pujant a cercar l'espolon Rebollon, una via preciosa de les que et deixen un bon regust de boca amb tres tirades molt bones.

Un cop acabada la via, baixem a buscar el GR-11 i escalem la via Melondro.sl que veiem davant mateix del pont que creua el riu Calderés. Una via de 10 tirades que combina trams bons, de plaques precioses, amb altres de caminar, en total son 4 tirades i mitja bones d'escalada i les altres només de transició.

Nosaltres enllacem les tirades de dues en dues i en poc més d'una hora i mitja arribem al cim. Baixem al Balneari  i donem per acabada la visita a Panticosa.

vies" Badalona" i " Pedra voladora" a Vilamala

 

Després d'equipar i sanejar aquesta via, el dimarts en fem la primera repetició.

Via Badalona.

Via equipada. 125m. 

en lliure 6a+? obligat V+ Ae (tres passos)

Via Pedra Voladora

via equipada.120m.

en lliure 6b? obligat V+Ae ( 2 trams curts)

Descens al peu de les dues vies amb rapels equipats de la via Pedra Voladora.

També es pot baixar per la via Badalona deixant equipades les reunions que després es recuperaran.

via "Canal de l'arbre mort"

 

Finalment, després d'esperar que no plogués a la zona del Santuari de Corbera, hem pogut repetir la via que vàrem obrir fa unes setmanes i que la humitat de la roca no ens ho havia permès.

Aquesta via puja per la segona canal que trobarem a la cara Est, a on acaben les vies d'esportiva. i tinf¡dreu ombra a partir de les 12h. la via està equipada i només cal dur-hi cintes.

3 tirades curtes.

1a. tirada 25 m V/V+

2a. tirada 10m 6b ( V/Ae)

3a. tirada 15m 6a+ (V/Ae)

La dificultat en lliure és aproximada i l'haurà de fixar qui la repeteixi. La via es pot fer sense passar del V+ portant un estrep..

per baixar farem 2 rapels de 25m o be acabarem de pujar a la cresta i podem baixar pels rapels de la cara Sud.

Arribant a la R.1

Els pas clau de la via a la 2a. tirada.

Sortint dels desploms de la 3a. tirada.

A continuació escalem la via " Aresta de Corbera" per tal de provar la variant de la segona tirada, un pas extraplomat que surt recte després del primer parabolt. Molt difícil en lliure.

"Ball de la Filomena" i " Macaguntu"

 

Aquest dissabte tornem a Coll Roig a fer la nova via d'en Santi Sanz, El Ball de la Filomena. Per arribar-hi prendrem el mateix camí que cal fer per anar a la via del forat de les bruixes i, un cop a peu de via, ens desplaçarem uns 25 metres a l'esquerra i trobarem l'inici de la via. De fet ara hi ha un rètol uns metres més a l'esquerra que informa que s'està obrint una altra via, encara no acabada.

La via és pot fer en dues, tres o quatre tirades. Nosaltres la vàrem fer en dues però les cordes tenien molt fregament.

La primera tirada te uns passos molt difícils que es poden fer en A0, en la resta de via la dificultat baixa força. La roca, com en tota la zona, és molt bona. En els darrers metres no trobareu cap parabolt, però es pot assegurar perfectament amb friends.

Un cop al cim de la via trobarem el camí que ens permet baixar caminant tot passant pel final de les altres vies de la zona.

Baixem uns metres i ens situem a l'inici de la via " Macaguntu" que comença a 4m a la dreta del segon tram de la via " Tardor calenta". Aquesta via la vàrem obrir l'any passat, equipant-la amb una reunió intermitja i una 2a. a sota del camí de baixada, però al cap de pocs dies algú en va treure les xapes i va aixafar els parabolts.

Ara, la via està desequipada, però és pot escalar amb cintes als boixos i algun friend. La llàstima és que de primer és fa molt difícil pujar pel centre de la magnifica placa dels primers metres de la via, ja que els dos parabolts que l'asseguraven ja no hi son. Tot i això es puja bé per la fissura de la seva esquerra.

Als 30m es pot fer una reunió a on hi trobareu una baga en un pont de roca.

La segona tirada ja és més fàcil i no supera el IV grau. Un cop a dalt podem assegurar amb esquena o muntar una reunió amb friends, ja que també van des equipar la 2a. reunió.

Un cop feta aquesta via, vàrem pujar fins la part superior de la via " Malalts de roca" per repetir la magnifica darrera tirada. Allí també hi havíem obert dues tirades que permetien fer dues escalades molt interessants, però també van ser desequipades pocs dies després d'haver-les obert.

Al baixar veiem una reunió a peu de camí. Mirem avall i veiem que en Santi Sanz ja deu haver acabat d'equipar una nova via que puja seguint un diedre que va uns metres a l'esquerra de la malalts de roca. Un cop a baix m'apropo a cercar el peu de via i trobo un camí ja net i l'inici de la via,  uns 25 o 30 m a l'esquerra de la malalts de roca.

Un cop superats els metres difícils de l'inici de la via el ball de la Filomena.

Arribant al final de la via.

Superant els primers metres de la via Macaguntu 

Inici de la darrera tirada de la via Malalts de roca

Superant el diedre final.

Via "Llaç lila". Pas Nou

 

Aquí teniu dues ressenyes que us ajudaran a seguir la via.

La setmana passada varem torna al Pas nou a repetir la nostra via perquè en Jordi encara no l'havia fet.

Varem aprofitar per reposar alguna de les xapes que s'havien endut de la segona tirada, ves a saber perquè......

Aquesta és una via que va superant feixes i per tant la seva escalada no te continuïtat sinó que vas alternant trams fàcils amb plaques d'escalada força bones, en especial les darreres.

La via està equipada i, tot i que sempre es bo portar algun friend, amb dotze cintes exprés farem el fet.

Tot i que el descens de la via es pot fer rapelant, és més lògic  baixar resseguint la carena fins a trobar la carretera. Uns 30' o 40' 

Inici de la via, a peu de carretera.

3a. tirada. En Pany a l'esquerra fent la via original i en Jordi a la dreta fent la variant.

5a. tirada. Atacant el desplom, un pas atlètic amb molt bona presa de mans.

Inici de la 7a. tirada.

Un cop superat el pas més difícil de la via, a la 8a. tirada, la roca és excepcionalment bona.

Els membres de les dues cordades.